Esports 01/02/2021

Lluís Carreras: "Els últims anys ens han volgut canviar l’estil del Barça"

8 min
Lluís Carreras forma part de la candidatura de Toni Freixa a la presidència del Barça

BarcelonaLluís Carreras (Sant Pol de Mar, 1972) va passar bona part de la seva infància a La Masia, somiant debutar al Barça. Va aconseguir-ho. Com a futbolista, va passar pel Mallorca, l'Atlètic de Madrid o l'Alabès, abans de començar una carrera com a tècnic en què va aconseguir pujar el Sabadell a Segona. Ara somia en tornar al Barça amb la candidatura de Toni Freixa, ja que seria el seu director de l'àrea de futbol.

En quin moment neix la idea de formar part de la candidatura de Toni Freixa?

— Ens vam conèixer per casualitat després de les eleccions del 2015. Ens vam trobar pel carrer i li vaig explicar que m’havia agradat el seu coneixement de la història del club, que parlava bé de futbol... En Toni va explicar-me que volia tornar-se a preparar, preparant-se millor. I els últims anys ell solia venir a veure The Cup, el torneig de futbol formatiu que fem a Sant Pol de Mar, parlàvem de futbol, de projectes... Quan vaig deixar el Sagan Tosu japonès em va trucar per explicar-me que tornava a presentar-se i que volia portar un bon projecte. I volia que fos el director de futbol. Primer em va xocar, ja que jo em sento entrenador.

Et va haver de convèncer?

— Em va explicar la idea que tenia al cap i em va agradar. És una responsabilitat, dirigir l’àrea de futbol. Escollir les persones per als llocs concrets, per a les àrees de metodologia, captació, el tècnic, el director esportiu... La meva aspiració sempre havia sigut entrenar el Barça. Tal com vaig fer realitat el somni com a jugador, un cop vaig començar a fer de tècnic era la meva aspiració, dirigir el Barça. Però com que el Barça és el club de la meva vida, no li vaig dir que no. I va començar el procés de preparació. La meva tasca és parlar només de futbol, pensar només en futbol. No m’interessa res més, amb tots els respectes. La meva àrea és el futbol. Crear un Barça guanyador i reconeixible pel seu joc. Un Barça respectat.

Has posat l’accent en l’estil. Un discurs 100% cruyffista.

— El Barça sempre hauria de ser reconegut pel seu estil, l’estil és com una manera de viure. Cal recuperar aquest estil, que s’ha perdut els últims anys. Ens cal que el planter sigui molt important, recuperar les senyes d’identitat futbolística. Si jugues bé, pots guanyar. El que mai s’ha fet al Barça és guanyar jugant malament.

A la campanya sembla que existeixi una competició per veure qui és més cruyffista, qui té més bona relació amb Guardiola...

— No hi ha més cruyffista que el Jordi Cruyff [somriu]. Els altres? Cal repassar la història de cadascú, veure què ha fet i què defensa. Què ha fet el Lluís Carreras i si he estat un deixeble o no d’en Johan. Sempre dic que cal defensar la idea d’en Cruyff, idea que Guardiola va millorar. La nostra essència.

La paraula que més cops has fet servit en aquesta campanya és metodologia.

— Sí, la metodologia és clau. Treballar amb el mètode ideat per Guardiola i Seirul·lo, veure aquest mètode en tots els nostres equips. Seguir fil per randa una metodologia, sense sortir-se del camí, ja que els últims anys molts dels que han manat ens han volgut canviar l’estil. S’han vist fitxatges que no eren ideals per al Barça, tant al primer equip com al filial. Han volgut fer veure que el futbol anava per un camí diferent, més físic... Al Barça sempre hem guanyat amb el nostre estil. Mai hem guanyat jugant d’una forma diferent. Cal fer evolucionar la nostra idea, però no canviar-la. Hem perdut l’estil perquè hem perdut la pilota. Hem donat molta importància a altres coses com córrer més, ser més físics...

El Barça ha traït el seu estil? 

— Se’ns ha volgut canviar la idea i em feia mal. Les idees no es canvien, les idees evolucionen. Aquests anys qui manava al Barça deixava fer aquests canvis, i era una errada. I ara ens trobem amb una situació com aquesta, ben complicada. Sol anar relacionat: si l’àrea de futbol viu moments molt complicats, el club pateix. Si l’àrea de futbol va bé, tot anirà bé.

Per recuperar l’estil del Barça, per implementar aquesta metodologia, com imagina el seu dia a dia?

— Cal confiar en les persones escollides per liderar cada una de les àrees, apel·lant a la seva responsabilitat. Jo no puc saber més que el director de captació o el director de metodologia a les seves àrees. No pot ser una una sola persona fitxi l’entrenador, els jugadors, decideixi qui serà el metge... No, no poden tornar a passar coses així. Aquesta seria la meva responsabilitat, que tothom faci la seva feina, sense por a fallar. Esclar que pots equivocar-te, però si ho fas seguint un model, sabent que la teva feina serà respectada, els resultats arribaran. Si cal fallar, que sigui amb les nostres idees. Et poso un exemple. Si volem fitxar un interior i mirem jugadors com Odegaard, Canales i Mikel Merino... que no ens portin a Van Bommel, després. Cal buscar jugadors específics que tinguin nivell del Barça. No pots anar a buscar en primer lloc els futbolistes que acaben contractes. Primer, cal buscar jugadors que valen per al Barça. I després ja venen les altres coses, com els diners o els contractes.

Entenc que ja tens molts dels noms que formarien aquesta estructura esportiva, com el director esportiu...

— Sí, els tinc. Però cal respectat la privacitat de la gent. Molta gent que podria anar amb qualsevol de les tres candidatures prefereix que el seu nom no aparegui a la premsa, que no se'n parli ara. D'altres, en canvi, com he fet jo, hem fet el pas, ja que en aquest cas en Toni Freixa m’ha trucat. Però respecto molt els altres dos candidats. Cal respectar la privacitat de les persones que poden acabar al Barça, però és cert que hem parlat amb tothom. I molts ni diuen que sí ni que no, esperant les eleccions.

Parlem de gent que ja ha treballat al Barça?

— Esclar. El Barça no pot tenir ningú, amb tots els respectes, que no conegui la casa i el nostre model. Algú que no conegui el soci, la seva forma de pensar. Si ha sigut jugador del club, suma; si ha passat per la casa, suma. El Barça és diferent, cal haver-lo sentit i estimat. Hi ha molta bona gent, molts bons professionals, que no serveixen per al Barça.

Quan va començar a parlar amb Toni Freixa del projecte, el futbol era ben diferent, sense el covid-19. Ara que sabem la greu situació econòmica del club, com imagina la gestió esportiva de l’entitat?

— Doncs sí, és ben diferent, però en el fons no canvia la intenció de com has de treballar. Si el paràmetre econòmic no funciona, com passa amb el cas d’Eric García, ja no és responsabilitat meva. La meva intenció sempre serà fitxar els millors jugadors. I si tens la caixa plena, millor. Tampoc cal oblidar que amb la caixa plena en el passat s’han gastat els diners malament, eh? Ara cal filar prim. La única premissa és que es fitxin jugadors, ja sigui en edat cadet o al primer equip, que tinguin nivell Barça.

La crisi econòmica podria ser una oportunitat per apostar de nou per La Masia, no?

— Doncs sí. Ara es fa per necessitat, això de donar oportunitats als jugadors de la casa al primer equip. No sabem si Araújo o Mingueza són una aposta o una casualitat. Però els has de donar partits per valorar si son bons, eh? I per fer-ho cal tenir valor. La clau és que un jove, quan juga amb un estil a La Masia, no faci el salt al primer equip i que llavors li demanin un estil diferent. 

Entenc que per evitar-ho caldria un tècnic seleccionat tenint clar que no canviarà l’estil del Barça

— Correcte. Ningú del club li pot dit a l’entrenador com ha de jugar. Però el club ja hauria de tenir clara la idea de joc que cal defensar, un ADN sagrat. Al nou tècnic li has de preguntar quines coses noves pot aportar. Si et diu que demanaria a Ter Stegen jugar en llarg, ja no val. Si ens demana un matís en com defensar jugades d’estratègia, com preparar els partits amb els porters, et pot servir. Tot el que sumi respecte a una idea serà benvingut.

I Koeman seria un tècnic així? Què passarà amb ell si guanya Freixa?

— Nosaltres volem començar el projecte de baix cap a dalt. No volem que mani una sola persona, així que primer cal crear l’estructura. Primer caldria parlar amb qui podria ser el director esportiu. Koeman, com farem amb tots els tècnics de la casa, s’està avaluant. Koeman cada dia passa un examen per veure si és mereixedor de seguir. Amb la diferència que al primer equip es valora el resultat més que a les categories inferiors, on la clau és la formació i l’estil. Ell ho sap i vol fer-se mereixedor, vol seguir al club de la seva vida, just en el pitjor moment del club.

Si Koeman guanya títols amb un estil de joc defensiu, podria marxar? O, dient-ho al revés, podria seguir sense guanyar títols si l’equip juga bé, amb una aposta destinada a seguir millorant?

— Sí, podria ser. Pensa en els tècnics del futbol base que ho han guanyat tot, però no han millorat el joc, no han cuidat el mètode. I no segueixen a finals de temporada. Al primer equip jugues per guanyar, cert, però és molt important el com. Cal valorar el rendiment que ens pot donar. Podem guanyar sis títols? No. Tres? Complicat. Si guanyem una copa, endavant, però no és determinant. Guanyar títols serà un factor més.

Si guanyen, no li costaria reprimir el tècnic que porta dins?

— Costaria, ja que penso com un entrenador. Tot plegat m’ha fet pensar en com cal treballar. És molt important que un entrenador estigui molt ben ajudat per tota l’estructura del club. Tots hem d’ajudar. I l’entrenador s’ha de deixar ajudar. A mesura que madures com a tècnic entens que sempre cal l’ajuda de les altres àrees.

Malgrat la crisi, s’ha acabat parlant de fitxatges en aquesta campanya. Fitxaria Eric García?

— Esclar, hi encaixa al 100%. Coneix la casa, coneix l’estil. I ha estat entrenat pel millor entrenador del món, Guardiola. Si torna seria com un fill que marxa als Estats Units per fer un màster i torna més ben preparat. Amb l’Eric seria el mateix cas.

Però el fitxaria ara, vostè?

— Jo puc donar la meva opinió ara. És un jugador que encaixa, però cal valorar altres coses, com ara l’economia, la situació del club....

La filtració del contracte de Messi no ajuda en la seva continuïtat?

— Vaig ser molt clar el dia de la meva presentació sobre aquest tema. Messi és el el millor jugador de la història del futbol, genera molt més del que guanya i només caldria parlar amb ell sobre el tema personal. Serà ell qui decidirà si vol seguir, nosaltres l'haurem d'ajudar a decidir. Si està content i vol seguir, seria molt nona notícia. Aquesta filtració deu ser interessada, però no tinc clar qui pot tenir interès que Messi no segueixi.

Quin paper tindria el futbol femení en el seu projecte?

— Important, per descomptat. Tenim els paràmetres comprovats, sabem que el femení fa bona feina, hem parlat amb en Lluís Cortès, amb la gent que treballa al club... Hem vist partits, sabem com juguen, quines coses cal canviar. Però la metodologia és la mateixa. Entrenar i jugar igual, és futbol, sigui masculí o femení. Potser canvien coses en el procés de maduració a nivell formatiu, però l’estil és el mateix. Seria bonic guanyar la Champions femenina, però cal fer-ho amb el nostre estil.

Un exemple serien les semifinals de Champions perdudes pel femení la temporada passada. Pots perdre, però amb el cap alt, com li va passar a Guardiola contra el Chelsea?

— Sí, aquesta és la idea. Seguir millorant, però no apartar-se del model. Seguir creixent, millorant, però amb una idea. Ser fidel al Barça, ser fidel a un model. 

Un culer com vostè, com viu la seva primera aventura electoral? Deceben una mica algunes de les polèmiques viscudes?

— Em dol molt veure com està el Barça. A la meva primera roda de premsa vaig voler parlar dels socis afectats pel covid i dels altres precandidats, mostrar el meu respecte, deixar clar que no els atacaria, ja que admiro el seu gest de defensar el Barça ara. Crec que volen el millor per al club. Ara, algunes coses no m’agraden. I qui ho pateix és el soci. Cal fer propostes en positiu per com millorar el Barça i intentar abandonar coses del circ del futbol de les quals no vull parlar. Cal donar exemple. Tots.

Què simbolitzaria per a Lluís Carreras poder tornar al Barça?

— Ho seria tot. És la meva il·lusió, com quan vaig entrar a La Masia amb 12 anys amb el somni de debutar al primer equip. El Barça ho és tot, per a mi.

stats