Bàsquet - Copa del Rei

Willy Hernangómez: "El nostre desig és que aquest Barça creï una dinastia"

Jugador del Barça de bàsquet

5 min
Willy Hernangómez.

BarcelonaEl Barça i el BAXI Manresa disputen aquest divendres, 16 de febrer (18 h, Movistar), els quarts de final de la Copa del Rei. Hores abans del duel català, Willy Hernangómez (Madrid, 1984) atén l'ARA per reivindicar la seva figura de líder i analitzar com arriba l'equip blaugrana al torneig de Màlaga.

Com afronta aquesta Copa del Rei?

— Personalment arribo amb molta il·lusió i moltes ganes de tornar a jugar la Copa del Rei. Vull viure l’ambient i tornar a lluitar per un títol en un espai curt de temps, que sempre és divertit i especial. Vaig jugar l’edició del 2015 amb el Reial Madrid i vam guanyar el títol. El record que tinc és de notar que és un moment molt especial per a la gent del bàsquet. Com a jugador és un torneig que disfrutes molt. És un viure o morir constant. És molt especial i arribem amb una bona dinàmica com a equip.

Per què va escollir l’oferta del Barça?

— Buscava ser feliç. Volia tornar a sentir-me jugador de bàsquet cada dia. Portava un parell d’anys amb una dinàmica irregular. Jugava un partit i deu no. Sortia de titular i després desapareixia de la rotació. Estava cansat. Van ser gairebé vuit anys fora de casa i tenia ganes de tornar a Europa. El projecte que em va presentar el Barça em va agradar. El que jo volia era poder liderar un equip que competís per títols, ser important en un club com aquest. Quan vaig estar obert de ment per rebre ofertes d’Europa en vaig rebre moltes, però jo volia tornar a Espanya. Vaig preguntar al Reial Madrid, que tenia els meus drets, però ells no van voler comptar amb mi. Això és una mala passada i em vaig haver de buscar la vida. El Barça va mostrar interès i va fer una gran aposta per mi.

Com s’imagina aquests anys a Barcelona?

— M’agradaria jugar tots els anys possibles al Barça i guanyar tots els títols. Soc una persona molt competitiva i ambiciosa. Un dels meus objectius és optar a disputar la final de cada campionat que juguem. Vull guanyar títols de l’Eurolliga, que és una cosa que el barcelonisme es mereix.

No té la sensació que el Madrid està un pas per sobre?

— El Reial Madrid fa més de deu anys que juga amb el mateix estil. El joc de Pablo Laso i el de Chus Mateo és pràcticament el mateix. Hi ha una sèrie de jugadors que fa molts anys que juguen junts i venen de guanyar l’Eurolliga. El nostre objectiu a curt termini és el de competir per cada títol, però el nostre desig és que aquest Barça creï una dinastia en els pròxims anys, i dominar Europa per guanyar cada campionat que disputem.

Willy Hernangómez.

Com és la seva relació amb Roger Grimau?

— El Roger em demana que doni el 100% en cada acció i que disfruti del que faig. Sap que fa molts anys que jugo un altre tipus de bàsquet i tot necessita un període d’adaptació. Cada vegada se’m veu millor. Físicament em trobo molt bé i puc arribar a dominar els partits. El Roger em demana que sigui un líder als dos costats de la pista.

 Què va passar durant la mitja part del partit contra el Mònaco? Es van discutir?

— Els dos som persones molt competitives. El que va passar es queda al vestidor. Amb el Roger tinc una relació de deu, de molta confiança. El que va passar pot ser bo. Després d’allò, tothom va fer una passa endavant i tot ha anat a millor. Com a líder que soc del Barça, sempre sortirà la meva cara, tant per a les coses bones com per a les dolentes. L’equip està en bona dinàmica. El Roger i jo ens tenim molta confiança. Ell m’està ajudant a millorar molts aspectes del meu joc. És i serà un gran entrenador per al Barça.

A vostè els pals li arriben en defensa.

— Tot és qüestió d’adaptar-nos i conèixer millor què és el que millor li pot anar a l’equip. Ho estem trobant, però és un procés. En atac no tinc problemes, ni aquí, ni a la selecció, ni a l'NBA. En defensa hi ha normes diferents i jo estic acostumat a uns altres moviments. Porto vuit anys fora i també he de conèixer una mica millor els jugadors. És qüestió de temps i paciència, d’adaptar-me i de tenir un punt de concentració extra.

Com gestiona les crítiques?

— La mentalitat que vaig aprendre als Estats Units és que, quan acaba un partit, aprens i et poses a pensar en el següent. Mai m'he parat a escoltar el fum de fora. Ni quan té a veure amb crítiques ni quan té a veure amb elogis. Els que sabem la realitat som la gent de l’equip. Sempre hi ha moments bons i moments dolents. Si la Copa va bé, serà tot molt bonic. Si va malament, no. No ens ha d’importar. La clau és donar-ho tot i saber que estàs fent una bona feina. Els resultats no ho són tot. 

Ens ha sorprès veure’l fora de la convocatòria de la selecció espanyola.

— A escala personal em trobo bé. Volia jugar cada partit, però veient que el calendari és molt exigent i juguem dos o tres partits cada setmana... Tot i que soni estrany, no estava acostumat a jugar tants partits i és un esforç extra per al meu cos. El meu compromís amb el Barça requereix aquest descans extra després de la Copa del Rei. No jugar amb la selecció espanyola em dol, però el tram final de temporada és molt exigent. Les finals de l’ACB s’enllacen amb el preolímpic i, si tot va bé, els Jocs Olímpics. Hem de cuidar el cos i assegurar que hi ha energia al tanc de benzina. 

Com ha viscut l’arribada de Ricky Rubio?

— Per a qualsevol esportista professional, l’aspecte mental és molt important. Com a amic seu que soc, veure’l somriure amb una pilota de bàsquet em fa molt feliç. Li hem de donar el temps i el marge que necessita. Tornarà quan ell digui i no l’hem de pressionar. Un mag mai perd la seva màgia. La sensació que tinc és que s’està tornant a enamorar del bàsquet. Gestionar l’aspecte mental és difícil perquè hi ha moments durs. Per a mi ara que tinc la família a prop és més fàcil, però quan estàs sol i ets fora és complicat. La gent no és conscient de com de sacrificat és. La gent només veu la fama i els diners, però això no hi té res a veure, i controlar la ment és molt difícil. 

Com porta el català?

— Com sabeu, la meva parella és catalana i em parla molt perquè m'hi vagi acostumant. Intento deixar-me anar i parlar-lo una mica. Aprendre una llengua més m’agrada. Quan anava a l'escola no era bo en anglès, però al cap de pocs mesos de viure als Estats Units ja era bilingüe. Espero que aquí sigui el mateix i que la pròxima entrevista la puguem fer en català. Ho intentaré.

stats