Bàsquet

El pintor de façanes libanès que va salvar un grup de noies d'un règim misogin

Majdi Majzoub va crear un equip de bàsquet per protegir les joves d'un camp de refugiats

3 min
Majdi Majzoub, entrenador de bàsquet

BarcelonaLes històries més maques neixen en els llocs més hostils. El camp de refugiats de Xatila, al sud de Beirut, va ser l'escenari fa deu anys d'un petit miracle. Majdi Majzoub, un pintor de façanes libanès, volia protegir la seva filla Razan dels perills de créixer en un entorn dur per a les noies. El procés sovint comença amb el matrimoni infantil i acaba en maltractaments, drogues i crims d'honor. Aquest pare va crear un equip de bàsquet amb la intenció de protegir noies com la seva filla.

"Soc un home d'esports i sé la importància que pot tenir. Vaig posar en marxa l'equip perquè volia protegir la meva filla i les seves companyes dels problemes que tenien al seu voltant, on hi havia molta droga i fins i tot armes de foc. Volia assegurar-me que tinguessin un futur en llibertat i que poguessin trobar el seu lloc en una societat hostil", diu a l'ARA Majzoub.

"Si volem canviar la societat hem de poder garantir que les noies tinguin un bon futur. Els homes poden fer el que vulguin sols, però les dones no. Vaig haver de lluitar contra la mentalitat de moltes famílies, ja que els canvis costen. A algunes famílies els feia por la reacció de la societat al veure noies practicant esport amb samarretes de màniga curta. Vaig tenir molts problemes i algunes persones es van enfrontar a mi. Però hi va haver gent que va creure en mi i a poc a poc vam anar construint el projecte", explica.

La història va ser difosa internacionalment gràcies a Txell Feixas, que va donar-la a conèixer al llibre Aliades, on explica que gràcies al bàsquet les noies han superat les adversitats i han pogut fer front al pitjor rival: la violència masclista. Una productora alemanya vol portar aquest relat entranyable al cinema.

Majdi Majzoub durant la seva visita al Segle XXI.

“L’esport és una gran eina que dona oportunitats i ajuda a pensar en positiu. Les noies surten de casa, van a un lloc segur i no tenen contacte amb mals hàbits”, assegura Majzoub. Les jugadores es van convertir en una cadena d'empoderament extraordinari. "La nostra reputació va anar creixent i la gent va canviar la seva mirada. La societat evoluciona, però no a la velocitat que algunes vegades voldríem. Crec que aquest equip de bàsquet s'ha convertit en un bon exemple, en un mirall en què moltes nenes petites es poden mirar. És una mena de símbol, ja que les seves protagonistes estan avançant en els seus estudis i estan coneixent noves experiències", explica.

Majzoub va hipotecar tots els seus diners en aquest projecte. Deu anys després, un grup de noies d'entre 16 i 26 anys estan visitant aquests dies Catalunya per donar a conèixer la iniciativa i recaptar fons. La campanya Juga per les nenes valentes, que té Abacus i la Federació Catalana de Basquetbol com a col·laboradors, tindrà com a punt culminant la jornada solidària, que tindrà lloc aquest diumenge a Girona. Durant tot el dia la ciutat acollirà activitats esportives, tallers, concerts i espectacles. Un dels plats forts de la jornada serà l'assistència de l’equip a El Partit de Totes, l’enfrontament de bàsquet més solidari a Fontajau entre l’Spar Girona i el Perfumerías Avenida. "Aquest viatge ens està ajudant a visibilitzar la nostra realitat i ara ens sentim capaços d'aconseguir qualsevol cosa", argumenta.

Isaac Pujol, Majdi Majzoub i Javi Torralba.

Les noies de Xatila són un agent de canvi en un règim dictatorial, patriarcal i misogin. "Si tens confiança pots lluitar pels teus somnis, però la mentalitat àrab no sempre permet que les noies es construeixen el seu futur sense por. Si obres la teva ment, pots adonar-te que la vida és preciosa, però això requereix un canvi de mentalitat. El nostre següent pas és entrar a les escoles", diu Majzoub, que abans d'apostar pel bàsquet es dedicava al futbol.

"El bàsquet, una medicina"

Una de les jugadores de l’equip és Amenah al-Madani. “El bàsquet és com una medicina. Al principi només em va donar tot el suport la meva mare. El meu pare em preguntava per què ho feia, però després ho va acabar entenent i també em va donar tot el seu suport”, explica.

stats