Conor McGregor, el lampista irlandès que vol jubilar Mayweather
L’atípic púgil oblida un passat humil i es converteix en una estrella irreverent
Barcelona“Em guanyo la vida ensenyant a la gent a lluitar. Així que potser els sorprengui saber que fins que tenia vint-i-pocs anys m’aterrien les baralles. Detestava les discussions, els crits, la violència... gairebé qualsevol forma de conflicte. Això no és estrany, però la veritat és que era una mica covard o, com solien dir-me alguns nens del col·legi, una neneta”. Veient com s’autodefineix John Kavanagh res faria pensar que amb els anys es va convertir en l’entrenador de Conor McGregor, l’atípic púgil irlandès que la matinada de dissabte a diumenge (5 hores, beIN Connect i Open Sport) s’enfrontarà amb Floyd Mayweather en un combat de boxa que aspira a moure un volum de negoci d’uns 1.000 milions de dòlars i superar, així, el rècord dels 620 milions generats pel cara a cara del 2015 entre Mayweather i Pacquiao.
Criat en un carreró sense sortida d’un suburbi poc recomanable de Dublín, Kavanagh va necessitar durant anys la protecció de la seva germana, dos anys i mig més gran que ell. “Al col·legi em solien increpar i solia ser l’Ann la que venia a rescatar-me”, recorda a Vencer o aprende r (Reservoir Books), un llibre que contextualitza la metamorfosi de McGregor, un lampista que es va convertir en l’estrella masculina de les arts marcials mixtes (MMA) més carismàtica del món. L’irlandès, que compta amb milions de seguidors a les xarxes socials i que acumula uns ingressos de més de 40 milions de dòlars anuals, és un fenomen de masses que ha transcendit més enllà de l’esport.
“Una tarda, a finals del 2006, un noi escarransit de 18 anys amb el cap rapat va entrar al meu gimnàs. Em va dir que seria el futur campió del Ultimate Fighting Championship (UFC) -una franquícia a l’estil de la NBA o la F1-. Vaig veure ben aviat que si les coses no li anaven bé, no seria per falta de confiança”, recorda Kavanagh, que destaca la picardia que McGregor tenia per fer front als lògics problemes econòmics d’una família humil que no sempre ho va tenir fàcil per tirar endavant. “Podem dir que se li donava bé desaparèixer quan arribava l’hora de pagar les quotes del gimnàs”, confessa.
L’evolució esportiva de McGregor, però, va superar les previsions més optimistes i un parell d’anys més tard ja va debutar com a professional. Les habituals victòries per knockout i les provocacions constants el van convertir en un heroi per a un públic que admira tant les seves habilitats sobre el ring com la seva estrident manera de viure.
El combat de 12 assalts, un dels esdeveniments televisius de l’any als Estats Units, es farà al T-Mobile Arena de Las Vegas, on Demi Lovato ha sigut escollida per interpretar l’himne nord-americà. A la llista de celebritats que no es perdran l’espectacle hi ha Drake, Jamie Foxx, LeBron James, Denzel Washington, Angelina Jolie i Charlize Theron. Els organitzadors, que fa setmanes que escalfen el duel entre The Notorius (McGregor) i Money (Mayweather), han dissenyat una proposta global més a prop de l’entreteniment que de l’esport. Els guants seran de vuit unces en lloc dels reglamentaris de deu, amb l’única finalitat que els lluitadors es puguin fer molt més mal.
Tot i que no hi ha cap títol en joc, el guanyador del combat s’endurà un cinturó d’1,5 quilograms d’or, 3.360 diamants, 600 safirs, 160 maragdes i cuir de pell de cocodril. Mayweather acumula 49 victòries consecutives però això no impressiona McGregor, que s’estrena en la disciplina. “Soc arrogant en les prediccions, confiat en la preparació però sempre humil en la victòria o la derrota”, sentencia.
“Estic preparat per a les 12 rondes de tres minuts de ritme sense parar i posaré tota la pressió sobre ell. Noquejaré aquest vell, el guanyaré en el seu propi esport”, avisa McGregor, que tindrà el suport d’almenys 12.000 irlandesos. “McGregor és el millor en el que fa, però jo soc el millor en el que faig”, contesta Mayweather, que té onze anys més (40) que el seu rival (29).
El combat d’avui ha aixecat veus contràries des de dos sectors ben diferents: el dels aficionats més ortodoxos de la boxa, que asseguren que els fonaments de l’esport no s’han respectat per afavorir el show business, i el de les associacions contràries a aquesta mena de disciplines, que en critiquen la violència explícita.
