OPINIÓ

El virus que podria fer esclatar la bombolla del futbol

Alguns futbolistes viuen en una segona bombolla que els fa imbècils. Altres per sort, no

Tant parlar de la bombolla del futbol i finalment ha sigut un virus qui amenaça amb fer-la explotar. Com si el planeta ens recordés que no som imbatibles. Ni tan sols aquells gurus que van dient que tot depèn de nosaltres, que si volem, podem. Gran mentida.

El futbol viu en una bombolla. Ja ho sabíem i ara el virus ens ho recorda. El futbol professional, però. Vivim en una època en què volem resumir realitats complexes en un sol titular, quan sol ser complicat fer-ho. Quan critiquem el futbol, en el fons solem criticar els excessos i els pecats d'aquell de l'elit. Poc té a veure el futbol de poble amb la Champions, ara mateix. Però també dins de la Champions et trobes jugadors alemanys donant un milió d’euros per a la sanitat, o cedint part del seu sou als treballadors del seu club per garantir que cobraran. Altres han demostrat que viuen en una segona bombolla que et pot convertir en un imbècil. Molts han agafat jets privats per anar a festes o han fet viatges per passar la quarantena a la seva casa més gran. O han proposat als seus seguidors a les xarxes fer jocs en una piscina. Com si fos normal tenir piscina a casa.

Si la bombolla esclata, molta gent ho celebrarà, però malgrat que tindran bona part de raó, recordeu que qui rebrà més és la gent modesta. Els rics, com sempre, no en seran les grans víctimes. Cauran clubs modestos però els grans seguiran endavant, tot i que potser amb les butxaques més buides. A les crisis, qui rep abans sempre és el pobre, ja sigui a l’esport, la cultura o les botigues. Caurà el club de barri, l'entitat poliesportiva. Els grans agents seguiran sent rics. A Cristiano Ronaldo no li faltaran els diners.

De moment, el coronavirus ha posat d’acord eterns enemics. La Federació, la Lliga, la UEFA, els clubs... tots necessiten que la competició torni com sigui per no perdre diners. Luis Rubiales, president de la Federació Espanyola, va admetre l’altre dia que la prioritat és l’econòmica, per davant de la competició. Cal posar aire dins de la bombolla per evitar que esclati. I així ens trobem un escenari amb federacions i lligues imaginant un retorn a la competició aquest maig, com si depengués d’ells. De moment, els sindicats de jugadors donen suport a aquesta idea, ja que saben que necessiten la competició en marxa per seguir cobrant. Quan arribi el moment, potser prioritzen la salut dels esportistes. De moment, el president de la lliga alemanya ja ha advertit que si no es poden acabar les competicions d’aquest any, molts clubs faran fallida econòmica.

Cada setmana que passa més gent perd la feina. No només als clubs, sinó també als mitjans de comunicació, a les federacions, qui treballava als bars dels estadis, a les botigues... Tots els que treballem en l’esport patim una punxada cada cop que un bon amic perd la feina, com passa en tots els sectors. Però encara que faci mal, una part concreta de l’esport hauria d’aprofitar aquesta crisi per tornar a la realitat. El futbol no pot tornar quan ho vulgui un grup reduït de persones prioritzant els diners. Tornarà quan sigui segur. La bombolla podria esclatar i, ves per on, no ha estat l’ésser humà qui l’ha posat contra les cordes. Ha estat un virus.