FUTBOL ANGLÈS

I Cesc Fàbregas va jugar contra l’Arsenal

El jugador català, decisiu en el 2-0 que consolida el lideratge del Chelsea a la Premier

Azpilicueta, Costa i Cesc celebrant el gol del davanter hispanobrasiler contra l’Arsenal.
Miquel Agut
06/10/2014
3 min

BarcelonaQuan es van anunciar les alineacions per megafonia i va sonar el nom de Cesc Fàbregas, els aficionats del Chelsea el van aclamar i els de l’Arsenal el van escridassar. ¿Però van ser tots? No, rotundament no. L’empremta de Cesc entre els gunners va ser tan profunda que també n’hi va haver que van preferir el silenci o, fins i tot, algun aplaudiment empès per l’enyorança. L’esbroncada va continuar, lleument, quan l’exblaugrana va tocar la pilota per primera vegada. Els decibels es van reduir ràpidament i Cesc es va desempallegar dels nervis. Va jugar amb normalitat, va entreveure una nova assistència de gol i va cometre un penal per mans que l’àrbitre no va veure.

Al final d’un partit en què el Chelsea va deixar força tocat a la classificació l’Arsenal (2-0), els seguidors de l’equip del nord de Londres, més amoïnats per la deriva tenebrosa del seu equip a la lliga, van mostrar més indiferència que no pas un odi més impostat que sentit cap al jugador que fa quatre temporades els marcava el camí a la gespa de l’Emirates Stadium. Les servituds del seguidor d’un equip de futbol són així.

José Mourinho va enlairar el rendiment de Cesc fins als núvols en la posterior roda de premsa al triomf aconseguit a Stamford Bridge: “Ha sigut fantàstic, com en tots els partits”. Arsène Wenger, amb despit, va diluir el pes del seu antic deixeble en la derrota: “Cesc? Hazard i Costa són els jugadors que han marcat la diferència”, va etzibar després d’una nova derrota contra Mourinho, a qui encara no ha aconseguit derrotar mai. Les úniques paraules de Cesc van arribar en una entrevista televisiva. I van ser conciliadores: “Sé que els seguidors de l’Arsenal m’estimen i jo tinc grans records de l’etapa allà, però ara vull guanyar-ho tot aquí. Estic molt a gust al Chelsea”, va comentar.

El gran partit de la jornada va tenir de tot. Un retard de quinze minuts per motius de seguretat i una agra picabaralla entre Mourinho i Wenger. A la gespa, Hazard es va inventar una gran jugada individual que va acabar en penal. Ell mateix el va transformar per posar els seus per davant en el marcador abans del descans. Entrada la segona part, la connexió entre Cesc i Diego Costa va tornar a funcionar. Setena assistència del català i novè gol de l’hispanobrasiler per decidir un partit que enlaira la moral del Chelsea a la lliga anglesa.

A Old Trafford, De Gea va salvar el United de la derrota contra l’Everton de Robert Martínez. Va desviar un penal i va lluir-se amb una fantàstica aturada al temps afegit. Al final, 2 a 1 per al Manchester United amb el primer gol del colombià Falcao a les ordres de Louis van Gaal. De dissabte cal destacar el gol de Touré, que va obrir la victòria del City al camp de l’Aston Villa per 0 a 2. El Chelsea és líder, amb 19 punts, 5 més que el City, 8 més que el United i 9 més que l’Arsenal i el Liverpool. El cap de setmana vinent la Premier descansa.

Picabaralla entre Mourinho i Wenger

La imatge del partit entre el Chelsea i l’Arsenal va ser la picabaralla entre els dos entrenadors. Arsène Wenger va empènyer el portuguès José Mourinho i només la ràpida acció del quart àrbitre va impedir que el problema es fes més gros. Wenger va afirmar que volia anar a veure com es trobava Alexis després d’una falta, però Mourinho va sortir al pas per dir-li que no podia entrar a l’àrea tècnica de la banqueta del Chelsea. Wenger, contundent, li va donar dues empentes i el portuguès, que no va caure a terra, va intentar agafar l’entrenador de l’Arsenal per la corbata.

stats