Pau Gasol es disfressa de Michael Jordan i consuma la revenja d'Espanya (80-75)
Victòria de caràcter i orgull contra una França que ha patit la millor anotació històrica del de Sant Boi (40 punts), i que s'ha quedat a les portes de la final europea i dels Jocs Olímpics
BarcelonaTriomf històric d'Espanya contra França (80-75) en una actuació èpica d'un majestuós Pau Gasol (40 punts) que ha governat en un partit on els francesos han anat de més a menys malgrat dominar el partit en tot moment. Revenja espanyola a base de lluita, fe i la màgia d'un Gasol inconformista que ha tornat a ser el far d'un equip que no es rendeix, i que ha demostrat, amb tot a la seva contra, que no perd l'orgull en els moments més delicats. Partit d'hemeroteca d'una Espanya que, quan més tocada semblava, ha tret fusta de campió per acabar remuntant una França que ha patit el malefici de l'amfitrió.
Només Gasol aguanta l'imperatiu inici local
L'amfitriona ha mostrat des d'un començament una de les seves millors versions, generant moltes dificultats a una Espanya penalitzada per l'error en el tir de tres (un encert de set intents en el primer quart). Guanyant el rebot defensiu i imposant el seu joc físic, França ha aconseguit un parcial inicial de 13-6 que ha arribat a deixar tocada una Espanya massa fluixa en defensa. Només els punts de Gasol i la providencial entrada a la pista de Sergio Rodríguez han aconseguit minimitzar uns primers minuts de domini d'un amfitrió molt motivat.
El base canari, però, ha canviat el ritme del partit, permetent als d'Scariolo sortir amb velocitat al contracop. Un triple seu, l'únic que ha anotat Espanya en el primer quart, ha servit per tancar el primer període només tres punts per sota (17-20). Parker i la millora en el rebot ofensiu han estat els dos principals alicients d'una França amb una anotació molt defensiva que, amb el pas dels minuts, s'ha anat trobant amb una Espanya més intensa en defensa.
Necessitada d'un tercer home que ajudés a Gasol i Sergio Rodríguez, els d'Scariolo s'han vist castigats per la falta de cor en el joc interior, penalitzats per un Mirotic poc incisiu que no ha aconseguit imposar-se a la zona francesa. Sense donar-se per vençuda, la selecció espanyola ha tret el caràcter necessari per evitar que França s'escapés, arribant al descans amb una diferència mínima d'un punt (33-32).
La represa, però, ha servit perquè Parker agafés el timó del partit i la resta d'equip imposés el joc físic de les seves estrelles de l'NBA. El desajustament d'homes alts i baixos dels espanyols, massa erràtics en moment clau, ha permès que França firmi en el tercer quart un parcial de 18-9 per situar una màxima diferència d'onze punts (51-40), una situació crítica en què els amfitrions s'han trobat molt còmodes, aprofitant situacions de tir fàcil i una Espanya que no s'ha imposat en el rebot.
El joc conjunt és la gran virtut francesa
Mentre la selecció espanyola ha basat el seu joc en la inspiració de Sergio Rodríguez i l'aportació en totes les fases del joc de Gasol, França ha carregat el seu joc en un sistema col·lectiu on qualsevol jugador resultava una amenaça, tant en el joc interior com en l'exterior (7 de 13 en tirs de tres al final del tercer quart). Només l'encert en el tir lliure ha mantingut amb vida Espanya, que ha posat les seves esperances en un Gasol que no ha trobat grans suports en els seus companys. La dependència en el pivot català ha passat factura al conjunt d'Scariolo, poc atrevit més enllà del jugador dels Chicago Bulls, intens i protagonista en tot moment.
Oblidat el nefast tercer quart (parcial de 16-23), Espanya ha intentat corregir la situació adversa amb velocitat i ritme. Els locals, però, no han donat treva, i esperonats pel seu públic han jugat amb cap i cor per mantenir avantatges d'almenys sis punts. França, animada per l'encert del seu fons d'armari, ha mantingut una dinàmica guanyadora que no ha trobat una Espanya cansada física i mentalment, encara que no ha defallit i ha aguantat l'empenta local des de la línia del tir lliure, el gran motiu de l'esperança espanyola.
A falta de cinc minuts per acabar el partit, el guió del mateix ha canviat alimentat pels nervis dels francesos, que han notat la pressió de l'amfitrió, que ha vist com Espanya escurçava la distància. Així, s'ha passat del 61-53 al 63-64. Una esmaixada i un tap de Gasol, far del combinat espanyol, han donat vida als d'Scariolo en els últims minuts de joc, on ha fallat tothom menys el pivot de Sant Boi, una bèstia negra a qui han buscat en tot moment els seus companys. França s'ha encallat en un últim minut fatídic, en què una cistella de Sergio Rodríguez (63-66) a falta de 16 segons ha silenciat tot Lilla. La resposta, un triple de Batum que tornava a empatar el marcador (66-66) restant 14 segons. Gasol ha disposat de la darrera jugada, però un tap ha enviat el partit a la pròrroga.
Els petits detalls marquen la diferència
Amb tots dos equips en bonus, han estat els tirs lliures els encarregats de moure el marcador en el temps afegit. Parker n'ha fallat dos de consecutius (70-70), donant la iniciativa a una Espanya que no ha aconseguit aprofitar l'acció posterior. Castigada pel cansament, la selecció d'Scariolo ha vist com la seva inspiració restava de forma exclusiva en Gasol, de llarg el millor del partit, i l'home encarregat de donar vida quan tot semblava perdut. El de Sant Boi ha tornat l'avantatge restant 49 segons (75-76) en una cistella que ha tingut continuïtat en una sensacional defensa de Rudy i una nova anotació de Gasol, que amb 38 punts assolia la màxima anotació de la història d'Espanya, que ha tornat a posar-se per davant (78-75). La cistella final, de nou d'un Gasol que ha tancat una actuació memorable per conduir Espanya a la seva novena final europea.
