Carpena, un llop amb pell de xai que vol descatalanitzar l'aigua
"Volem que la resta del territori espanyol se senti partícip del que es fa en un lloc extraordinari com aquest [el CAR]". Això ho va dir el president de la Federació Espanyola de Natació, Fernando Carpena, dimarts passat, durant la presentació del nou equip tècnic de natació sincronitzada, en substitució d'Anna Tarrés. La nova seleccionadora, Esther Jaumà, també és catalana, però la que manarà és madrilenya, Ana Montero. Va ser una frase que va quedar camuflada sota la polèmica carta firmada per les 15 exnedadores, però que deixa entreveure les intencions de Carpena a llarg termini. Segons persones que el coneixen bé, Carpena vol descatalanitzar els esports aquàtics que tenen el seu eix aquí, com la sincro , i aviat també el waterpolo. Segons ha pogut saber l'ARA, el terrassenc Rafa Aguilar, seleccionador de waterpolo masculí des del 2004, també acaba contracte el 31 de desembre, com Tarrés, i la intenció de Carpena és no renovar-lo tampoc, per posar-hi el cantàbric Salva Chava Gómez -integrant de l'equip que va guanyar l'or a Atlanta 96-, actual entrenador del Canoe madrileny, l'equip de tota la vida del president, i en què juga el seu fill, Fernando.
La família Carpena
El president de la Federació ha negat sempre que sabés res de la carta de les 15 exnedadores contra Tarrés, però ella està convençuda que Carpena hi és al darrere. El president va haver d'admetre fa uns dies a Onda Cero que el seu fill Fernando és la parella sentimental de la germana d'una de les 15 firmants de la carta, Cristina Violan.
A Fernando Carpena li agrada demostrar que sap parlar català quan ve cada dos per tres a Catalunya, on hi ha el 80% dels clubs que presideix. Va néixer a Palma el 1955, però de ben petit va marxar a viure a Madrid. La primera impressió és d'una persona afable i modesta, però els que l'han tractat més de prop afirmen que és un llop amb pell de xai, i vol que la natació deixi de ser un vedat privat dels catalans.
L'entrada de Carpena al món federatiu es va produir l'any 1997, quan era directiu del Canoe -en va ser nedador i waterpolista-, i Lluís Bestit, president de la Federació Catalana i vicepresident de l'espanyola, el va incorporar a la comissió de waterpolo. D'aquí va passar a la comissió de natació, però els mals resultats a Sydney 2000 i la revolta dels nedadors van fer que el president d'aleshores, Rafael Blanco, fes fora Carpena.
Quatre anys més tard es va voler presentar a president de la Federació Espanyola, però no va aconseguir els avals, i va anar a presidir la Federació Madrilenya. Aquesta Federació va entrar en concurs de creditors l'abril passat per un forat econòmic d'1,7 milions d'euros, que alguns atribueixen a la gestió de Carpena del 2004 al 2008. Aquell any va tornar l'assalt a l'espanyola i va lluitar a les urnes amb el català Lluís Bestit. Carpena va guanyar per un sol vot (49 a 48), gràcies al fet que algun assembleista català va canviar d'opinió en l'últim instant. Llavors el president ja volia substituir Anna Tarrés, perquè va donar suport explícit a Bestit i perquè l'hi demanava el president del CN Granollers, Josep Maria Mas, que no pot veure l'exseleccionadora. El club vallesà és el rival del CN Kallipolis -el club de Tarrés, Mengual, Fuentes...- pel domini de la sincronitzada catalana, i Esther Jaumà és entrenadora del CN Granollers. Carpena no s'hi va atrevir llavors, no tenia prou força. Però la relació entre Tarrés i Carpena aquests quatre anys és la clau de tot plegat. No s'han caigut mai bé, i quan Tarrés li demanava una cosa ell li exigia una petició per escrit. Al final la burocràcia va cansar Tarrés, que va començar a tirar pel dret, buscar solucions pel seu compte i saltar-se l'autoritat de Carpena i la Federació un dia sí i l'altre també. El president no podia suportar que una "simple treballadora" -així la tractava- no li fes cas.
Expliquen que Carpena -el primer president de l'espanyola que es posa un sou, 100.000 euros anuals-, durant aquest temps, ha sabut convèncer els clubs catalans, amb enganys, i en les eleccions del maig es va tornar a enfrontar a Bestit i la victòria aquest cop va ser claríssima (83 a 12). Ni el president de la Catalana, Enric Bertran, va votar-lo. Carpena ara 'sí que ja se sentia prou fort, i només ha esperat el moment per executar la seva venjança.
