Trobar recursos nous per reajustar el full de ruta

L’Espanyol, com l’Atlètic, lluita contra el fre del govern xinès a les inversions estrangeres 

“Estem en un procés de treure diners de sota les pedres”. La frase prové d’un dels despatxos nobles de l’RCDE Stadium, i constata les dificultats que s’està trobant l’Espanyol arran de les restriccions temporals –de moment, sense data de caducitat– del govern xinès. Des de l’agost del 2017, el govern xinès recomana als empresaris del país asiàtic no gastar a l’estranger en sectors com l’hoteler, el cinematogràfic, l'immobiliari o clubs esportius. “Rastar tenia un pla d’inversions que ha quedat tallat pel govern de Xi Jinping. Ara hem de buscar que tots els integrants del club col·laborin en la recerca de diners”, afegeixen. “L’èxode de capitals no servia per fomentar la millora del futbol en un país que vol guanyar el Mundial. El govern xinès vol invertir en escoles i en talent, i no en clubs estrangers”, exposa a l’ARA Xavi Ginesta, professor de màrqueting esportiu de la UVic. Aquesta tarda (16.15 h, BeIN LaLiga), l’entitat blanc-i-blava visitarà un Atlètic de Madrid que també ha patit les restriccions que afecten els empresaris xinesos que volen invertir a l’estranger. El febrer passat, el Wanda Group va vendre el 17% d’accions que posseïa de l’entitat madrilenya des del gener del 2015 al grup israelià Quantum Pacific, si bé en manté el patrocini.

"Chen tenia pensat invertir molts més diners, però les restriccions del govern xinès han frenat el projecte"

Dani Sánchez Llibre Expresident de l'Espanyol

En el cas de Rastar Group i l’Espanyol, la situació és més complexa. D’entrada, perquè n’és el màxim propietari (controla el 99,35% de les accions del club), i perquè necessita mirar en el llarg termini per rendibilitzar una gran despesa, de més de 150 milions, que ara difícilment podria recuperar. D’aquests 150 milions, 65 són cedits al club en forma d’un crèdit que s’anirà pagant amb ingressos com vendes de jugadors i altres partides extraordinàries. “Chen tenia pensat invertir molts més diners, però va haver de fer marxa enrere per aquesta circumstància, que ha frenat el projecte”, va reconèixer aquesta setmana Dani Sánchez Llibre a 'Llobregat blanc-i-blau'. Que el projecte espanyolista s'ha alentit és un fet: l'estiu passat s’esperava poder invertir uns 30 milions, però finalment la quantitat gastada va ser de poc més de 8,4. El posterior balanç esportiu ja és àmpliament conegut.

Augmentar l'explotació de l'estadi

La impossibilitat que Rastar inverteixi de manera directa en el club no implica que l’Espanyol pugui deixar d’ingressar diners. Les fórmules que pot utilitzar la propietat són diverses. Una d’elles és vendre part de les accions a algun altre inversor. “Garanteixo que Chen mai posarà les accions a la venda, almenys el 51% no el vendrà”, va comentar Sánchez Llibre, que va reconèixer que si bé el dirigent xinès no deixaria de tenir el control sí que és una possibilitat real. Una altra alternativa, possiblement més factible, seria trobar una escletxa legal a partir de la qual Rastar, a través d’alguna filial a Hong Kong, on hi ha un règim econòmic diferent, podria esquivar les mesures imposades a l’economia xinesa. Una via igualment complexa, però factible.

Mentre el club estudia sengles alternatives, i d’altres com la recerca de nous espònsors o la venda de jugadors, Xavi Ginesta assenyala l’explotació de l’RCDE Stadium com un dels àmbits en què més marge de beneficis podria obtenir l’entitat. “Es pot fer molt en 'hospitality' i paquets turístics, per exemple, per a turistes xinesos d’un bon poder adquisitiu. És un mercat creixent amb molt de capital. La clau del negoci és monetitzar l’experiència del consum xinès, que pot donar molts diners”. A més, posa l’exemple del remodelat Gerland, que en l’últim exercici econòmic va presentar un 60% de beneficis en ingressos de 'match day'.

Ginesta, que prepara un estudi sobre inversions xineses al futbol europeu, adverteix de dos problemes. El primer, que l’Espanyol “no s’ha revaloritzat” i, per tant, ara mateix té més problemes per obtenir diners. El segon, que la “clau” del projecte de Rastar “és jugar competicions europees”. “Si segueix diversos anys sense anar a Europa, les seves inversions perillaran de manera evident, perquè no estan tan enfocades en el mercat espanyol, sinó en el fet que l’Espanyol tingui presència a la Xina. Si no juguen bé, ¿com faran que la seva marca penetri en el futbol xinès? Per això és tan important el projecte esportiu de l’any vinent”, adverteix el professor de la UVic.

Un vincle deslligat de la cotització de Rastar

Fonts pròximes al grup empresarial de Chen Yansheng han assegurat a l'ARA que la compra de la majoria accionarial de l’Espanyol “encara no ha pogut tenir una translació a la cotització de Rastar, que és un grup multiempresa amb interessos i dedicació industrial i empresarial en molts sectors. És difícil valorar si aquesta unió amb l’Espanyol s’ha traduït directament en més facturació o benefici directe per a Rastar”. Una visió que comparteix el mateix Ginesta, que defensa que encara “és aviat” per calcular l’impacte que ha tingut Rastar a Europa”. Físicament, de fet, la seva presència en punts de venda es redueix a la zona Rastar de la botiga blanc-i-blava de l’estadi. 

Les accions de Rastar s'han desplomat dels 14 als 5 euros des de l'arribada de Chen a l'Espanyol, un 64%

Ginesta insisteix en la idea que la seva inversió està feta "des de la Xina mirant cap a la Xina, i no per tenir impacte aquí. Igual que a Wanda, a qui li surt fatal la jugada". La creació de l’RCDE Asia corrobora la voluntat de millorar el posicionament al gegant asiàtic. Aquesta iniciativa tenia diferents reptes construïts al voltant d'un objectiu comú: exportar la marca Espanyol a la Xina. Però entre el retard en la creació d’una acadèmia, la impossibilitat de concretar una gira de pretemporada que no s’acaba de materialitzar i les dificultats de trobar nous socis empresarials –atès que l'equip és poc conegut encara pel fet de no jugar competicions europees– han impedit que aquest projecte tingui l'efecte desitjat. 

Però els problemes de Rastar no només estan lligats al rendiment esportiu de l’Espanyol. Si bé la seva facturació ha augmentat des del gener del 2016 –quan Chen va aconseguir el control del club–, les accions del conglomerat xinès s’han desplomat dels 14 als 5 euros, cosa que suposa una pèrdua del 64% del seu valor. Un descens deslligat al funcionament del club, i que hauria portat Rastar a buscar inversors per trobar recurs davant les especulacions que el govern xinès pogués arribar a intervenir el grup. Una alternativa encara remota, però que no es descarta. Però veus pròximes a Rastar intenten defugir l'alarmisme: "Rastar i Chen continuen absolutament compromesos amb el projecte de l’Espanyol, que estem segurs que serà comú i en positiu per molts anys més". 

Més continguts de