La força de la natura és Messi
La platja de Riazor bramava amb fúria mentre l’autocar del Barça arribava a l’estadi del Deportivo de la Corunya. El fort vent aixecava un onatge ferotge per donar una rebuda gèlida i hostil a un equip necessitat de resultats a domicili. Però va aparèixer Messi per calmar qualsevol indici de tempesta. Massa remor recent, dins i fora del vestidor, per tornar a sentir retronar el so amenaçant de la incertesa que ha acompanyat el Barça durant les últimes setmanes.
A l’argentí li és igual que sigui un entorn crispat, un rival abrupte o un clima inclement com el de la Corunya: quan el cos respon, i el rostre no és taciturn, Messi és imparable i decisiu. Contra el Dépor, a Riazor, el davanter de Rosario va resoldre amb un hat trick en seixanta minuts per mantenir la persecució del Madrid. Tres gols amb tres registres diferents, amb què va demostrar la complexitat i la varietat del seu talent infinit, que a vegades amaga sota un rostre moix i capcot.
El primer somriure va arribar als compassos inicials, amb un cop de cap imperial des de més enllà del punt de penal, una rematada repleta de voracitat per domar qualsevol intent de revolta del Dépor. El segon gol, subtilesa i finesa, picant la pilota com aquell qui res per sobre Fabricio, després de ser el més murri i endur-se la pilota entre els dos centrals. El tercer, exhibició de força descomunal, amb un xut en diagonal ple de potència per establir el 0 a 3 després d’un córner mal defensat pel conjunt de Víctor Fernández. Messi va tornar a demostrar que és un ésser indomable i rebel, i després de la feridora topada amb Luis Enrique i de veure com Cristiano sumava la tercera Pilota d’Or, l’argentí va tornar a mostrar la seva condició de futbolista insaciable.
Per primera vegada en 29 partits, Luis Enrique va aparcar les rotacions i va repetir onze, i va col·locar els mateixos jugadors sobre la gespa de Rizor que fa una setmana contra l’Atlètic de Madrid, el pròxim rival als quarts de final de la Copa. El Barça va sentir-se còmode, absolut dominador del joc, poc exigit per un Dépor que va convertir Oriol Riera en un illot solitari, i només alguna aparició de Domínguez i Cavaleiro va trencar la dinàmica demolidora dels catalans. Mascherano va tornar a demostrar la seva jerarquia, i Neymar segueix atrevit en l’un contra un. Qui no va allargar el seu idil·li amb el gol va ser Luis Suárez, erràtic en l’última passada i especialment a l’hora de definir davant Frabricio. Sidnei, després d’un doble rebot desafortunat, va fer-se en pròpia porta el 0 a 4. El fort vent que bramava ahir a la Corunya va empènyer el Barça a un triomf que el rellança per al vital partit de dimecres, tot i que el vent atlàntic no té la fúria ni la força del 10, que ahir va tornar a bufar de valent.
