Sergi Roberto: “Si juguem bé, potser aconseguim que Messi segueixi al Barça”

L'ARA entrevista el lateral, i capità, del Barça a poques hores de l'estrena oficial de la temporada 

Es posa els auriculars i saluda a la pantalla just en l’estoneta que té entre el final de l’entrenament i l’inici de la sessió de fisioteràpia que té pautada abans de dinar. Conserva la fesomia infantil de quan triomfava a La Masia i del dia del seu debut amb el primer equip del Barça al Bernabéu, a la Champions, el 2011. Però nou anys després, a l’inici d’una nova temporada oficial i quan encara no s’han tancat les ferides de l’estiu més mogut que es recorda al Camp Nou des de fa dècades, fa gala d’un discurs ben adult, propi d’un capità. Sincer alhora que políticament correcte, Sergi Roberto passa revista a l’actualitat blaugrana a poques hores de l’estrena a la Lliga contra el Vila-real (21 h / Movistar Partidazo).

Comença una nou curs quan tot just s’ha complert un mes del 2-8 contra el Bayern Munic. ¿Encara dura el dol?

Interiorment, sí. Costa molt oblidar-se d’aquell resultat, però ara que comencem a competir quedarà mica en mica en el passat. Ara bé, no hem d’oblidar-lo del tot, ja que segur que ens farà ser més forts durant aquest curs.

Què va passar a Lisboa? Com t’expliques ara, un mes i escaig després, per què va sortir tot tan malament?

No ho sé. És difícil trobar-hi una explicació. Al principi del partit anàvem empatant i vam fer un pal. Allò hauria canviat la dinàmica, però no va ser així. Ens van marcar el segon gol ràpid i després ens vam anar enfonsant. A la segona part, amb aquell resultat tan ampli, remuntar era molt difícil. També veníem d’Anfield (4-0) i de Roma (3-0). Psicològicament estàvem molt afectats i no ens vam saber sobreposar. El Bayern era favorit i jugava com una piconadora, però jo confiava en nosaltres. Jugador per jugador no érem pitjors que ells.

"Després del 2-8, hauria entès que em diguessin que no comptaven amb mi"

Després del 2-8, què se sentia al vestidor? ¿Hi havia paraules de consol?

Justament em va tocar control antidòping al final del partit, i quan vaig acabar ja no quedava ningú al vestidor. Però pel que em van explicar, ningú va dir res. Silenci total. Estàvem tots destrossats. Després, a l’hotel, sí que em vaig retrobar amb els companys. I el mateix: silenci. No sabíem on posar-nos. Però bé, ara comença una nova temporada en què haurem de demostrar que hem après del que va passar a Lisboa.

Piqué, en calent, aquell dia va dir que si calia marxava per forçar un canvi de cicle. ¿Tu hauries expressat el mateix?

En aquell moment tots pensàvem així. Sobretot els que portem molt de temps aquí, que el que volem és el millor per al Barça, que el club torni a ser on es mereix, i que si calen canvis, endavant.

Després d’aquell partit van començar a sortir noms de possibles baixes. ¿Vas témer veure’t a la llista negra?

Ningú podia estar tranquil. A part, el mercat és més curt de l’habitual i hi ha menys moviments. Jo hauria entès que em diguessin que no comptaven amb mi, però des del primer moment em van reiterar la confiança. Estic amb moltes ganes de començar la temporada.

Per què creus que el Barça segueix confiant en Sergi Roberto?

No és una pregunta per a mi [riu]. El que sí que et puc dir és que, tot i haver estat a Roma, Anfield i Lisboa, ho dono tot als entrenaments i als partits i sempre busco el bé de l’equip.

¿Entens que s’hagi de prescindir de llegendes com Luis Suárez per forçar un canvi de cicle?

A mi, com a company, m’hauria agradat que continués. Però al final nosaltres no prenem les decisions. Ho fan des de dalt i s’ha de respectar. Ara bé, el Luis ha fet història i ha sigut una peça clau en els títols que hem guanyat últimament.

Has sigut molt carinyós amb ell a Instagram. ¿Creus que aquest afecte que li has mostrat tu ha faltat de part d’altres persones?

No sé com han anat les converses entre el Luis i el club, però és cert que se’l podria haver avisat amb més temps i no amb una trucada telefònica. A més, és una pena que no s’hagi pogut acomiadar amb públic.

¿Sabies que Messi havia demanat marxar durant tota la temporada passada?

Jo no en sabia res. I quan van començar a sortir les notícies [el burofax] no em podia creure que el Leo no volgués continuar. Desitjava que no fos així. Amb ell som més forts i celebro que al final s’hagi quedat al club.

¿Vas escriure-li per WhatsApp quan et vas assabentar del burofax?

Sé com són aquests moments. Et passen tantes coses pel cap que no ajuda rebre molts missatges. És millor deixar tranquil·la la persona que ha de prendre la decisió.

"Per a Messi, perdre Suárez és com separar-se de la dona o d'un millor amic"

Suárez va dir: “Un jugador ha d’acceptar que ha de marxar quan l’hi demana un club, de la mateixa manera que un club ha d’acceptar quan un jugador li demana marxar”. Hi estàs d’acord?

És una situació molt complicada. El jugador mira pels seus interessos, i el club, també. És difícil arribar a un equilibri en què tothom estigui content. El club vol treure diners i el jugador, el millor per al seu futur. Però el cas del Leo és especial. Porta 20 anys donant-ho tot per aquesta samarreta.

El veus motivat amb el nou projecte? Divendres va criticar amb duresa el comiat de Suárez.

És normal. Per al Leo, el Luis és com un germà. Estaven tot el dia junts. No li ha caigut bé veure que marxa quan ell no volia. Espero que amb els dies es vagi trobant millor i que puguem comptar amb el Leo per guanyar els títols. Al final, és com quan et separes de la dona o del teu millor amic. Són processos complicats. Ara els companys ens esforçarem perquè se senti estimat.

¿Se’l pot convèncer perquè renovi i acabi la seva carrera al Barça?

Ell va dir que es quedaria només un any més, però si juguem bé, les sensacions són bones i guanyem títols, qui sap si canvia d’opinió. Si ho aconseguim, molt millor.

Després de la sortida de Semedo ets l’únic lateral dret de la plantilla. I això que no ets lateral. ¿Has assumit ja que només trepitjaràs el mig del camp en circumstàncies especials?

[Riu] Ara mateix, sí. Ho tinc clar.

Per què un lateral pur com Nélson Semedo mai t’ha pres el lloc? ¿Tan difícil és cobrir aquesta posició al Barça?

Ser jugador del Barça és complicat. Hem vist moltíssims jugadors que arriben al club sent estrelles i que després no s’adapten a jugar contra rivals molt tancats o a deixar molts espais a l’esquena. El Nélson ha rendit a un bon nivell, però el club ha decidit vendre’l. Li agraeixo la competitivitat sana que hem tingut. Sempre ens hem intentat ajudar.

¿Coneixes Sergiño Dest?

No l’he vist jugar gaire, la veritat.

Què espera Ronald Koeman de tu?

M’ha donat molt bones sensacions. Ha canviat el sistema de joc i els entrenaments són tàctics, per arreglar aspectes del joc en relació a la temporada passada. Espera el millor de mi i de tot l’equip.

¿Fan bé Riqui Puig i Aleñá insistint en quedar-se quan l’entrenador ja els ha dit que no jugaran gaire?

Des del meu punt de vista personal, dic que sí. Vaig estar en la mateixa situació que ells en els meus primers anys, en què no participava gaire, i al final després em va tocar jugar més, encara que fos en una altra posició. [Riqui Puig i Aleñá] tenen molta competència, però la temporada és molt llarga i estic segur que tindran oportunitats. I quan les tinguin, les hauran d’aprofitar.

"M’és igual si el proper president del Barça baixa o no al vestidor"

Com a soci del Barça, ¿com interpretes que s’hagin recollit més de 20.000 signatures per fer un vot de censura contra el president?

Demostra que hi ha molta gent disconforme amb com s’estan fent les coses, però jo abans que soci soc jugador. Per això m’he de centrar en el futbol. Prefereixo no entrar gaire en discussió amb la resta de temes del club.

Bartomeu marxa i hi haurà eleccions. De cara al futur, ¿prefereixes un president que baixi al vestidor o que se’n mantingui al marge?

Vull que el Barça vagi bé. M’és igual si el president baixa o no al vestidor. Jo vull que l’equip guanyi títols, que hi hagi jugadors de la casa, que la gent estigui contenta i se senti identificada amb el que veu. Vull un president que busqui el millor per al club.

T’ho preguntava perquè en els últims anys la relació entre el vestidor i la directiva no ha sigut la millor.

És com a qualsevol empresa. Les coses aniran millor i es rendirà més si hi ha bona relació entre tots els empleats.

Seguim en temps de pandèmia. ¿Trobes a faltar més esforços al futbol espanyol perquè torni la gent als estadis?

Es fa estrany jugar sense públic i entenc que ara el més prioritari és la salut, però aquesta setmana ja hem vist la Supercopa d’Europa amb gent a les graderies. Si les coses van anar bé allà, potser es podria intentar fer el mateix aquí. Anar ficant gent a poc a poc als camps, complint les mesures sanitàries… Nosaltres preferim jugar amb la nostra afició.