BÀSQUET

Les ‘cheerleaders’, obligades a reiventar-se

Els grups d’animació s’adapten a una nova sensibilitat social
Les Dream Cheers actuant durant un partit de la selecció espanyola per preparar l’última Copa del Món. / ALBERTO NEVADO / FEB

Després de 16 anys actuant a la Copa del Rei de bàsquet, l’ACB no va comptar amb les Dream Cheers durant l’última edició del torneig. L’esdeveniment de Madrid 2019 encara va combinar les seves coreografies amb les de Fama a bailar, però la cita de Màlaga 2020 va donar un gir a la proposta artística, apostant pels balls dels Bboys o per les baralles de galls del Los elegidos ACB, un grup de freestylers. El canvi de sensibilitat que viu la societat ha empès el món de l’esport a replantejar-se la utilització de cheerleaders durant els seus partits. “Hi ha estereotips que ens persegueixen des de fa anys, però nosaltres no tenim la sensació d’estar en perill d’extinció sinó d’estar obligades a reinventar-nos de manera permanent per adaptar-nos als canvis de la societat. Ho veig més com una evolució”, diu Eva Martínez, directora artística i coreògrafa de les Dream Cheers.

"No tenim la sensació d’estar en perill d’extinció sinó d’estar obligades a reinventar-nos"

Eva Martínez Dream Cheers

El grup català va introduir la temporada 2007-08 nois a les seves coreografies. “Vam ser pioneres en incorporar la figura masculina i en apostar per un xou mixt, tant en balls com en acrobàcies, però al final nosaltres ens adaptem al que ens demanen les empreses o els clubs que ens contracten. N’hi ha que volen l’espectacle original i n’hi ha que ens demanen un gir per adaptar-nos a les noves sensibilitats de la societat”, explica Martínez. Durant les dates de la Copa del Rei de Màlaga, les Dream Cheers van actuar a la Leaders Cup de França, on van col·laborar amb Disney. “Feia anys que ens volien contractar, però ens coincidia amb el torneig de l’ACB. L’experiència va ser molt positiva per a les dues parts. Ens van dir que el nostre estil, la professionalitat amb la qual treballem i la cura que tenim pels detalls, s’assemblen als del Clippers Dance Team”, presumeix.

La sensibilitat de tots els països o ciutats no és la mateixa. “Al Palau Blaugrana els espectadors ja estan molts acostumats a veure nois en les nostres coreografies durant els partits del Barça i, quan vam actuar a Bilbao amb motiu de la Copa del Món, va ser una exigència. A nosaltres ens agrada, ja que ens dona més joc i ens amplia les possibilitats de fer coses diferents”, argumenta Martínez. La presència de nois dins dels grups de cheerleaders ha deixat de ser una anècdota. El Baxi Manresa fa temps que els utilitza. Un dels últims en arribar a la Lliga Endesa és Joel Seba Aljarillas, que s’ha incorporat al grup d’animació del Casademont Saragossa.

Les Dream Cheers assagen una mitjana d’unes 10 hores setmanals. “Quan tenim un esdeveniment especial, com el de fa uns dies a França, aquesta dedicació de temps augmenta molt. Els conserges del Palau Blaugrana ja estan farts de nosaltres, ja que acabem tancant el pavelló moltes nits. Sovint ens hi posem quan acaba d’entrenar l’equip de bàsquet. La majoria de les noies compaginen el grup amb els seus estudis o amb una feina, però la seva dedicació és professional”, assegura la directora artística.

Entreteniment “inapropiat”

L’Alba Berlín és un dels equips de l’Eurolliga que ha apostat per prescindir de les seves cheerleaders. Tot i elogiar la feina que les ballarines havien realitzat durant 25 anys, la seva argumentació va ser clara. “Hem arribat a la conclusió que l’aparició de dones joves i atractives en els descansos d’esdeveniments esportius ja no és apropiada en els nostres temps. En els nostres partits a casa, s’havia creat una sensació segons la qual les dones d’Alba són les principals responsables de l’entreteniment de la dansa mentre els homes juguen al bàsquet. La realitat per a nosaltres és diferent: amb el nostre ampli programa juvenil hem inspirat nenes i nens per igual a incorporar el seu esport. En el futur, volem promoure les dones en el bàsquet com a jugadores, perquè es converteixin en models a seguir”, va argumentar.

La NBA no és aliena a aquesta sensibilitat de la societat i ha anat modificant la seva proposta per acompanyar els partits. Franquícies com els Sacramento Kings, els Toronto Raptors, els Dallas Mavericks, els Cleveland Cavaliers, els Orlando Magic o els Milwaukee Bucks han introduït canvis importants en els seus espectacles, modernitzant i actualitzant els seus xous. Els San Antonio Spurs, en canvi, van anar més enllà i van desmantellar les Silver Dancers.