AL SOCI NO SE’L POT ENGANYAR...

El 155 a la final de la Copa

El president de la Liga, Javier Tebas, ja va anunciar quins serien els seus mètodes per convèncer els socis del Barça independentistes perquè no xiulin l’himne espanyol a la final de Copa. La seva capacitat de persuasió -suposo que conseqüència dels coneixements adquirits durant el seu passat polític- no està gaire lluny de la que han mostrat fins ara en l’esfera política els Rajoy, Rivera, Sánchez i Felip VI. “Perquè no es xiuli l’himne s’hauria d’aplicar el 155 al Wanda”, va avisar Tebas, que lamenta que a Espanya no s’hagi cuidat el respecte pels símbols. Totalment d’acord, han estat els símbols d’una part, mai els de tots els ciutadans de l’Estat.

Què vol dir aplicar el 155 al Wanda? ¿Fer fora Bartomeu si no condemna la xiulada? ¿Expulsar els socis del Barça que demostrin el seu malestar? ¿No permetre que el partit arrenqui fins que des de la zona culer s’entoni el “Lolo lolo lololo”? ¿No deixar jugar Piqué perquè demana que es respectin els resultats de les eleccions? ¿O directament donar-li la Copa al Sevilla? Avui fa justament mig any del discurs del Borbó després del referèndum de l’1 d’octubre. Que Tebas expliqui als culers que seran a Madrid i que van veure com atonyinaven la seva mare o el seu fill l’1-O que no poden exercir el seu dret a protesta. La seva llibertat d’expressió. La mateixa que s’estan carregant a cops de naftalina -enyorança d’un temps passat- els fills i nets del franquisme castigant músics, titellaires i veus inconformistes. Què li queda al ciutadà si no aixecar la veu?

Si jo anés a l’estadi -tot i que reconec que em costaria- no xiularia l’himne. Suposo que tindria por que la gran onada de fraternitat de l’esquerra espanyola es dissolgués sobtadament per culpa de la meva actitud. Però, això sí, defenso amb totes les meves forces que el soci del costat m’ensordeixi amb la seva xiulada rabiosa quan Felip VI surti a la llotja. Els símbols se senten, mai s’imposen.

Malgrat tot, malgrat els temors de Tebas, el dia de la final potser ens enduem una sorpresa i el nivell de sonoritat de la xiulada és inferior al dels últims anys perquè molts aficionats del Barça han desistit definitivament. No aniran a Madrid perquè consideren que els seus principis són incompatibles amb el fet d’assistir a la final d’un trofeu dedicat a l’home que va legitimar la violència policial contra els -encara- ciutadans del seu estat. Els cops de les porres encara feien mal i l’escollit per gràcia divina obviava aquest dolor per defensar la sacrosanta unitat nacional. Un dolor que no es cura a base de 155. A algú li tornaran a xiular les orelles.

Més continguts de