BEISBOL

L'escàndol que ha convertit el beisbol en una sèrie d'espies

Els Houston Astros desxifraven els llançaments dels equips rivals fent servir la tecnologia

Codis secrets, missatges interceptats, contraespionatge, agents que se'n van de la llengua... L'última gran crisi oberta a la Major League Baseball té tots els ingredients d'una sèrie d'espies. A vegades el beisbol és més un joc que un esport, un joc d'estratègia que consisteix bàsicament en un llançador intentant enganyar el batedor. No es tracta només de llançar més o menys fort, sinó també de com es combinen els llançaments. Boles ràpides, boles lentes, rectes, corbes, boles que canvien de direcció a mig camí... Llançaments que es van intercalant per aconseguir despistar el batedor. Llançador i receptor es comuniquen abans de cada llançament amb el famós codi que el receptor indica entre les cames, un moviment de dits que deveu haver vist cent cops a la televisió o en alguna pel·lícula de sofà i manta diumenge a la tarda.

Fa un mes el comissari de la MLB, Rob Manfred, va fer públic un informe de nou pàgines en què exposava el que era un secret del domini públic des de feia alguns mesos: els Houston Astros han estat utilitzant un sistema de càmeres al seu estadi per interceptar el codi que s'envien batedor i receptor, desxifrar-lo i posteriorment fer-lo arribar en pocs segons al batedor perquè pugui saber quin tipus de llançament serà el següent que vindrà. Una pràctica absolutament il·legal.

Els Astros havien instal·lat un monitor al costat de la banqueta que oferia imatges en temps real de la càmera ubicada darrere del llançador. Un o més jugadors es passaven una estona estudiant els signes i els posteriors llançaments, fins que podien 'crackejar' el codi. Faltava un últim pas: fer arribar dissimuladament la informació al batedor en temps real. I aquí és on arriba la part més inversemblant de la història, ja que segons l'informe oficial de la MLB, això es feia, en un primer moment, mitjançant un xiulet o un cop de mans, però posteriorment es va establir el mètode més utilitzat i més efectiu: donar un o dos cops a una paperera que hi havia a la banqueta.

L'escàndol va esclatar al novembre, quan un exllançador dels Astros, Mike Fiers, va explicar a la revista digital The Athletic detalls sobre com es duia a terme la pràctica. Immediatament després un actiu tuitaire va penjar un fil de vídeos amb seqüències de llançaments on es podien sentir perfectament els cops a la paperera previs als llançaments que alertaven del tipus de bola que venia. El primer vídeo del fil és el més curiós de tots. Som al setembre del 2017. Després de 6 llançaments, Danny Farquhar, dels White Sox, baixa del monticle i va a parlar amb el receptor. Com declararia després, Farquhar es va adonar que cada cop que pactaven un change-up, un llançament amb canvi de moviment a mig camí, sentia un cop que venia de la banqueta dels Astros. Farquhar i el seu receptor acorden de paraula que el següent llançament sigui un altre change-up; no hi ha signes, no se sent cap cop, i Farquhar elimina al batedor dels Astros.

L'escàndol ha donat lloc a tota mena de teories de la conspiració. Durant les últimes setmanes les xarxes s'han omplert de suposades proves del delicte, algunes de les quals no es mencionen en l'informe de la MLB. Potser la més popular ha estat la teoria que diu que alguns jugadors dels Astros portaven una mena de detector sota la samarreta que vibrava alertant de cada llançament. Hi ha tota mena de tuits amb imatges en què es veuen bonys estranys a les samarretes dels jugadors que han corregut com la pólvora.

Fins i tot hi ha alguns vídeos, el més famós dels quals ens situa al sisè partit de la sèrie pel títol de la Lliga Americana d'aquest any passat, entre els Astros i els Yankees: José Altuve connecta un home run que classifica els Astros per a les World Series, i en el moment que està acabant de fer la volta victoriosa al camp, mentre tots els seus companys l'esperen al home plate, gesticula de forma evident advertint-los que no li treguin la samarreta, se l'agafa amb les dues mans i la tanca com si s'abrigués, intentant evitar que el despullin de la part de dalt. Poc després, en aquell mateix partit, l'entrevisten i li pregunten pel gest. Altuve diu: “Soc massa tímid”. Però ara ningú es creu, amb perspectiva, aquella frase.

Contraespionatge

Aquesta setmana s'ha sabut que aquell dia a l'estadi dels Astros hi havia com a mínim un tècnic de l'equip que ja s'havia classificat per a les World Series, els Washington Nationals, fent contraespionatge. Un article publicat al Washington Post ha obert una nova trama fascinant i posa de manifest que ja el 2017 diversos equips estaven plenament convençuts que els Astros estaven fent trampes. Sense desvelar noms, persones vinculades als Nationals han explicat al Post que durant la tardor del 2019 com a mínim un membre del seu equip tècnic va ser a l'estadi dels Astros amb uns binocles buscant la càmera que pogués estar passant informació o intentant veure moviments estranys a la zona de les grades on hauria de ser la suposada càmera. No hi va haver èxit.

Van arribar les World Series i, plenament conscients del problema, llançadors i receptors dels Nationals van articular un sistema de senyals més complex que anés canviant de forma freqüent. Els Nationals van acabar guanyant les World Series, i curiosament les seves quatre victòries van ser a l'estadi dels Astros. Potser el sistema va funcionar, o potser, com diuen altres fonts, en la sèrie anterior amb els Yankees els Astros van veure's massa a prop de ser descoberts i van parar màquines. En tot cas, com més dies passen més s'alcen les veus que afirmen que l'organització de la lliga estava al corrent del problema, cosa que fa inexplicable que fos un jugador qui hagués de destapar el cas a la premsa.

Setmanes després que sortís a la llum la trama va aparèixer l'increïble portal Signstealingscandal.com, una pàgina web creada per Tony Adams, un fan dels Astros que ha fet un exhaustiu treball de dades per determinar quants cops a la paperera es van poder arribar a fer durant la temporada 2017. Mitjançant la informació sobre cada llançament que ofereix la MLB, i creant un espectrograma de cada trosset d'àudio de retransmissió, Adams ha pogut determinar que els Astros van donar més de 1.100 cops a la paperera el 2017, i que aquest sistema d'avís es va començar a fer servir sobretot a partir del mes de juny. La web fins i tot té dades desglossades per jugadors, però no permet detectar si abans s'havien fet trampes d'altres maneres.

Tant el mànager, Jeff Lunhow, com l'entrador dels Astros, AJ Hinch, han estat sancionats amb un any d'inactivitat, i l'equip ha perdut les eleccions de draft dels dos pròxims anys. L'informe també cita com a implicats en la trama Alex Cora i Carlos Beltran. Tots dos han perdut la feina que tenien actualment com a entrenadors dels Red Sox i dels Mets, en el cas de Beltran sense arribar a debutar. Un dels temes més controvertits de l'informe i de les sancions és el fet que s'han deixat impunes tots els jugadors en actiu. Curiosament, l'únic jugador que se cita explícitament en l'informe és Carlos Beltran, ja retirat. La MLB ha decidit no retirar tampoc als Astros el títol de campions de les World Series que van guanyar el 2017, tot i que a l'informe s'especifica que el sistema per fer trampes estava plenament actiu, llavors.

Interceptar signes és part del joc

“Aquest joc consisteix en veure qui és més llest que l'altre”, explica el jugador i entrenador del Club de Beisbol i Softbol Sant Boi Alejandro Saenz. Els signes són una part decisiva del beisbol, i se'n fan tant d'ofensius com de defensius. En atac, l'entrenador es comunica amb el batedor o amb els corredors; tocar-se el pit, el cap o la cama pot servir per donar l'ordre de robar base o d'intentar fer un toc de sorpresa. “M'he trobat amb equips que dediquen un entrenador només a intentar desxifrar els signes durant el partit”, diu Saez. Saber quina jugada intentarà fer l'equip rival dona avantatge. Els signes defensius són més complicats d'interceptar: el batedor té prohibit girar-se per veure el signe que està fent el receptor, però quan un corredor és a segona base té contacte visual directe amb els signes que es fan el receptor i el llançador, i en aquest cas la llei no escrita del beisbol permet que intenti fixar-se en el codi i n'extregui conclusions. De tota manera, això no garanteix l'èxit. Els signes es poden canviar durant el partit i sovint se'n fan servir diversos jocs que s'intercalen durant un mateix partit.