L’última obra mestra del Girona de Machín
El tècnic sorià marxarà al Sevilla per la porta gran després de cinc temporades inoblidables
Girona“Pitjor del que estan no els deixaràs”, li va dir el seu pare quan es va assabentar de la decisió. El 9 de març del 2014 un desconegut Pablo Machín arribava al Girona, cuer de Segona i a cinc punts de la salvació a falta de 13 partits. No només va aconseguir el miracle de la permanència, sinó que serà recordat com l’home que ha canviat la història del club gràcies a cinc temporades inoblidables.
Acompanyat d’una màgia enfortida durant els tres intents frustrats d’ascens, la fita assolida el curs passat ha sigut la cirereta del pastís per a un equip que ha mantingut l’excel·lència a Primera. Nascut a Gómara (Sòria), va fer les maletes de forma precipitada i es va veure obligat a viure lluny de la família, perquè no tenia ni assegurat cobrar a final de mes, amb l’entitat immersa en una llei concursal. El seu nom quedarà gravat amb lletres d’or al cor d’una ciutat a la qual ha obert les portes del cel. Ara emprendrà un nou camí, després d’acceptar l’oferta del Sevilla, un equip enlluernat per l’última obra mestra de Machín en el debut a l’elit, acabat amb un triomf a Las Palmas. Lluny queda aquella primera victòria contra l’Alcorcón que va celebrar, sol, en un cinema.
L’estrena entre els millors demostra que la trajectòria no ha sigut cap casualitat. Quan més dubtes hi podia haver, després de viure un estiu en què es va parlar de tot menys de la pilota, Machín va recórrer als orígens optant per uns herois que han acaparat el protagonisme. L’11 tipus ha passat dels 2.100 minuts (només Juanpe i Portu superen els 3.000) i l’únic amb certa regularitat que s’hi acosta és Aday, la resta no arriba al miler. La victòria contra el Manchester City va ser el preludi de la meravellosa exhibició davant l’Atlètic i del primer triomf a Primera, amb el Màlaga. Amb l’eufòria desfermada, aquell 4 de 6 va ser el millor antídot als interrogants. El primer port de muntanya, però, va ensenyar la realitat, lligant només 2 dels 18 punts en joc. La sensació de falta de contundència a les àrees -432 minuts de sequera inclosos i només dues porteries a zero en les 14 primeres jornades- condemnava l’alegria i la vistositat d’un 3-4-2-1 ric en matisos. Tanmateix, a l’interior del vestidor sabien que era qüestió de dies. I la truita es va capgirar a Riazor, iniciant una ratxa envejable que l’ha convertit en el conjunt novell que mai ha caigut en zona de descens.
En les 20 jornades del tram mitjà de la competició, els gironins van sumar 37 punts de 60 possibles, el 61,66%. Són 11 victòries, 4 empats i 5 derrotes repartits amb el canvi d’any. Primer, un 17 de 24 que va fer les delícies de tothom amb cinc partits sense perdre, la millor ratxa del curs, i la nit d’escàndol contra el Madrid acabada amb Montilivi afònic cantant l’himne. Amb un parèntesi de dues derrotes, els resultats van continuar alimentant l’esperança europea, obtenint 20 dels 30 punts següents. Liderats ofensivament per Stuani, el màxim realitzador blanc-i-vermell a la LFP amb 21 dianes, i Portu (junts han participat en 34 dels 50 gols totals, el 68%), l’estadi feia dies que era una festa, vivint sis triomfs consecutius sense encaixar cap gol i situant-se a un partit de la sisena posició durant cinc jornades instal·lats en un núvol. Fosos al tram final, els 8 punts de 30 han impedit la proesa, recordant que quan el Girona no juga al 120%, quan no fa ús d’aquell extra d’energia, ho té més complicat que la resta.
Poderós en l’estratègia, el Girona s’ha consolidat com el millor de les 5 grans lligues europees en gols (un cada 318 minuts). Desè classificat amb 51 punts, ha finalitzat en la mateixa posició que ocupava al final d’una primera volta en què va arribar als 26 punts, i 25 a la segona. Capaç de mirar als ulls de qualsevol tant a Montilivi (27 punts) com a domicili (24), ha fet real una temporada de somni que tancarà el meravellós cicle de Pablo Machín, 189 partits després. El tècnic sorià, el tercer amb més partits de la història de l’entitat, deixa uns números espectaculars: 83 triomfs (43,91%), 50 empats (26,45%) i 56 derrotes (29,62%). Però l’empremta va més enllà dels registres. Ha creat un sentiment de pertinença i ha fet que els més petits siguin del Girona, descobrint una identitat amagada durant 87 anys, un tresor en forma d’actiu que servirà per pair millor la marxa de Machín, que s’hauria de fer oficial de manera imminent.
Domènec Torrent, a les travesses
A falta de tancar petits serrells entre Machín i el Sevilla, l’operació també està a l’espera del pagament íntegre de la clàusula de rescissió, que s’acosta al milió d’euros. Fonts de l’entitat gironina admeten que qui més pressa té és el conjunt andalús, mentre acceleren la recerca del nou entrenador, en una decisió consensuada, que no imposada, des d’Anglaterra.
Precisament, el nom de Domènec Torrent, segon entrenador del Manchester City i ex del Girona el 2005 -el va fer campió de Tercera però va caure eliminat en la fase d’ascens- agafa força malgrat haver assegurat fa uns mesos que continuaria al costat de Guardiola tant de temps com el necessiti.
