Els dits assenyalen Zidane

BarcelonaLa derrota en el clàssic ha deixat molt tocada la moral del madridisme, eufòric abans de jugar contra el Barça perquè presumia del 2017 com el millor any de la història del Reial Madrid. El 0-3 ha reobert ferides i ha deixat l’entrenador, Zinedine Zidane, al centre de les crítiques. Al francès li discuteixen l’onze inicial, que deixés Isco a la banqueta i que no fos capaç de reaccionar a la segona part, quan el seu homòleg a la banqueta del Barça va moure peces per capgirar la tendència del partit. Zidane, visiblement tocat, reconeixia a la sala de premsa que estava “fotut”, mentre als despatxos nobles del Bernabéu, i amb discreció, ja han començat a explorar el mercat per buscar-li un recanvi de cara a la temporada vinent.

No es preveu un canvi traumàtic ni precipitat. Fonts pròximes al president asseguren que el cap de Zidane no perilla durant la temporada i que el relleu, previst per a l’estiu, seria amb la màxima elegància i dignitat. La que s’ha guanyat un entrenador que ha dut el Reial Madrid a aconseguir les dues últimes Champions i a guanyar cinc títols aquest 2017. Una prova d’aquesta tesi és el suport públic de Florentino Pérez a Zizou. El president va baixar al vestidor després del clàssic per donar suport a l’entrenador i unes hores més tard, en el tradicional missatge nadalenc, deia de Zidane que el madridisme s’havia de sentir “orgullós” de comptar amb ell.

Segons les informacions que arriben de Madrid, però, el comiat de Zidane està pràcticament assegurat i un dels noms que sonen amb certa força per rellevar-lo és l’exespanyolista Mauricio Pochettino, actualment al Tottenham anglès. No seria una destitució sinó una rescissió de contracte de mutu acord que satisfaria les dues parts. De fet, el mateix entrenador ja havia deixat caure a l’octubre que no es veia gaire més temps entrenant a Chamartín. “Tinc contracte però això no significa res. Per ara em centro en aquesta temporada i després ja es veurà”.

Les crítiques al plantejament

Primer, però, li caldrà acabar la temporada i calmar els ànims d’un entorn enfurismat pel que es va veure en el clàssic. Zidane va apostar per Kovacic com a titular i va deixar Isco a la banqueta. Era el mateix que havia fet a la Supercopa per mantenir Messi a ratlla. L’esquema només li va funcionar 45 minuts. A la segona part el domini va ser blaugrana i Isco, considerat el jugador més en forma de l’equip, va acabar veient tot el partit a la banqueta, perjudicat també per l’expulsió de Carvajal i la necessitat de l’entrenador de retocar l’equip per altres bandes. “No l’he pogut fer jugar”, s’excusava Zidane, que ja vaticinava que rebria “moltes hòsties pel plantejament”. Així va ser, i no només a la capital espanyola.

A Anglaterra, el Daily Mail deia rotundament que “el pla Kovacic no va funcionar” i criticava que “mantingués l’esquema defensiu” quan perdia per 0-2. En una línia similar, el Telegraph afegia que Zidane “va intentar sorprendre amb Casemiro i Kovacic” i quan va voler reaccionar traient Asensio i Bale “ja era massa tard”. I a Itàlia La Gazzetta dello Sport deia que el tècnic s’havia “acomiadat de la Lliga abans d’obrir els regals de Nadal” i que el Barça va fer “naufragar” el seu plantejament tàctic. Des de Madrid, José Sámano escrivia a El País que “es va diluir el remei de Kovacic, que qui sap si a la llarga no li passarà factura a Zidane”. Orfeo Suárez apuntava a El Mundo que “l’únic passadís va ser el que Zidane li va obrir al Barça amb la seva interpretació del clàssic” i assenyalava directament Kovacic per haver-se “fet un embolic” en el primer gol. Hugo Crespo deia a Marca que Zidane és “el primer assenyalat de la derrota” i Javier Sillés escrivia a As que els retocs de l’entrenador “van acabar per confondre els jugadors”.

Passat el clàssic i amb el Barça a 14 punts, Zidane va donar una setmana de festa de Nadal als jugadors per encarar un 2018 en què la prioritat serà, novament, la Champions, una competició en la qual a vuitens de final tenen un duel elèctric contra el PSG. Remuntar a la Lliga fins a la segona posició i arribar tan lluny com puguin a la Copa són els altres reptes del conjunt blanc.

Per aconseguir-ho, el Madrid està pendent de reforçar-se en aquest mateix mercat d’hivern amb l’arribada d’un porter, Kepa Arrizabalaga, de l’Athletic Club. El futbolista de 23 anys és l’objectiu prioritari de Florentino per reforçar la porteria, més qüestionada que mai en aquest inici de temporada. Costa 20 milions i el dubte és saber si arribarà precisament al gener o si la incorporació, que a Madrid es dona per més que assegurada, serà finalment a l’estiu.

Els suplents ja no són de luxe

El Madrid va començar la temporada exhibint-se a les Supercopes d’Espanya i d’Europa i posicionant-se com un candidat a guanyar-ho tot. Però la màgia es va esfumar de la nit al dia, víctima, en part, d’una mala política de fitxatges a l’estiu. Florentino va obrir la porta de sortida a suplents de luxe com Morata, James, Danilo i Pepe, i va incorporar apostes de futur com Theo, Ceballos, Mayoral o Vallejo. Uns jugadors que, ja sigui per la seva joventut o per la falta de futbol, han tingut un paper residual en l’esquema de Zidane. El vestidor ha perdut talent i algunes vaques sagrades estan més imprecises que de costum. Sobretot Cristiano Ronaldo, punta de llança madridista, que a la Lliga tan sols ha marcat 4 gols tot i haver xutat 60 vegades a porteria: un 6,6% d’efectivitat. Benzema, Bale, Marcelo i Kroos són altres jugadors que no estan en el seu millor moment.

Al Bernabéu hi ha la sensació que la crisi de joc i resultats és passatgera i treuen pit d’un 2017 gairebé perfecte per demostrar que tenen corda per a estona. Però a l’entorn no es percep la mateixa opinió i es critica la irregularitat de l’equip i la dificultat per guanyar en els grans partits, com el clàssic. Els blancs, de fet, només han sumat una victòria en els duels de màxim nivell, contra el Sevilla i per 5-0. Van empatar amb el València i l’Atlètic de Madrid, i a Europa van acabar segons de grup després d’empatar i perdre contra el Tottenham. Aquell equip que ho tenia tot per triomfar encara no ha aparegut.