FUTBOL

Arrenca la millor Lliga Iberdrola de la història

La temporada s’inicia amb molts estímuls: més talent, més candidats al títol, màxima repercussió mediàtica i la il·lusió d’un Mundial a l’horitzó

Endevinar un punt d’inflexió històric no és senzill quan el passat reclama els seus moments de glòria en èpoques de dificultats i el futur s’anticipa ple de brillantor i èxits inèdits, però la realitat que viu ara el futbol femení anima a parlar de l’etapa més transcendent de les últimes dècades. Aquest cap de setmana començarà la Lliga Iberdrola i la temporada està cridada a ser la més important, per interès mediàtic i qualitat. Són molts els al·licients dels pròxims nou mesos de competició.

El binomi Barça-Atlètic

Blaugranes i matalasseres han portat el duel pel títol fins a l’última jornada

El primer gran reclam del curs serà la batalla que mantinguin Barça i Atlètic de Madrid, els dos grans rivals de les últimes campanyes. Les matalasseres han resistit al capdavant i s’han endut les últimes dues Lligues, que, sumades al títol de l’Athletic Club fa tres anys, deixa el Barça sense trofeu des del 2015.

Les blaugranes, que debuten demà a Lezama davant el conjunt basc (12 h), s’han tornat a reforçar a consciència amb dos fitxatges internacionals ( Van der Gragt i Hamraoui) i dues incorporacions de la Lliga ( Andrea Pereira i Pamela Tajonar). El tècnic Fran Sánchez ha deixat sortir les jugadores menys habituals (Olga García, Ruth García, Line Roddik, Perle Morroni, Andrea Giménez, Fabiana i Marta Unzué) i no nega que l’objectiu prioritari és la Lliga, tot i que el club s’il·lusioni per seguir apujant el llistó a la Champions.

Per la seva banda, l’Atlètic ha viscut un estiu de revolució: ha canviat d’entrenador (José Luis Sánchez Vera substituirà Ángel Villacampa), ha perdut algunes peces clau com Sonia Bermúdez, Marta Corredera, la citada Pereira o Jucinara Soares i haurà d’encaixar fins a sis fitxatges estrangers i un nou atac amb Olga i Jenni Hermoso, que torna a Espanya després de dos anys a França amb el PSG. El primer cara a cara es farà esperar fins a la jornada 9, a mitjans de novembre a Barcelona.

Obstacles a València

El projecte ambiciós del Llevant no vol renunciar al títol i a Europa

Enguany s’han agitat moltes coses als despatxos amb l’objectiu de fer un salt de qualitat -molts clubs han professionalitzat la secció i s’entrenaran al matí o al migdia-, i on més s’han animat és a València, on no es vol veure passar el títol sense opcions de competir per guanyar-lo. El Llevant és qui més ha invertit, especialment amb la incorporació de Sonia Bermúdez, que té un idil·li amb les Lligues: n’ha guanyat 9 de les últimes 10. Els seus gols s’afegiran als de la pitxitxi Charlyn Corral, que s’ha deixat seduir per un projecte granota que inclou Corredera, Ruth García, Ivana Andrés, Ona Batlle, Eva Navarro, Claudia Zornoza, Andreea Paraluta i Aivi Luik.

Més moderat, però també atractiu és el projecte del seu veí, un València que també ha canviat d’inquilí a la banqueta, on Jesús Oliva deixarà pas a Óscar Suárez, i que ha buscat talent en jugadores contrastades com Jucinara, Zenatha Coleman, Aedo, Beristain i Mónica Flores. El gruix principal de la plantilla va renovar i destaquen les baixes d’Ivana, Joyce i Szymanowski. L’objectiu, dit pel tècnic, “és millorar els resultats de l’any anterior”, quan l’equip va ser cinquè.

Al marge dels complicats desplaçaments a territori valencià, també hi voldran dir la seva el Betis, l’Athletic i el Granadilla, que l’any passat ja van ocupar la part alta de la classificació.

Una Copa per a totes

Hi ha canvi de format, s’implica els 16 equips i es jugarà durant l’any

Per als que no podran aspirar al títol de Lliga, la temporada té un nou al·licient aquest curs: la Copa de la Reina. A diferència d’altres anys, no només la disputaran els vuit millors classificats al final del curs, sinó que s’obrirà a tots els equips i quedarà encaixada enmig del calendari. La ronda de vuitens arrencarà a finals de novembre i la final, que es jugarà després del desenllaç a la Lliga, quedarà definida al febrer.

Serà una de les motivacions de l’Espanyol de Joan Bacardit, que amb una plantilla molt jove buscarà viure molt més lluny de les zones de descens. La temporada passada va tenir la salvació encarrilada aviat però va acabar en avantpenúltima posició. El club blanc-i-blau s’ha centrat en el mercat local per reforçar-se: manté el gruix de catalanes -Mariajo Pons, Berta Pujadas, Mimi, Brenda Pérez, Carola Garcia, Letti Sevilla i Cristina Baudet- i hi suma Elba Vergés -que torna de França-, Ainhoa López, les joves Elena Julve, Esther Solà i Maria Llompart -ja de ple dret al primer equip-, i les incorporades del Barça B, Anna Torrodà i Ainhoa Marín.

Rècords d’audiència

Els èxits en categories inferiors han enganxat el públic i els mitjans

El dia a dia domèstic s’anirà vivint amb emoció i amb les interrupcions puntuals de les jornades de Champions i les dates FIFA. En aquest sentit, queda especialment marcat al calendari el Mundial sub-17 que Espanya disputarà a l’Uruguai la segona quinzena de novembre. Després dels èxits recents de la roja en categories inferiors, les expectatives seran altes.

De fet, les corones europees en edat sub-17 i sub-19 i el subcampionat del món sub-20 han contribuït a generar un petit boom mediàtic. El canal Gol va aconseguir una xifra rècord d’audiència amb més de 734.000 espectadors i un 8,8% de quota de pantalla amb la final del Mundial contra el Japó, i ja fa dos anys que els clubs obren les portes dels grans estadis al futbol femení, amb assistències rècord de més de 15.000 espectadors. El seguiment es consolida i l’interès creix, i l’oferta televisiva serà de més de tres partits en directe a la setmana.

Nou mesos per al Mundial

La cita a França estimula una generació que hi vol arribar bé

El calendari quedarà concentrat els pròxims nou mesos i la paradeta es tancarà al maig, quan la selecció espanyola iniciarà la preparació del Mundial de França. Després d’una fase de classificació immaculada, amb ple de punts i bones sensacions, l’equip de Jorge Vilda -amb molta presència de jugadores catalanes- arribarà a França amb més aspiracions que mai i sense ser novell. Els èxits recents a la Copa Algarve i la Copa Xipre fan somiar la roja amb la possibilitat de creuar la barrera dels quarts de final.

L’horitzó és ambiciós i el camí fa pinta de ser estimulant, també. Que comenci l’espectacle.