La fórmula del "creure-s'ho i treballar" que ja no amenaça el Barça ni el Madrid

BarcelonaQuan Diego Pablo Simeone, més conegut com el Cholo, va aterrar a la banqueta de l’Atlètic de Madrid, el Barça de Guardiola era el vigent campió de la Champions, José Mourinho entrenava el Reial Madrid i Artur Mas governava a la Generalitat. El 23 de desembre farà catorze anys d’ençà que un argentí -ídol durant la seva etapa com a futbolista- sense gaire experiència a les banquetes (només havia entrenat equips argentins i una breu aventura a Itàlia) arribés a l’antic Vicente Calderón. Més d’una dècada després ha aconseguit canviar la manera de pensar dels matalassers i instaurar un estil de joc que ara està al centre del debat de l’afició. “El Cholo ja no és sagrat per a molts seguidors. El públic el continua ovacionant, però ja no és intocable”, confessa a l’ARA Fran Guillén, que ha narrat partits de l'Atleti a DAZN.

Els dos punts sumats en tres jornades situen aquest inici com el pitjor dels últims setze anys. Per trobar una situació pitjor cal remuntar-se a la temporada 2009-10, amb Abel Resino a la banqueta. Aleshores el conjunt matalasser va caure contra el Màlaga (3-0) i el Barça (5-2) i va empatar davant el Racing de Santander (1-1). Aquell equip, que acabaria amb la destitució de Resino a la setena jornada, no va guanyar cap partit fins al 3 d’octubre (2-1 al Saragossa). La situació actual és diferent.

El Cholo és més que un entrenador. Simeone representa els valors i la identitat del club. “Quan va arribar va canviar la mentalitat de tothom. Va aconseguir passar d’un equip al qual li costava molt estar entre els grans a fer creure a tothom que era possible lluitar amb el Barça i el Madrid per títols”, diu Pedro Martín, exjugador blanc-i-vermell i actualment al cos tècnic del Reus FC Reddis. Prova d'això és la frase que el tècnic va pronunciar en la celebració del títol de Lliga de l'any 2014: "Si t'ho creus i t'ho treballes, ho pots aconseguir".

Tot i ser una llegenda, ara es troba davant una situació delicada amb un canvi de cicle i la necessitat de transmetre el seu particular missatge als nous jugadors. “Els pesos pesants que queden -Griezmann, Koke o Giménez- han perdut protagonisme i ara s’enfronta a un dels reptes més complicats: instaurar el cholisme en les noves incorporacions”, admet Sergio Picos, que segueix l’actualitat del club matalasser al diari As. Ara bé, Guillén afegeix que el mateix Simeone reconeix que hi ha una època en què ho va passar pitjor. “El seu moment més dur, en l’àmbit personal, va ser la nit de la final de Champions que va perdre a Milà davant el Madrid. Mai ha estat tan abatut ni ha tingut tants dubtes sobre si valia la pena continuar”.

Una inversió incompleta

S’han fet canvis -11 incorporacions i 12 sortides-, però la sensació és d'una plantilla desequilibrada. “Els tres grans mals que havia de solucionar l’Atleti al juny, que són la falta de contundència defensiva, la manca de desequilibri a les bandes i la falta d’instint assassí a l’àrea, continuen”, analitza Guillén. La direcció esportiva inverteix, però el dubte és si ho fa de manera correcta. “L’any passat el desemborsament va ser important, però només Julián Álvarez va guanyar-se un lloc a l’onze. Aquest estiu s’ha fitxat molt, però continuen les mateixes carències. La sensació és d’haver pagat car i malament”, assegura Mario Alonso, periodista de La Sexta.

Un estil de joc particular

El Cholo es caracteritza per un estil de joc defensiu en què la intensitat dels seus futbolistes no és negociable. Durant aquests anys ha combinat el 4-4-2, formació actual, amb una defensa de tres centrals. “És un entrenador molt exigent al qual li agraden els jugadors que són tàcticament molt disciplinats”, relata a l’ARA Joel Robles, un dels porters que tenia Simeone quan va arribar a l’Atleti. Pedro Martín, que en aquell moment combinava el filial amb el primer equip, destaca la figura del preparador físic, el Profe Ortega. “El Cholo és una persona que sempre vol el màxim de tothom als entrenaments i als partits, fins a l’últim segon. Tenia al cos tècnic el Profe, un perfil molt físic, molt actiu, que no parava en cap moment”. Tots dos coincideixen que l'arribada de Simeone va comportar un canvi en la manera de veure el futbol, tant dins el vestidor com a fora. “Van trobar la persona correcta per posar al club on mereixia estar: entre els millors d’Europa”, afirma Robles.

Tot plegat dona un marge de dubte al Cholo, que és considerat una llegenda. A més, el tècnic sempre ha complert les expectatives que li han marcat. “Des del club no se li exigeixen títols, se li exigeixen uns objectius”, assegura Marcos Durán, que els darrers anys ha seguit l’actualitat blanc-i-vermella a Relevo. Uns objectius que Guillén detalla: “La directiva viu feliç en el bucle d’acabar en tercera posició, perquè econòmicament els permet sanejar el club. El Cholo, en canvi, és més ambiciós”.

Ell serà qui determinarà quan és el moment de tancar aquesta aventura. “La figura de Simeone és tan important que s’ha guanyat el dret de decidir-ho. Aquesta temporada serà clau amb la renovació de la plantilla. Si l’equip reacciona i connecta amb l’aficionat, continuarà. Caldrà veure si el vestidor respon al seu missatge”, diu Picos. Guillén afirma que, malgrat el soroll, el Cholo es veu fort i la directiva s’ho rumiarà molt abans de fer cap canvi. Un debat que Mario Alonso tanca amb contundència: “Simeone vol anar-se'n guanyant. Se n'anirà quan ell vulgui”. Aquest dissabte (21 h), els matalassers reben un Vila-real en ratxa.