Deu anys banyant-se en plata al Mundial

BarcelonaTenia 16 anys quan, al Mundial de Melbourne del 2007, Ona Carbonell va penjar-se per primer cop una medalla. La primera va ser de bronze i la segona, dies més tard, de plata. Era una de les benjamines d’un equip que començava a despuntar en la natació sincronitzada. Llavors, Gemma Mengual ja feia anys que aconseguia medalles individualment i els esforços que s’estaven fent per créixer com a equip començaven a donar els primers fruits. El Mundial de Melbourne va ser el de la consolidació de la natació sincronitzada estatal: Gemma Mengual, que va nedar totes les proves, hi va aconseguir sis medalles, quatre plates i dos bronzes, i Carbonell, que era integrant de l’equip, una de cada. Des de llavors, l’equip de natació sincronitzada ha patit molts canvis i deu anys més tard, en plena reestructuració, la capitana és l’única que salta a la piscina conscient que lluita per les medalles. Així va arribar a Budapest, conscient que en les dues proves de solo (tècnic i lliure) podia penjar-se dos metalls més. Assegurava que l’or li quedava lluny, però l’objectiu era aconseguir millorar la plata i el bronze que va endur-se del Mundial de Kazan d’ara fa dos anys. I ho ha aconseguit: plata en solo tècnic i també en solo lliure. Amb aquestes dues medalles, doncs, Ona Carbonell ha aconseguit igualar els 20 metalls de Gemma Mengual, ara integrant de l’equip d’entrenadores de la selecció.

La catalana va interpretar a l’aigua la història de desamor que explica Édith Piaf a Padam, padam, i aquesta coreografia li ha valgut una puntuació de 95,0333. Carbonell, doncs, va quedar a tan sols un punt i una dècima de l’or que, com és habitual, va anar a parar a mans russes, en aquest cas a les de la debutant Svetlana Kolesnitxenko. “Ha sigut molt emocionant perquè he quedat més a prop que mai de l’or”, reconeixia Carbonell, que va explicar que fins i tot alguns jutges l’havien “felicitat” per la rutina presentada. “Aquest cop, en aquest Mundial, he sortit a guanyar. Ho he donat tot i estic molt satisfeta”, afegia emocionada.

Fa anys que ha quedat enrere la noia de 14 anys, la més jove que havia entrat a la selecció de natació sincronitzada, que demanava als seus pares que no l’anessin a veure competir per evitar posar-se nerviosa. Ara Carbonell salta a la piscina amb els nervis controlats, segura d’ella mateixa, confiant que no fallarà. “En el Mundial passat la plata va ser com un somni fet realitat, ara volia lluitar per l’or. Per què no puc aconseguir-lo el Mundial següent?”, confessa somrient, deixant entreveure que, amb 27 anys, encara té molta corda. I afegeix: “Tant en el tècnic com en el lliure he guanyat la russa en alguns paràmetres de la competició”. El bronze, ahir, va ser per a la ucraïnesa Anna Voloixina, que va quedar a gairebé dos punts de la catalana.

Sis Mundials al podi

Ona Carbonell se sent feliç pel que ha aconseguit i pel que suposa, perquè mantenir-se al podi durant els sis Mundials en què ha participat no està a l’abast de tothom. De fet, ben pocs ho han aconseguit. Durant aquests deu anys han anat canviant els noms de les rivals (no així les seves nacionalitats), però Carbonell cada any que passa s’acosta més al lloc més alt del podi.

La seva trajectòria és espectacular: ha aconseguit medalles als sis Mundials en què ha participat: 1 or, 9 plates i 10 bronzes, la mateixa quantitat que va aconseguir Gemma Mengual en la seva llarga carrera (1 or, 12 plates i 7 bronzes). Mengual, doble medallista olímpica, com Carbonell, té més medalles en total (39 respecte a 44) perquè als Europeus va aconseguir-ne 17 i l’Ona, de moment, en suma 12.

Espanya surt escaldada contra Sèrbia (5-11)

La selecció espanyola masculina de waterpolo no va tenir res a fer contra Sèrbia en el segon partit del Mundial de Natació de Budapest (5-11). La vigent campiona mundial i olímpica va passar per sobre de l’equip que entrena David Martín, encara tendre i sense experiència, es va imposar en tots els parcials (1-3, 0-2, 2-3 i 2-3) i va deixar sentenciat el partit abans del descans. És la segona derrota de l’equip espanyol, que malgrat tot encara té opcions de classificar-se per als vuitens de final com a tercera de grup -els campions de grup passen directament a quarts de final- si guanya demà a la selecció de Sud-àfrica. D’altra banda, avui tanca la primera fase l’equip femení, també contra Sud-àfrica (21.30 h, TDP). El combinat que entrena Miki Oca no té opcions de quedar primer del grup B però amb una victòria s’asseguraria el segon lloc.