Del bany a una oportunitat perduda
Messi marxava del terreny de joc amb cara de pomes agres. Els aficionats locals el burxaven amb càntics i, amb cara desafiant, buscaven Neymar, que des que l’havien substituït s’havia fet un fart de provocar amb gestos els aficionats del City des de la banqueta. El Manchester City va caure derrotat, però els aficionats no van marxar de l’Etihad deprimits.
El Barça va desaprofitar una oportunitat per sentenciar l’eliminatòria, però amb una exhibició de 45 minuts va fer la feina. Messi va jugar un d’aquells partits en què redescobreix el futbol, amb el do de l’omnipresència. Però en l’última jugada va fallar un penal que hauria deixat de genolls un City que va passar de ser una joguina a ser un corcó.
Els homes de Luis Enrique van fer un pas endavant, però també van perdonar la vida a un rival que, al descans, semblava que no tenia cap mena d’opcions de fer ni pessigolles. L’Etihad va veure un Barça espectacular durant el primer temps, però també va veure un segon temps més tàctic, menys emotiu, en què el tècnic va apostar per canvis més conservadors per defensar l’1-2, més que buscar el tercer gol. Partit de dues cares, estrany, en què el Barça va fer, per moments, el que va voler, amb un Messi que va esdevenir el rei Mides del futbol, ja que convertia en or cada pilota que tocava. Si el Barça va tancar la ferida de Màlaga, el City es va equivocar amb la tàctica i va facilitar les coses a un Messi que fa ballar al seu ritme els companys. De tant en tant, juga en la posició de Xavi, repartint joc. De tant en tant, cau a la banda. I, en altres moments, entra pel mig com si fos un davanter. Mil jugadors en un cos, un cos ple de talent.
Pellegrini, escarmentat per la derrota d’ara fa un any, va apostar per un 4-4-2 ofensiu que va deixar molts espais a Alba i Alves. Rakitic va firmar una actuació excel·lent, entenent sempre el joc, i en defensa Piqué i Mascherano van ofegar Dzeko i Agüero. L’exhibició del Barça va estar amanida amb els gols d’un Suárez que als estadis anglesos s’hi sent com a casa, lluitant, cridant i posant el peu quan toca. Primer va marcar després d’una errada de Kompany i el segon va arribar després d’una gran jugada col·lectiva. El Barça, però, va desaprofitar ocasions per sentenciar el matx. I el City va reaccionar.
Amb el cor, més que amb el cap, l’equip local va donar feina a Ter Stegen, i Agüero, en una de les poques jugades brillants de l’atac local, va fer l’1 a 2. El City, però, es va disparar un tret al peu quan Clichy va ser expulsat. Luis Enrique ja havia tret Rakitic per prioritzar la defensa, i l’equip de Pellegrini va acabar defensant una derrota. Per no estar mort. Se’n va sortir. Va acabar celebrant haver perdut per un gol.
