La filla de Luis Enrique que somia ser esportista olímpica

BarcelonaSira Martínez (Barcelona, 2000) sap que tothom li preguntarà pel seu pare. Ho accepta, però sempre que pot dirigeix la conversa cap on ella vol. "Diuen que tinc el seu caràcter", diu bromejant en referència a Luis Enrique Martínez. A ella el que li interessa són els cavalls i l'hípica. El que de menuda semblava una passió esbojarrada ara s'ha convertit en l'eix de la seva vida, ja que competeix en alguns dels concursos més importants. Ha guanyat campionats d'Espanya i encara en vol més. Com el pare.

Les últimes setmanes han estat especials. El dilluns 22 la Sira era a París per rebre el premi Sòcrates a la gala de la Pilota d'Or, premi atorgat a la Fundació Xana, creada per la família per acompanyar famílies que tenen fills i filles amb malalties greus. La fundació de què la Sira és patrona i recorda la Xana, la seva germana petita, que va morir d'osteosarcoma el 2019. Després, el Barça-PSG, amb els dos clubs subhastant les samarretes per recollir fons i el PSG jugant amb el logo de la Fundació a l'esquena. "Són moments especials per a la família. La Fundació acompanya pares i mares en moments complicats i veure que la feina feta té reconeixement emociona", explica la Sira, que va estar present a les graderies de Montjuïc. "Jo soc del Barça a mort, eh? Però per sobre de tot vull que guanyi el meu pare", admetia. I el PSG va guanyar.

I el cap de setmana arriba la fase final del torneig del CSIO Barcelona. "Ho tenim a Barcelona i és una sort", diu Martínez sobre un dels concursos de salts més importants. El concurs de salts que organitza el Reial Club de Polo és "l’esdeveniment esportiu internacional més antic de l’Estat. Amb 113 anys de vida. A més, acollirà la 12a edició consecutiva de la final de la Lliga de les Nacions, amb els vuit millors equips del món en acció. Hi haurà deu proves de màxim nivell i fins a dotze medalles olímpiques competint aquí", explica Santi Mercé, el director del torneig. A la Copa de les Nacions hi haurà una catalana, l'osonenca Imma Roquet. Martínez participarà en el concurs CSIO amb cavalls joves i nervis. "És el meu concurs preferit", diu Martínez, que ja ha estat seleccionada per la selecció espanyola en tornejos internacionals. Els seus resultats han anat millorant. ¿Arribar a uns Jocs? Somriu i admet que li agradaria.

Com tantes nenes i nens, la Sira se sentia fascinada pels cavalls. "De petita a Astúries veia els cavalls a les passejades de muntanya quan anàvem a veure la família. I volia pujar-hi. Després vaig seguir insistint perquè una companya de col·legi a Barcelona practicava hípica. Els pares em deixaven, però em deien de jugar a tenis. Quan vam viure a Roma –el seu pare va entrenar aquest equip– teníem una hípica just al costat de casa i no vaig parar fins que m'hi van apuntar. Podia anar-hi sola i va ser un moment clau", explica aquesta jove que ha guanyat el campionat d'Espanya de salts, tot i que també ha viscut moments complicats com caigudes i lesions.

L'hípica és un esport diferent. "Sí, és car", explica sense amagar la sort de tenir una família com la seva, amb "la capacitat econòmica" d'ajudar-la. També és un esport en què els esportistes poden competir fins als 50 o 60 anys, cosa que il·lusiona una dona que vol seguir vinculada als cavalls tota la vida. I un esport en què l'animal és més important que el mateix genet. "Quan muntes necessites transmetre seguretat i confiança. El més important és entendre’s. Si el cavall no té el dia, tu no pots fer. Cal crear un vincle cada dia amb ells", raona. Tothom que treballa amb animals sempre explica que són molt intel·ligents. La Sira ho té clar. I, de fet, confia en poder dedicar-se tota la vida a un esport en què els primers anys hi ha més dones que homes practicant-lo. Però amb el pas dels anys la major part de les dones ho deixen. Coses de la societat, on molts cops sembla que ser mare ja no et permetrà seguir fent coses que estimes.

"M'encanta aquest esport, estimo els meus cavalls. És un esport car i primer els pares em miraven amb una cara... però vaig ser pesada i he demostrat que anava de debò, sent disciplinada per competir", diu. ¿Té el caràcter del pare, potser? "Sí, ho diuen. D'ell he après a ser treballadora, constant i saber que cal superar els moments difícils. Que cal lluitar molt, a la vida. L'admiro com a pare i com a esportista, per tot el que ha fet. Soc competitiva com ell", assegura.