El Barça masculí i el femení tenen públics diferents: per què?

BarcelonaLa majestuositat del Camp Nou és innegable. La graderia plena de les llanternes dels mòbils enceses il·luminant la gespa del temple culer posa la pell de gallina. Aquesta imatge, que gairebé s'ha convertit en una tradició quan les jugadores del Barça trepitgen el verd, es va tornar a repetir dimecres en la victòria contundent contra el Rosengard (6-0). Un cop més, les futbolistes dirigides per Jonatan Giráldez van ser les protagonistes d'una nova nit per als registres: la segona millor entrada (28.720 assistents) en la història de la fase de grups de la Champions; la primera també la van aconseguir fa unes setmanes contra el Bayern (46.967).

Fa uns anys era impensable. Alguns s'omplien la boca amb la frase "El futbol femení no interessa". Ara les culers han aconseguit fer callar tots aquells escèptics. Però ¿el públic que omple el Camp Nou per als partits del masculí és el mateix que per als del femení? Si fem un cop d'ull ràpid a la graderia, la resposta sembla clara: un rotund no. Amb un simple cop d'ull, s'observa un públic sovint més familiar, més local (i, per tant, menys turístic) i amb més presència femenina. Què hi ha al darrere d'aquest nou públic que s'engresca a anar al temple culer per veure-les a elles?

"Té una explicació multifactorial", diu Jordi Mir, sociòleg i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. "No es pot entendre el creixement del suport al futbol femení, i també en el cas del Barça, sense connectar-ho amb el creixement del feminisme en l'última dècada. D'una manera conscient o inconscient, el públic comparteix aquesta reivindicació i posa en el centre la lluita per la igualtat. Ens trobem davant del primer moment de la història en què la majoria de la població és feminista. No havia passat mai", diu Mir.

I aquest moviment està estretament relacionat amb el futbol femení. A l'observar el públic que assisteix als partits del Barça masculí, Mir ha trobat dos perfils recurrents: "Primer, homes que no van a veure el futbol masculí però sí el femení. Durant molt temps s'ha dit que el futbol femení no interessava, i això volia dir que les persones que anaven a veure el masculí no volien anar a veure el femení. Ara s'ha obert un nou públic, que aquests no esperaven, que s'ha fidelitzat al femení. I segon, uns perfils familiars i més feminitzats: mares, amigues, cosines i germanes. Una de les coses que està fent el Barça femení és naturalitzar", recalca el sociòleg.

Les futbolistes, que lluiten cada dia per consolidar la seva professió en un món masculinitzat i masclista, han aconseguit crear una comunitat amb el públic que els dona suport i combrega amb els seus valors. "El futbol femení és una altra cosa. És més equitatiu, amb més esportivitat honesta. Hi ha molta gent que se sent molt més còmoda veient futbol femení, perquè és un espai segur. El futbol masculí està vinculat amb mostres d'agressivitat. El futbol masculí és l'exponent de la masculinitat, on impera la idea de «pels meus collons». El femení, en canvi, és molt menys masclista perquè no ha de representar aquesta masculinitat dominant", diu, per la seva banda, Bruna Álvarez, professora d'antropologia a la UAB. "Hi ha moltes famílies, molts nens i nenes. No vaig sentir cap insult, ni un, cosa impensable en un partit del masculí", afegeix Álvarez, que va ser una de les espectadores del partit d'aquest dimecres contra el Rosengard.

La variabilitat del públic

A més de raons ideològiques –conscients o inconscients–, en aquesta diferència de públic també hi ha raons administratives. Els culers que assisteixen als partits del masculí, en gran part són els abonats de tota la vida i els turistes que compren alguns dels tiquets restants que el club posa a la venda. El femení encara no té un abonament –ni per a l'estadi Johan Cruyff ni per al Camp Nou– i tant els socis com els no socis han de comprar les entrades per a cada partit, cosa que també permet una variabilitat de públic. Si comparem les xifres, es pot observar que la majoria del públic que compra entrades per a partits del masculí acostuma a fer-ho en paquets de dos, mentre que en el cas del femení –en els dos últims partits contra Bayern i Rosengard– el 30% de les compres eren de paquets de quatre entrades. Si ens fixem en la nacionalitat, en els dos últims partits de Champions del femení, el 96% de les entrades van ser per al públic local (seguit dels Estats Units –0,7%– i el Regne Unit –0,7%–). En el cas del masculí, la majoria de compres són dins del territori estatal (46%), però seguit per França (7,5%), el Regne Unit (6,2%) i Polònia (4,9%). Pel que fa als abonats a l'estadi, segons les últimes dades del club –actualitzades al juliol–, n'hi ha 81.710.

"No és el futbol com a esport el que exclou o és agressiu, sinó que ho és el gènere que simbolitza el futbol. S'està veient que si hi ha altres gèneres que juguen a futbol, aquest representa altres valors", afegeix Álvarez. "Les futbolistes no representen la feminitat estereotípica, però sí que poden qüestionar la masculinitat del futbol", conclou l'antropòloga.