BÀSQUET - EUROLLIGA

Rigor i control de les emocions per tornar a la ‘final four’

El Barça Lassa anhela la fiabilitat del Madrid, el Fenerbahçe i el CSKA

El CSKA de Moscou jugarà la final four de l’Eurolliga per setzena vegada en els últims divuit anys. Zeljko Obradovic, entrenador del Fenerbahçe, acumula divuit presències entre els quatre millors equips d’Europa. El Reial Madrid, per la seva banda, ha assolit sis presències en els últims set anys. El Barça Lassa intentarà emular l’Olympiacos del 2017 o el Zalgiris del 2018 i compartir fase final amb els tres grans aspirants al títol. Per fer-ho, l’equip blaugrana necessita superar l’Anadolu Efes (19 hores, Movistar Deportes) al Sinan Erdem Dome. Svetislav Pesic té clara quina és la clau que explica l’èxit dels favorits: la continuïtat. “Nosaltres, que vam fer sis o set canvis a l’estiu, no hem tingut la continuïtat dels grans equips, com el CSKA de Moscou, el Fenerbahçe o el Reial Madrid, però ho compensem amb la nostra mentalitat guanyadora i el nostre desig”, diu en declaracions a l’ARA. L’entrenador serbi veu més similituds amb les pissarres de Pablo Laso i Zeljko Obradovic que amb la de Dimitris Itoudis. “El Madrid i el Fenerbahçe són dos equips que, com nosaltres, utilitzen el joc interior. El CSKA de Moscou és diferent perquè no té jugadors grans i proposa un estil diferent”, adverteix Pesic.

La plantilla de l’Anadolu Efes és millor que la del Barça Lassa, però apostar contra Pesic mai ha sigut un bon negoci. “Hem jugat últimament molts partits a Istanbul i sabem que ens hi espera un ambient extrahostil, però això és normal. No és especial per a nosaltres. Ens hem de concentrar en els detalls del nostre joc, sobretot en defensa. Eliminar els punts fàcils i controlar el rebot del rival és bàsic. Tenim el nostre pla de partit i hem après coses dels últims partits. Hem de rebaixar els seus percentatges de tir i controlar les emocions. Tenim una oportunitat i lluitarem”, confessa.

Pesic té molt clares les virtuts de l’últim obstacle perquè el Barça Lassa arribi a la primera final four des del 2014. “L’Anadolu Efes és un equip que juga amb nou o deu jugadors estrangers que tenen molta experiència, sobretot en atac i transició. La defensa no comença amb una ajuda o sota la cistella, sinó amb la manera com atures jugadors com Micic i Larkin. Hem d’arriscar-nos i no dubtar per enviar un missatge al rival que som aquí”, analitza.

Després de la derrota de divendres, Ergin Ataman, entrenador de l’Anadolu Efes, fa dies que intenta condicionar l’arbitratge. “Això no és bàsquet, però nosaltres també sabem lluitar”, va deixar anar. “Si Ataman perd reacciona com reacciona. No el canviarem. Nosaltres jugarem el nostre partit i demostrarem als àrbitres que volem guanyar. Si els àrbitres tenen la sensació que els jugadors d’un equip lluiten i no protesten, estan preparats per donar-te l’oportunitat de jugar”, diu Pesic.

La recepta defensiva

Pesic té clar que necessita rebaixar l’anotació de l’Anadolu Efes per tenir opcions de victòria. “Cal diferenciar el bàsquet europeu de la NBA; les normes canvien i l’estil també. Aquí necessites més pressió de la pilota, més agressivitat en la defensa de la línia de passada i més defensa de transició”, argumenta a l’ARA.

Quan Pesic construeix un equip, primer busca un base i després un pivot. “Els entrenadors intentem utilitzar la qualitat individual dels jugadors. Necessitem trobar posicions interiors per a Ante Tomic o Víctor Claver jugant de tres. Si juguem un bloqueig i continuació per a Thomas Heurtel, ell té carta blanca per tirar. La seva primera opció és llançar. La segona és buscar la continuació de jugador interior”, argumenta el tècnic, que té previst que el pes el portin els deu jugadors principals dels últims partits. El serbi, que va insinuar una defensa 1-3-1 al començament de l’eliminatòria i que està tenint èxit apostant pels canvis d’assignació cada vegada que hi ha un bloqueig directe, ha treballat aquests dies algunes novetats tàctiques per intentar sorprendre el rival en el partit decisiu.

Per a Pesic, la gran virtut d’un entrenador és adaptar-se a les característiques dels seus jugadors. Aquest Barça 2019 és molt diferent del que es va proclamar campió d’Europa l’any 2003. “En la meva primera etapa a Barcelona només tenia un jugador, Navarro, capaç de fer joc de transició. La resta, entre ells Nacho Rodríguez [actual mànager general], eren jugadors de bàsquet-control”, recorda.

Més continguts de