El nen que no tenia diners per a una pilota

A finals dels anys 50 els Lakers estaven fent una gira per Carolina del Sud quan van anar a parar a un hotel de Charleston, on s’havien d’enfrontar als Cincinnati Royals. El recepcionista del local va anar registrant tots els jugadors, però es va negar a donar unes claus a Elgin Baylor, Boo Ellis i Ed Fleming perquè eren negres. “Aquest allotjament té una reputació”, va dir. La franquícia va buscar un hotel alternatiu que acceptés tots els seus jugadors i va acabar allotjant-se en un hostal de dubtosa reputació que també era utilitzat com a bordell. El següent problema va ser intentar menjar perquè l’únic lloc que van trobar on els servissin va ser l’estació d’autobusos. Aquell dia Baylor, que encara era un rookie, es va convertir en el primer jugador de la història que es va negar a jugar un partit en senyal de protesta.

Uns anys després Baylor va liderar una altra revolta. La protesta es va produir durant l’All-Star de Boston 1964. Els salaris dels jugadors eren molts baixos i, a més, estaven infraprotegits pel que fa a cobertures mèdiques i legislatives. Els jugadors volien crear un sindicat per unificar criteris i millorar les seves condicions, però la NBA no veia el moviment amb bons ulls. James Walter Kennedy, que només portava uns mesos com a comissionat, es va trobar en un complot. Els jugadors es van tancar als vestidors del Boston Garden i es van negar a saltar a la pista fins que les seves reivindicacions van ser acceptades.

D’Elgin Baylor sempre s’ha dit que va ser Michael Jordan abans de Michael Jordan. Ni tan sols les vuit finals de la NBA perdudes van servir per esquitxar un palmarès ple de gestes que es mantenen als llibres d’història. El jugador, que durant diferents etapes va compaginar els entrenaments amb guàrdies a l’exèrcit, està considerat com un dels millors anotadors de tots els temps. La seva samarreta amb el dorsal 22 penja del sostre de l’Staples Center, on també hi ha una estàtua que reprodueix un dels seus icònics moviments. La seva mort ha servit per reivindicar el seu llegat esportiu, però encara hi ha fragments de la seva vida que continuen ocults. Fa tres anys Baylor va explicar una anècdota que resumeix a la perfecció les dificultats que va haver de superar durant una vida plena d’obstacles. Quan era un nen, va començar a tirar a cistella amb una pilota de tenis que havia trobat al carrer perquè la seva família no tenia prou diners per comprar-n'hi una de bàsquet.