D'un dolorós malson de quinze mesos a una gesta inesperada

BarcelonaLa Lliga Femenina Endesa es va posar aquest cap de setmana en marxa amb la presència de tres equips catalans. La competició serà molt especial per a Helena Oma, que fa uns dies es va proclamar campiona de la Supercopa LF Endesa amb el Casademont Saragossa. La jugadora, que diumenge va disputar 9 minuts en el triomf contra l'Ensino, s'ha sobreposat a una lesió greu que l'ha mantingut apartada de les pistes de joc durant més d'un any. "Passar per una lesió així de greu ha sigut dur. Han sigut molts mesos, exactament quinze, d'estar tots els dies al gimnàs. He passat per moments durs, de tornar a casa plorant perquè les coses no sortien, perquè veia que tot costava més, però és el camí d'una lesió. Crec que és igual la gravetat de la lesió, no importa que sigui petita o que sigui d'alta gravetat, al final és una muntanya russa d'alts i baixos. La clau és posar-te objectius petits i seguir treballant amb disciplina perquè hi ha molts dies que ets tu la primera que no tens ganes d'entrenar", diu.

Oma s'ha convertit en una inspiració per a moltes jugadores joves. "No soc conscient de ser una referent. Sí que és veritat que fa molts anys que em dedico al bàsquet professional i que al Casademont Saragossa estem fent un bon paper. Crec que anem pel bon camí. I el dia de demà, quan deixi de jugar a bàsquet, tant de bo trobi algú que digui que vol jugar com Helena Oma", explica la catalana.

Oma va jugar cinc minuts de la final contra el València Basket, el gran favorit al títol. "Vam oferir la nostra millor versió i el nostre nivell defensiu va marcar la diferència. Vam jugar sense por", resumeix la catalana, que aquesta temporada també disputarà l'Eurolliga amb el Casademont Saragossa. El debut serà aquest dimecres a la pista del Basket Landes.

Oma és una de les fundadores d'Agua y Jardín, un equip de 3x3 que trepitja amb força. "El 3x3 és una manera d'expressar-se com a jugadora. El fet que es jugui al carrer i a l'estiu li atorga un altre ambient. És una disciplina que està evolucionant molt, i per això també vaig apostar per crear un club de 3x3. L'objectiu és donar a les jugadores l'oportunitat de tenir una sortida més i d'especialitzar-se en el 3x3. Volem assegurar unes bones condicions a les nostres jugadores perquè no hagin de pensar en res, que no s'hagin de pagar res, i que simplement vulguin passar-s'ho bé amb el bàsquet", avança.

"El que m'agrada del 3x3 és la unió de l'equip, que fa que sigui molt més divertit. És una disciplina diferent a la del 5x5 per la dinàmica, per l'agressivitat i pel ritme. Un dels millors records que tinc és el 3x3 que vam disputar al passeig de Gràcia de Barcelona, que va ser increïble i que va reunir moltíssima gent. Per a mi va ser molt especial", assegura.

Sense companys per jugar a escacs

"Soc una persona a la qual sempre li ha agradat fer esport: he fet natació, atletisme, hip-hop, entre d'altres. Però de ben petita el que em cridava l’atenció era jugar a escacs. Fins que em vaig quedar sense companys amb qui competir perquè tothom ho deixava. Allà va aparèixer el bàsquet i, com que el meu germà hi jugava i sempre l’anava a veure, m’hi vaig apuntar. Només tenia vuit anys, però aquella elecció m’ha portat fins aquí", analitza.

La vida de la jugadora de Terrassa està plena d'adversitats, però ella les ha anat superant sempre. "Per circumstàncies de la vida vaig madurar molt de pressa; però m’ho prenc amb normalitat. De fet, és la meva gent qui em recorda que soc esportista professional i que he aconseguit arribar lluny. M’ho han de dir ells, que han viscut tot l’ascens al meu costat i saben per tot el que he hagut de passar i gairebé no en soc conscient", conclou.