Presó per a 9 dels 11 acusats per arranjar partits en el cas Osasuna
Els exjugadors Antonio Amaya i Xabier Torres, condemnats juntament amb directius del club navarrès
BarcelonaAquest divendres s’ha fet pública la primera condemna per corrupció esportiva dictada a Espanya, el cas Osasuna, dos mesos després que s’acabés el judici a l’Audiència Provincial de Navarra per suposat arranjament de partits. La sentència, que encara es pot recórrer al Tribunal Suprem, condemna per unanimitat l’exgerent de l’Osasuna, Ángel Vizcay, l’expresident Miguel Archando, els exdirectius Juan Antonio Pascual i Jesús Peralta, l’extresorer Sancho Bandrés, els agents immobiliaris Cristina Valencia i Albert Nolla, i els exjugadors del Betis Antonio Amaya i Xabier Torres. Queden absolts l’exdirector de la Fundació Osasuna, Diego Maquirriain, i l’exjugador bètic Jordi Figueras.
Les penes imposades per delictes d'apropiació indeguda, falsedat en document mercantil, falsedat comptable i corrupció esportiva oscil·len entre els 8 anys i els 8 mesos de presó que s'imposen a Vizcay i la d'un any de presó per a Amaya i Torres pel delicte de corrupció esportiva.
Segons l'Audiència, ha quedat provat que els condemnats, membres en aquella època de la directiva de l'Osasuna, van acordar primar dos exjugadors del Betis (Amaya i Torres) amb 650.000 euros per incentivar la seva victòria davant el Valladolid en la jornada 37 de la temporada 2013-14 i per deixar-se guanyar en el partit de Pamplona a la jornada 38.
Gestió econòmica
Abús dels fons del club
Les magistrades consideren que hi ha dos apartats molt diferenciats en els fets: els referits a la gestió econòmica del club, que comprenen els delictes d'apropiació indeguda, falsedat documental i falsedat comptable, i el referit a la corrupció esportiva.
Pel que fa a la gestió econòmica, entenen que durant les temporades jutjades els condemnats van fer un ús i abús conscient dels fons de club, mitjançant extraccions de diners injustificades i amb retirades d'efectiu procedent de les vendes de la botiga, taquilles i abonaments.
La quantitat total defraudada que s'ha pogut provar ascendeix a 2.340.000 euros: 900.000 euros corresponents a la temporada 2012-13 i 1.440.000 euros de la temporada 2013-14.
Falsificacions de contractes
També es consideren provades falsificacions comptables, que tenien com a finalitat quadrar els comptes. La temporada 2012-13 el desquadrament va ser de 900.000 euros i per això es va anar als immobiliaris Cristina Valencia i Albert Nolla, que van signar un rebut per aquesta quantitat simulant activitats immobiliàries inexistents.
La temporada 2013-14 el desquadrament dels comptes del club ascendia a 1.440.000 euros i per això es va crear un fals contracte amb l'entitat portuguesa Flelfield (de gestió de drets d'imatge de jugadors) i tres factures falses. La creació d'aquests documents amb l'entitat portuguesa es va realitzar quan la junta directiva havia dimitit i hi havia una junta gestora. La sala considera que va ser Vizcay qui va crear els mateixos documents per quadrar els comptes d'aquesta temporada i obtenir així l'informe favorable de l’auditoria.
L'absolució de Maquirriain pel delicte d'apropiació indeguda es fonamenta en la falta de proves sobre el fet que realment conegués la destinació indeguda dels 400.000 euros que va traslladar de Pamplona a Sevilla i que es va utilitzar per pagar als dos jugadors del Betis.
Corrupció esportiva
Acord amb dos jugadors del Betis
En relació amb el delicte de corrupció esportiva, la sentència conclou que hi va haver un acord entre els membres de la directiva condemnats i el gerent del club amb els dos jugadors del Betis per als partits contra el Valladolid i l’Osasuna. Es tractava, per tant, d'un acord global.
La sala, que ja va avançar l'absolució de Jordi Figueras, raona que no hi ha proves que permetin concloure que aquest jugador va participar en els fets. La sentència conclou que el precepte penal que fonamenta la condemna és l'article 286 bis, apartat quart, del Codi Penal, que inclou les anomenades "primes a tercers".
Perjudici a altres equips
S'argumenta que oferir diners o beneficis a un club per guanyar un partit busca un avantatge propi i, a més, produeix una sèrie d'efectes concatenats com el perjudici d'altres equips que depenen d'aquests resultats i els perjudicis econòmics derivats de les apostes o travesses.
Els incentius econòmics d'un tercer club a un altre per fomentar un resultat positiu influeixen en la competició, conclouen les magistrades.
Consideren, a més, que els arguments que s'han donat en el judici per considerar no punibles penalment les primes a tercers parteixen d'una permissivitat social que és independent que estiguin previstes com a delicte.
La sentència recorda que l'obligació de l'esportista no es refereix simplement a "sortir a guanyar", sinó a assegurar que el resultat esportiu es produeixi d'acord amb les normes prèvies mútuament conegudes i acceptades, sense condicionants externs no inclosos en les regles que regeixen la disciplina esportiva.
