ESPORT CATALÀ

El teixit esportiu català alça la veu: "No és un toc de queda, és un toc de mort"

El sector presenta un pla de xoc, vol recuperar les competicions i demana una hora més a la nit

ALBERT NADAL VILÀ / XAVI HERNÁNDEZ NAVARRO

L'esport català s'ha valgut d'un joc de paraules per expressar la indignació que sent el sector arran de les noves mesures impulsades pel Procicat a causa del toc de queda posat en marxa des d'aquest diumenge. Un fet que la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) ha definit com a "toc de mort", en al·lusió a un sector que, com d'altres, també reivindica la menor afectació possible de les mesures per reduir la taxa de contagis. Després de gairebé dues setmanes amb totes les competicions esportives no professionals aturades al país, s'hi suma ara la restricció de limitar la pràctica esportiva fins a les 21 hores i la incertesa de saber què passarà a partir del pròxim cap de setmana, mentre el govern estudia un nou confinament. 

L'esport no professional d'àmbit català es torna a aturar pel coronavirus

El secretari general de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, Gerard Figueras,  ha sigut dels primers a posar veu al malestar del sector i ha sol·licitat una hora més (fins a les 22 hores) perquè les infraestructures esportives es puguin veure afectades com menys millor. "La secretaria general de l'Esport ha demanat al Procicat que els equipaments esportius s'homologuin als equipaments culturals i puguin tancar a les deu de la nit. No hi ha arguments tècnics ni sanitaris que justifiquin aquesta discriminació", ha defensat.

Figueras espera que el Procicat accepti el canvi d'hora perquè "les activitats esportives són segures". "Fa molts mesos que apliquem protocols molt estrictes. Els nivells d'incidència del covid en la pràctica esportiva són marginals. A això ens agafem per demanar que se'ns homologui a les activitats culturals. Si no s'accepta aquesta mesura, milers de persones que fan servir els horaris tardans per fer esport no en podran fer", ha afegit. Això sí, Figueras ha demanat cintura als clubs i organitzadors de competicions pel que fa als  entrenaments i les activitats esportives programades a partir de les deu de la nit: "Mentre duri el confinament nocturn no es podran fer entrenaments a hores tardanes. Suggerim que les sessions es puguin escurçar i que es redueixin els dies d'entrenament, a causa de la saturació que es podria donar als equipaments esportius". Ara bé, ha insistit que de moment la norma aprovada encara impedeix l'ús de gimnasos, camps i pistes a partir de les nou de la nit.

Pla de rescat per a l'esport català

Des de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya han endurit el to i han recriminat al govern que no s'hagin escoltat les peticions del seu màxim responsable en matèria esportiva. En la mateixa línia, Gerard Esteva, president de la UFEC, ha sigut l'encarregat de presentar aquest dilluns un pla de rescat per al sector esportiu català impulsat per la comissió d'esports de Foment del Treball.   "Exigim la tornada de la competició esportiva, que s’elevi l’aforament de les instal·lacions esportives del 50% al 70% i que es permeti allargar els entrenaments fins a les 22 h en el toc de queda actual", ha sentenciat Esteva entre les principals reclamacions. Pel que fa al retorn de la competició, des de la UFEC recorden a l'ARA que ells havien assolit "el compromís d'aturar les competicions durant dos caps de setmana i reprendre l'activitat de competicions el 31 d'octubre". En aquest sentit, encara no han rebut cap notificació nova del Govern mentre estudia la possibilitat d'un confinament de caps de setmana

Des de la comissió d'esports de Foment del Treball, on també hi ha representada l'Associació d'Empresaris de Clubs Catalans de Fitness, s'han reclamat mesures també en l'àmbit fiscal, com "l' IVA superreduït del 4% sobre els serveis esportius, la supressió de l’IVA en inversions en equipaments esportius i la deducció en l’IRPF de les quotes de les instal·lacions esportives i de les llicències”. Esteva ha insistit que això és necessari en un "sector tocat de mort que necessita urgentment ajuts directes per a la liquiditat de les seves entitats”. En aquest sentit,  el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha remarcat que per superar la situació actual cal "una injecció directa com s’ha fet en altres països europeus”. Sánchez Llibre ha concretat que "farien falta 1.000 milions d'euros" per normalitzar la viabilitat del sector esportiu. "Si no hi ha ajudes a fons perdut, més del 50% de les entitats acabaran tacant. El virus és a tot arreu, però la decisió de tancar un sector o altre depèn dels polítics. Han d'ajudar el sector", ha afegit Esteva. 

Les entitats defensen la seva responsabilitat 

Les diferents entitats esportives catalanes aplegades en la comissió d'esports de Foment del Treball han defensat la seva responsabilitat a l'hora de dur a terme les mesures preventives exigides per poder practicar esport. "Treballem dur de la mà de la secretaria [en relació a la secretaria general de l'Esport] i la UFEC per tenir les màximes garanties perquè la pràctica esportiva sigui segura", ha expressat Ferran Aril, president de la Federació Catalana de Basquetbol. Oriol Camacho, secretari general de la Federació Catalana de Futbol (FCF), ha explicat que, després de 1.600 partits des de la represa esportiva, "la taxa de suspensió de partits per coronavirus no supera el 5,5%, unes xifres similars a les de les escoles”. 

Segons les dades presentades per la comissió d'esports de Foment del Treball, durant el confinament, set de cada deu treballadors es van veure afectats per un ERTO. En el seu conjunt, les previsions són que el sector deixarà d’aportar gairebé 1.000 milions d’euros directes al VAB (valor afegit brut) català i que tres de cada deu treballadors perdrien la feina. El sector recorda que representen "el 2,1% del PIB de Catalunya", donen feina "a més de 80.000 persones", compten amb "més de 40.000 voluntaris" i són una "porta d'entrada al món laboral per als joves".