BÀSQUET - EUROCUP FEMENINA

Rosó Buch: “Mai m’hauria pensat que m’acabaria dedicant al bàsquet”

Entrevista a la jugadora de l’Spar Citylift Girona

La inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona va agafar els pares de Rosó Buch (Mataró, 1992) a l’hospital, però fa 25 anys ningú imaginava que aquell nadó acabaria sent esportista professional, una peça clau de l’Spar Citylift Girona que rep aquest dimecres (20.30 hores, Esport3) el Galatasaray en el partit de tornada dels quarts de final de l’Eurocup Femenina. L’equip entrenat per Eric Surís defensa una renda de tres punts en una nit que, passi el que passi, serà explicada de generació en generació.

Com van els nervis?

Tenim moltes ganes i molta il·lusió de jugar aquest partit i d’aconseguir una classificació que seria històrica per a la ciutat, per al club i per a nosaltres. L’adrenalina va al màxim. Estem preparades i sabem el que hi ha en joc. La gent de Girona ens està fent costat i l’ambient que es viurà a Fontajau serà màgic. Això ha canviat, ja que abans, quan venia a jugar com a visitant, em trobava una pista més freda. Al club hi ha gent que ha fet les coses molt bé per arribar a aquesta complicitat amb la ciutat.

El vostre partit de Turquia va ser una exhibició de maduresa.

Crec que el fet de remuntar un desavantatge de 10 punts en una pista tan difícil contra un equipàs com el Galatasaray ho resumeix molt bé. Feia anys que veia els partits del Galatasaray per internet i l’eliminatòria em motiva molt. A Istanbul vam fer un partit molt sòlid durant 40 minuts contra una plantilla molt bona.

No sé si us imagineu un partit com el de l’anada. Quines poden ser les claus de la tornada?

Hem de jugar concentrades i conscients del que hi ha en joc. Elles tenen talent i hem de fer les coses molt bé perquè no serà senzill. Controlar el rebot i poder córrer ens pot ajudar a portar la iniciativa en el joc. Hem preparat molt bé l’eliminatòria i ara és el moment de rematar la feina.

Hi ha el risc d’aixecar la vista i visualitzar el Perfumerías Avenida a les semifinals?

Sabem el que pot venir després, però ara mateix ningú hi pensa. Si soc sincera, contra el Càceres sí que hi havia el risc de pensar en el partit d’Eurocup, però ara no. Si algú pensa que el Galatasaray ens ho posarà fàcil perquè vam guanyar a la seva pista, s’equivoca molt.

Aquesta temporada t’està tocant compartir molts minuts amb Núria Martínez. Com et sents jugant al seu costat?

Les dues som de Mataró i fa temps que ens coneixem. És fàcil jugar amb ella perquè és una jugadora que es preocupa molt per la resta de l’equip. Ens compenetrem i ens anem alternant els rols de base i d’escorta. Si a ella la pressionen o és a la banqueta, jo puc pujar la pilota.

Ets tan positiva com diuen totes les teves companyes?

També tinc els meus moments dolents, com tothom, però intento anar amb un somriure per la vida. He tingut un entorn familiar i d’amics molt positiu i crec que això es transmet. Soc natural i m’alegro que la gent se n’adoni i ho valori.

Als 18 anys et va tocar marxar de casa per anar a jugar a Càceres.

Sí, el primer any fora de casa va ser difícil perquè tenia por i no sabia com em sortirien les coses. Mai m’hauria pensat que m’acabaria dedicant al bàsquet. Aquella primera temporada em va donar molta confiança i em va demostrar que servia per a això. Tot i que no va ser fàcil, vaig seguir estudiant i ara ja només em queden dues assignatures per acabar administració i direcció d’empreses.

Quina opinió tens de la vaga del 8-M?

Com que juguem dimecres, dijous tindrem descans i no entrenarem. Si no, suposo que hauríem fet vaga. Crec que sempre és un bon moment per aixecar la veu i reivindicar la situació de la dona, perquè ens ho mereixem i portem anys fent mèrits.

Etiquetes

Més continguts de