Barça

Les claus del Celta-Barça

El Barça ha anat a remolc per la pressió alta del Celta i la seva capacitat d'atacar des de la mobilitat en la seva zona de més talent: la banda de Nolito

Escombrat. El Celta s'ha menjat el Barça a Balaídos per golejar-lo per 4-1, en una exhibició majúscula dels homes del Toto Berizzo, més intensos, més agressius, més encertats. Els blaugranes, tot i que haurien pogut reenganxar-se al partit si haguessin transformat abans alguna de les ocasions clares de gol que han tingut, no han pogut imposar en cap moment el seu pla de partit i han jugat a remolc del desig del conjunt gallec, concentrat en ofegar el seu rival amb una pressió alta i atacar-lo des de la mobilitat ofensiva en la seva zona de més talent: la banda de Nolito. Sobre una millor execució del pla dels gallecs, han sigut els detalls (el moment dels gols, les errades, el possible 2-1 que va al pal...) els que han anat fent gran l'esquerda. 

Factor Nolito

La principal amenaça del Celta

Ja des de la prèvia, se sabia que Nolito havia de ser el gran perill del Celta. Era ell la seva principal amenaça, sense ignorar altres arguments com Iago Aspas, Orellana o la mobilitat dels arribadors, ja fossin laterals (sobretot Jonny) o els migcampistes (sobretot, Wass). I, a priori, el Barça ha saltat a Balaídos amb un pla per enfrontar-s'hi, tot i que ha quedat esmicolat als pocs minuts de començar. Els homes de Luis Enrique han anat de bòlit durant tot el partit i han transmès sensació d'anar perduts, d' estar desubicats, incapaços de frenar l' allau gallec.

De res ha servit la voluntat blaugrana d'omplir d'ajudes la zona d'influència de Nolito.

Forat defensiu a la banda dreta

El Barça s'ha desestructurat en la zona de Nolito

I no ha servit de res perquè el Celta multiplicava les seves opcions, utilitzant el poder intimidatori de Nolito a la banda. El pivot Radoja no s'ha censurat algun desmarcatge més obert, més en ruptura, i tampoc el lateral Jonny s'ha repensat les pujades pel seu carril. En paral·lel, Iago Aspas es despenjava o estirava, concentrant l'atenció dels dos centrals, que no podien trobar en Mathieu una ajuda perquè el francès havia de controlar de reüll els moviments d'Orellana.

Amb tot, les peces s'han desencaixat i ha quedat un forat enorme a la banda dreta que, sobretot Nolito, ha sabut explotar.

Intensitat defensiva

El Celta ha dominat el ritme i l'espai en tot moment

El ritme de joc del Celta era altíssim, se sentia poderós per seguir atacant, fent recular el Barça, fent-lo patir, angoixat per la sensació de golejada que sobrevolava Balaídos.

Però el Celta no volia rebaixar la seva intensitat. Des del primer minut, la pressió dels homes de Berizzo ha sigut excel·lent: alta, concentradíssima. Els gallecs han desplegat una teranyina enganxifosa que el Barça no ha sabut esquivar pràcticament en cap moment. Ter Stegen tenia la sortida de pilota bloquejada: per molt que s'obrissin els centrals, l'amenaça de saltar d'Aspas i Wass els impedia ser una opció de passada; als laterals tampoc s'hi podia accedir còmodament perquè tenien algú a sobre, en vigilància, com passava també per dins amb Busquets i Sergi Roberto.



Ja tocant zona de progressió, l'estructura defensiva del Celta es mantenia gairebé en un un contra un: Iniesta tenia a sobre Augusto Fernández i Sergi Roberto, a Radoja. Per molta mobilitat que intentessin tenir els migcampistes blaugranes, inclòs Busquets, era difícil treure's de sobre algun dels rivals, que es repartien el marcatge més ferotge quan tenien el joc en la seva zona activa amb una vigilància de l'espai quan s'actuava en la seva zona passiva.

L'un per un s'allargava també a Suárez, Neymar i Messi, eliminant-los també de ser una opció còmoda en profunditat. El Barça era incapaç de tenir la pilota, d'allargar la possessió, de sentir-se còmode. Anava a remolc.

Contraatacs solitaris

Els regals defensius han deixat sol Ter Stegen contra tothom

La sensació d'inferioritat territorial era màxima, l'equip convivia amb el pànic d'una buidor defensiva que s'ha exagerat per la imprecisió en zones delicades. Les pèrdues de pilota, les més greus, de Piqué i Busquets, han regalat situacions claríssimes de gol a Iago Aspas, que les ha resolt amb una qualitat meravellosa. Ter Stegen ha quedat venut en els contraatacs solitaris del Celta.

Reestructuració

El Barça acaba amb un 4-2-3-1

¿Però com es podia aturar la sagnia? El problema semblava ser tan estructural, tan genèric que l'home per home no salvava la situació. Luis Enrique s'ha decidit per redibuixar el seu equip per passar al 4-2-3-1 camuflat que ja va situar davant el Llevant, fent entrar Munir per Sergi Roberto per centrar la posició de Messi en atac i trobar una defensa més directa en la zona avançada de la banda dreta, per on l'equip s'estava desencaixant. Poc després, Rakitic ha refrescat el mig per fer sortir Busquets. L'aposta, unida a un marcador ja pràcticament decidit, ha donat més presència al Barça en camp rival, però el bloqueig mental i l'angoixa ja ha impedit que l'equip es retrobés. El 3-1 ha durat poc, massa poc per creure en la remuntada. i de res ha servit que Munir tingués a les botes el 3-2 perquè Guidetti ha deixat en evidència, altre cop, el Barça per matar el matx amb el 4-1.

Més continguts de