Elogi de la societat civil
Vivim una època de canvis. I de canvis tan profunds que hi ha qui prefereix parlar de canvi d’època. Un és el protagonisme creixent de la societat civil. El concepte no és nou, i en termes contemporanis, en preferim d’altres com ara béns comuns. Descrivim els espais que hi ha entre la ciutadania considerada individualment i l’administració. Ciutadania organitzada: que actua, que intervé en la realitat, que pressiona. També genera dubtes: sobre la legitimitat, sobre la representativitat, sobre el risc que només es converteixi en una manera de guanyar-se la vida. En tot cas, la fortalesa de la societat civil és un indicador de la maduresa d’una societat i no ha de ser en detriment de la de les organitzacions representatives.
Aplicat a l’Espanyol, la conclusió és clara: la societat civil perica és una de les nostres grans fortaleses, fa un club millor i l’hem de valorar. En el primer que, inevitablement, pensem és en les penyes: des de l’activa i estimada Manigua fins a les que porten la militància perica als últims racons del país. Però la societat civil perica va més enllà.
Per estar informat sobre l’actualitat perica, la millor font és Pericosonline. Informació i opinió creada per pericos de base que s’ha convertit en una referència per a tots. Un mitjà de comunicació de la comunitat perica liderat per Francesc Via que cobreix un espai al qual ni el mercat ni el club poden donar resposta.
Futur Espanyol és un col·lectiu perico que té com a objectiu crear comunitat i, des d’aquí, aportar millores al club. Dimecres, per exemple, va organitzar un acte de debat i recull de propostes sobre un dels nostres principals problemes: la baixa assistència al Power8. Per entendre la maduresa del col·lectiu, una dada: només s’hi podien aportar idees de cost zero. Es tracta, doncs, de sumar des de la coresponsabilitat i la cooperació.
L’Associació de Petits i Mitjans Accionistes (APMAE) és més grup de pressió i de comunitat perica que no pas d’oposició. Fa unes setmanes, per exemple, van organitzar un acte -en el marc d’un projecte europeu contra el racisme al futbol- sobre l’immoral negoci de tràfic amb joves subsaharians. Mostra que el nostre club és molt més que els 90 minuts de partit setmanal.
Les penyes, els tres exemples citats, molts altres col·lectius, els socis, els aficionats, el consell... Tots formem part d’una xarxa complexa. Ningú ha de tenir tot el poder. Tots som necessaris. La fortalesa de cada part de la xarxa no en debilita cap altra. Com més fortes siguin les parts, més fort serà el tot.
