Una genialitat èpica de Reyes manté viu el somni europeu

BarcelonaTres minuts d’ensomni permeten a l’Espanyol mantenir viu el seu somni europeu. Quan tot semblava perdut, quan el joc i el resultat feien pensar que el Betis s’enduria el triomf de Cornellà i ensorraria les esperances blanc-i-blaves, l’Espanyol va treure l’orgull i va tombar als andalusos amb dues bufetades letals(2-1). La primera la va donar Javi Fuego, que no va desaprofitar un refús dins de l’àrea per empatar el gol de penal de Rubén Castro. El segon, el que va desfermar la bogeria entre l’afició periquita, el va firmar José Antonio Reyes, que contra el seu etern enemic va anotar un dels gols més bonics, èpics i significatius de la seva carrera. Amb la dreta, sense dubtar-ho, va teledirigir la pilota a l’escaire, donant tres punts d’èpica a un Espanyol que es resisteix a dir la seva última paraula aquest curs.

I això que, durant més de 88 minuts, als blanc-i-blaus els va faltar atreviment i ganes per inquietar a un Betis que,tot i jugar sense necessitat, va ser millor. Se sentia còmode acumulant cinc jugadors al mig del camp que entorpien la poca creació d’un Espanyol que acabava resignant-se a sortir amb pilotades. I quan aconseguia trobar accions a tres quarts de camp, se succeïen les errades en últimes passades, algunes d’elles incomprensibles. Per més que ho intenta, l’Espanyol no està fet per tenir paciència en atac. Necessita espais per córrer, jugar més amb l’instint que amb el cap. Per això erra quan té temps per pensar, i encerta quan la velocitat exigeix acció i un punt d’inconsciència. Només quan el temps apressava i obligava a actuar i a prendre decisions un punt irracionals, va saber trobar el camí.

Millor assistència en divendres

Bé fos per la crida que va fer Quique Sánchez Flores a la prèvia del partit, per la promoció del club a la zona d’animació, la presència d’un centenar de nens de l’Acadèmia que té l’Espanyol a Alger o per la nombrosa presència d’aficionats bètics, la suma de factors va permetre un augment de l’afluència habitual a l’estadi. L’RCDE Stadium va registrar la quarta millor assistència de la temporada (21.138 espectadors, només superat pels partits contra el Madrid, el Sevilla i l’Athletic). Va ser, a més, la millor entrada en un divendres, on la mitjana havia caigut fins als 17.397 espectadors.

La grada va ser un viu reflex del que passava a la gespa. Els primers càntics de Cornellà els va pronunciar el córner bètic, i només aleshores l’afició local es va pronunciar. El mateix van fer els dos equips:l’Espanyol va ser l’equip reactiu, aquell que molts cops no reacciona fins que no es veu contra les cordes. Mentre el Betis intentava aguantar la pilota i proposar joc amb Pardo i Ceballos, l’Espanyol gairebé s’encomanava a un miracle aïllat, bé fos en un contraatac o a través d’alguna jugada a pilota aturada. En una falta servida per José Antonio Reyes, Diego Reyes va exigir amb un bon cop de cap a Adán, però el perill de l’Espanyol no va anar gaire més enllà d’aquest avís.

La lesió d’Óscar Duarte, que ahir va ser operat satisfactòriament a la Clínica Quirón de Barcelona pel doctor Ramon Cugat, va provocar que Quique Sánchez Flores reubiqués a David López a la posició de central. El lloc que va deixar al mig el va ocupar un doble pivot inèdit aquest curs: Javi Fuego - Víctor Sánchez. L’asturià tornava a un onze després d’haver vist com el tècnic espanyolista el dosificava en els últims cinc partits, on només va jugar 57 minuts. El rubienc va tornar a una posició, el mig del camp, on no jugava des de la primera jornada. Ahir, amb aquest doble pivot defensiu i Jurado escorat a la banda, l’Espanyol va acusar una notable manca de creació amb una constant pèrdua de pilotes fàcils en situacions d’atac, circumstància que facilitava la labor defensiva d’un Betis a qui, en el primer temps, només va exigir un xut llunyà centrat de Víctor Sánchez. El partit el va canviar el canvi de Reyes per Caicedo al segon temps. L’andalús va servir la falta que originaria l’empat, i va anotar la genialitat en l’afegit.

L’Espanyol no va jugar bé, però va celebrar que, enguany, té individualitats que poden obrar miracler