Coses que et canvien la vida
De tots els quioscos del món, el meu favorit és el que la Sílvia regenta a la cantonada de Gran Via de les Corts Catalanes amb Aribau, a tocar de la plaça Universitat de Barcelona. En tinc uns quants que em queden més a prop de casa, però en cap d'ells em saluden cada matí amb tanta alegria. El seu somriure s'ha convertit en una tradició necessària sense la qual no em sento preparat per obrir el diari i enfrontar-me a les notícies del dia. Hi ha poques maneres millors de començar la jornada. Tot i que matina més que la majoria, encomana optimisme i es desviu per aconseguir-te el que necessitis, ja sigui un exemplar endarrerit, un suplement o una revista amb problemes de distribució. Dissabte, amb tota la il·lusió del món, va muntar una paradeta perquè els seus llibres tinguessin el protagonisme que la diada de Sant Jordi es mereix, però la pluja, el vent i la calamarsa van arruïnar-li la idea.
La seva imatge intentant protegir els llibres es va repetir a molts indrets de Catalunya, on el mal temps va jugar una mala passada als llibreters, que esperaven aquest dia amb entusiasme. Volen guanyar-se la vida, però sobretot compartir la passió que dona sentit a la seva feina, la d'encomanar les ganes de llegir. L'estima i complicitat que transmeten és un dels motors d'un dia com cap altre. Una de les paradetes que van haver de lluitar contra la pluja estava situada a la Diagonal i tenia una pilota de bàsquet com a reclam amb l'objectiu de cridar l'atenció sobre el llibre El bàsquet et canvia la vida. El seu autor és Enrico Galluccio, un italià que fa un grapat d'anys es va enamorar de Barcelona. La publicació, escrita durant el confinament, presenta dotze històries que transmeten passió per l'esport de la cistella. Mentre jugava a bàsquet en països com Itàlia, Espanya, Holanda o el Canadà, aquest matemàtic va conèixer molta gent i el llibre és un homenatge a les seves històries personals. Hi apareixen pagesos, psicòlogues i obrers. Cada conte és diferent i cap no deixa indiferent.
Galluccio va començar a jugar a bàsquet quan tenia quatre anys i la majoria de les seves amistats provenen d'aquest esport. Moltes d'elles són les protagonistes d'un llibre que explica com la pilota taronja et pot ajudar en moments difícils de la vida. El bàsquet és una excusa com qualsevol altra per socialitzar i teixir complicitats, però també és la recepta perfecta per combatre sentiments com la solitud o la nostàlgia. Us el recomano molt; el llibre... i el bàsquet.
