Esports 08/11/2021

La dignitat no dona punts, però crea adeptes (2-1)

El Tenerife supera un Girona lluitador gràcies a una rematada final d’Enric Gallego

Jordi Bofill
2 min
Baena, dedicant-li el gol a Terrats

GIRONAEn un món perfecte, els resultats serien perfectes; però en el món real, els resultats són realistes. Entenent que el context no era gens agradable, el Girona, amb nou baixes, algunes molt importants, va fer un exercici encomiable d’esforç a Tenerife (2-1), caient per una individualitat d’Enric Gallego i acabant amb els joves, enrabiats, buscant una justícia invisible.

Quan no tens més remei que posar-hi els que tens, l’alineació es fa sola. Míchel, que en cap moment va voler excusar-se, va introduir un petit matís, gairebé imperceptible a la vista en estàtic, però obligat: a falta de joc interior, va agafar la màquina del temps per retrocedir a l’època de Pablo Machín a la banqueta per intentar aportar profunditat per fora, potenciant la zona dels carrils, especialment amb Valery. Ni el gol matiner del Tenerife, al quart d’hora, va rectificar el pla de partit dels gironins, que van saber traduir l’ensurt inicial amb una bona dosi de paciència per no caure estabornits i mantenir viva l’esperança. I a Montilivi en són experts, de viure creient que qualsevol cosa és possible.

El gol de Mellot, un golàs des de fora de l’àrea després d’un rebuig de Juanpe poc encertat, va afegir una dosi de dificultat més gran al repte que se li presentava al Girona, que si donava un cop d’ull als suplents, comprovava com només hi havia un parell de futbolistes del primer equip. Ningú no pot assenyalar els blanc-i-vermells com un conjunt que s’amagui en els mals moments, siguin quines siguin les circumstàncies. A Tenerife no va fer cap excepció. Després d’evitar que els locals fessin més sang a còpia de contraatacs liderats per un Elady inspirat, va agafar la pilota, protegit com ho estava per Kebe, un gegant, i va començar a distribuir-la, sense desesperar-se. El seu instant arribaria, perquè sempre arriba quan hi creus. I el Girona, orgullós i rebel, hi creia.

L’obra d’art de Baena, insuficient

Les ocasions del primer temps no van entrar, especialment un llançament de Juanpe desviat espectacularment per Soriano. Es va atrevir a demanar un parell de penals per mans que l’àrbitre va tenir clar que no ho eren –altres dies s’han xiulat coses pitjors– abans de contemplar, bocabadat, com apareixia Baena per enfilar la pilota a l’escaire només sortir del descans per dedicar l’obra d’art a Terrats, recentment operat d’una fractura a la tíbia que el tindrà absent fins al 2022. El mateix Baena, escalfat com anava, també va acaronar el segon. Però qui va marcar va ser Enric Gallego, a deu minuts del final, en una rematada clàssica de golejador. La dignitat del Girona en surt reforçada. 

stats