Publicitat
Publicitat

Futbol femení

"Quan em van oferir el primer equip pensava que m'anava molt gran"

Entrevista a Joan Bacardit, entrenador de l'Espanyol femení

Ha deixat mig preparada la sessió de vídeo prèvia a l'entrenament i, abans que la humitat del vespre refredi Sant Adrià, conversem a la cafeteria de la Ciutat Esportiva. La tarda se li acaba i encara voldria revisar uns últims detalls, però s'atura uns minuts i respira. La pausa l'ajuda a valorar el que està aconseguint però també l'acosta al vertigen de qui viu un somni amb consciència d'estar vivint un somni.

De salvar-vos 'in extremis' l'any passat a aquest inici de temporada espectacular. Suposo que no us ho esperàveu.
No esperàvem començar d'aquesta manera, no. També és cert que el calendari ens ha ajudat. Arribem a tenir el calendari que ha tingut la Reial Societat, i el 80% dels entrenadors estaríem fora ara mateix, perquè condiciona, i molt. Després has de guanyar els partits, esclar. Des del primer dia, les jugadores i el cos tècnic hi hem posat molt de la nostra part, sabíem que era complicat i hi hem afegit un extra per tirar-ho endavant.

Aquesta perspectiva del calendari l'has agafat sobre la marxa o va ser un pla traçat des del primer dia, pensant que caldria tenir un coixí de punts?
Ens vam centrar en el bloc dels cinc primers partits. Ho vam comparar amb els punts que vam fer la temporada passada, agafant el Sevilla com si fos el Tacuense o l'Oiartzun, i vam calcular que s'havien fet 4 punts. La idea era que tot el que fos sumar 4 o més ja ho donàvem per vàlid. Va funcionar prou bé, vam sumar-ne 7 i després ja hem anat partit a partit fins a arribar al Tourmalet.

De seguida hi entrem, en el Tourmalet, però abans, deixa'm demanar-te quina part de continuïtat hi veus després de com es va salvar la temporada passada? Tu no eres el primer tècnic, però eres a l''staff' de la permanència.
L'única continuïtat és l'anàlisi dels partits i l'estudi del rival, que era la meva funció la temporada passada i continuo fent-la ara. En aquest sentit, l'equip torna a adaptar-se en funció de l'adversari, detectem les mateixes coses, els mateixos paràmetres. Però, pel que fa al joc, no té res a veure. Em mirava el partit contra l'Athletic de l'any passat i no jugàvem a res... Joc en llarg des de porteria, cap associació... Ara no ho permetria.

La urgència us va demanar jugar a una altra cosa per salvar-vos.
Esclar, tot i que a Bilbao ja estàvem salvats, però l'equip tenia unes carències associatives molt grans i no podies demanar a les jugadores que fessin segons quines accions perquè no les havien treballat en tota la temporada.

I quan et diuen que sí, que podràs entrenar-les des del primer dia tu... quina notícia, no?
Tendeixo a ser molt pessimista i, quan m'ho van oferir, vaig pensar que m'anava molt gran. Si t'atures a pensar, màxima categoria espanyola del futbol femení, i et trobes entrenadors com Joseba Aguirre, exjugador de Primera Divisió... i jo, que venia del cadet, que venia de jugar contra equips a mig fer, passar a enfrontar-me a jugadores de selecció espanyola? Segueixo pensant que em va molt gran, que la realitat hauria de ser una altra, que en aquest càrrec hi hauria d'haver algú amb un currículum més gran que el meu, però la realitat del club i com han anat les coses han dut a aquesta situació. No m'ho esperava i avui intento no pensar-hi gaire, perquè, en el fons, no m'hi veig. Entrenador del primer equip de l'Espanyol. És molt gros.

T'ho estàs creient a còpia d'hores i implicació.
Al final, que jo cregui que no em mereixo aquest lloc em fa donar més del 100%. M'hi passo 8 hores cada dia, aquí, i, quan no hi sóc, estic treballant a casa, donant-hi voltes... Necessito donar molt per fer el que estem fent.

Que jo cregui que no em mereixo aquest lloc em fa donar més del 100%

El club encara no està preparat per fer professional el femení.
No, jo tinc una altra feina perquè el sou no m'arriba. Però quan m'he dedicat al futbol, tant quan jugava com ara, no ho he fet mai per diners i segueixo pensant igual.

Venint del futbol formatiu, quin és el gran canvi que t'has trobat per gestionar un primer equip?
L'única diferència és el tracte, que és més adult, òbviament. La manera de gestionar el grup o els entrenaments és la mateixa, però sí que ara intento no creuar una línia que les jugadores, per la seva edat, ja saben veure.

No has de fer de tutor, vaja.
Correcte. M'emprenyo però no sobrepasso certs límits que una jugadora adulta potser no tolerarà. Una jugadora de 14 o 15 anys t'obeeix més en determinades situacions, i amb algú adult pots acabar tenint un problema i que se't giri en contra. És la gran diferència que he notat. Però tampoc és cap gran cosa, perquè sóc una persona bastant oberta. Em sento molt bé, molt còmode.

El que s'està veient és que, com que coneixes el talent que puja, estàs comptant molt amb les joves del planter. Era la teva intenció, t'ho marca el club?
La idea principal no era comptar amb les del B tant com hi hem de comptar. Les lesions han provocat que s'hagi de tirar del filial. A partir d'aquí, jo jugo amb avantatge perquè conec les jugadores. Portin més temps o menys a la casa, són totes jugadores que jo fa anys que he estat seguint, m'hi he enfrontat moltes vegades... Són jugadores que venen de clubs que fan un futbol similar al de l'Espanyol, que prioritzen la possessió de la pilota, laterals ofensives, extrems amb habilitat, que s'associen bé per dins, que s'intercanvien... Les jugadores que pugen, pugen perquè jo les conec, coneixen la manera d'interpretar el joc i així és tot més fàcil. I tot ve d'una bona captació a baix. La jugadora que ve a l'Espanyol, no és una jugadora qualsevol. Són jugadores que nosaltres realment volem i per això rendeixen.

Vam tornar a fer sagrades les coses de vestidor

S'ha afegit una figura més per coordinar el femení, amb l'entrada del Lauren Florido. Quin canvi has notat?
Ara l'exigència és més alta del que era abans i això està fent que la cadena ens faci rodar a tots molt més. Cada entrenador mira de fer millor el seu equip sempre, buscant les millors jugadores, perfeccionant els entrenaments... i al final, tu veus que a baix pressionen i això ens fa millors a tots. Evidentment, els resultats han d'acompanyar i el femení A és la punta de l'iceberg, en el que tothom es fixa i, si l'A no va bé, la resta sembla que sigui un desastre. L'any passat podia semblar que el futbol base de l'Espanyol no funcionava perquè el primer equip anava com anava, però la realitat era una altra, i el futbol base cada cop va millor.

Estàs satisfet amb el joc de l'equip, fins ara?
Estem anant de menys a més, això necessita un procés. També pot ser que, en dues jornades, fem un pas enrere, però això ja entra dins els meus plans. Jugar com volem jugar no és senzill i sempre dic a les jugadores que els falten experiència, hores de partit, viure situacions de joc compromeses. A partir d'aquí, les pots entrenar, analitzar amb vídeo, millorar-les... però necessiten viure-les. Necessiten fallar, aprendre. Tenen qualitat, ara necessiten experiència.

També experiència positiva? Em refereixo al fet que les situacions viscudes els últims anys poden haver generat un clima de poca confiança en la plantilla, no sé si has notat que els resultats positius estan apujant l'autoestima de l'equip.
Potser sí. També és cert que parlar ara, tal com anem, és fàcil. Potser que en cinc jornades la cosa canviï; jugues contra els quatre de dalt i potser et tornen a la realitat. El millor de la temporada passada és que com que la jugadora ho va passar tan malament, no hi vol tornar. Els mitjans de comunicació van anar per elles, i elles tampoc van ajudar a donar la millor imatge del femení A. Moltes ho van passar realment malament i no volen repetir-ho. Per això, l'actitud del grup ha sigut excel·lent des del primer dia. De 10 no, de 12. Vam haver de parlar d'algunes qüestions i tornar a fer sagrades les coses de vestidor perquè no es fessin externes. Hem de remar totes en la mateixa direcció. Està funcionant bé la barreja de jugadores joves que pugen amb ganes, les que repeteixen, algun reforç de fora i alguna jugadora veterana. Estem contents. També ho vull veure quan les coses comencin a anar malament...

"L'objectiu és acabar el Tourmalet sense haver pres mal"

N'ets molt conscient, que tard o d'hora la cosa canviarà. Suposo que penses en el Tourmalet, els quatre partits seguits contra l'Athletic, el València, l'Atlètic de Madrid i el Barça. Com s'afronta?
L'objectiu que hem parlat al vestidor és que, quan acabi el Tourmalet, no haguem pres mal. Ara mateix tenim un valor afegit, que són els gols encaixats. Sent com som un equip ofensiu, té un gran valor. Volem atacar amb alegria i donem algunes facilitats al rival perquè ens puguin contraatacar, però l'equip se n'està sortint bé. Creu molt en el que fa. Per això, passar el Tourmalet i que passis de 7 gols a 27 o 20, que pot passar tranquil·lament, pot ser un cop dur per a l'equip. No signo perdre els quatre partits per la mínima, perquè tinc la intenció de sumar algun punt. Però del que jo vulgui al que acabi passant, és diferent, però plantegem els partits per anar-los a guanyar.

Quin era l'objectiu de la temporada i quin és ara?
L'objectiu era i segueix sent, salvar-nos sense patir. És la idea i serà molt complicat.

Però si ja porteu els mateixos punts, pràcticament, que els que salvaven l'últim equip l'any passat!
Crec que aquesta temporada s'hauran de fer més de 25 o 30 punts per a la permanència. Potser al Saragossa li costarà remuntar, però el Santa Teresa pujarà, sobretot a casa pel camp que té, i la Reial Societat pujarà. Si ells comencen a sumar, la puntuació es dispara. El Huelva, que és a baix, és un equip molt difícil de batre, hi ha el Betis, el Madrid... Serà molt complicat.

La Lliga ha quedat molt dividida, entre els dos de dalt i la resta?
El problema també és aquest Tourmalet. Tenir aquests quatre partits tan seguits fa que cap equip pugui agafar dinàmica. Si passes quatre jornades sense puntuar, però amb els rivals directes sumant, penalitza molt. Tot depèn de com surtis d'aquest tram del calendari... A alguns equips no els costa tornar a competir bé i aguantar anímicament, però a d'altres el sotrac els deixa tocats... L'equip que millor aguanti psicològicament aquesta sortida del Tourmalet, serà qui estarà més ben preparat per salvar-se.

Històries de superació esportiva

Etiquetes

Més continguts de

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT