Florentino, els nens i l'anestèsia

Després que el Reial Madrid empatés en la seva estrena al Mundial de Clubs contra l’Al-Hilal saudita jugant a les dotze del migdia a Miami, amb 30 graus de temperatura i un 70% d’humitat, Florentino Pérez va aparèixer amb el seu to evangelitzador habitual i va deixar anar: “Per fi hem aconseguit una cosa per la qual feia molt de temps que lluitàvem, i a més, com que és gratuït, tots els nens del món poden veure avui el Reial Madrid. Per a nosaltres és una gran il·lusió, ja que hem lluitat molt perquè tothom ho pugui veure”.

Destacar que és gratuït també va ser el missatge que va llançar Gianni Infantino mentre posava amb Donald Trump al costat dels futbolistes de la Juve, que no sabien quina cara posar mentre el president nord-americà els preguntava si podien jugar amb una dona.

Per començar, gratuït no ho és. Mohammed Bin Salman, el príncep saudita, és el promotor de la competició a través de DAZN, en la qual ha injectat 1.000 milions d’euros a canvi d’un 10% de la companyia. El dictador que pretén rentar la seva imatge perquè passem per alt les flagrants violacions dels drets humans fonamentals al seu regne paga la festa. Per continuar, caldrà esperar que comenci les competicions estatals per veure quina serà la factura que passarà el Mundial no només al Madrid, sinó a tots els equips europeus que l’estan disputant, amb futbolistes esgotats, rebentats, sense descans, vacances ni pretemporada possible. Petaran tard o d’hora. L’únic dubte és quan.

L’epifania de Florentino tampoc és gratuïta: té com a objectiu la UEFA de Ceferin per la competència de la Superlliga, el seu megaprojecte fracassat, amb el suport únic de Joan Laporta i el Barça. Infantino, l’amo de la FIFA, també vol rascar negoci i no ha dubtat ni un segon a aliar-se amb l’infame Bin Salman i l’il·luminat de Trump. Dictadors, megalòmans amb deliris de grandesa, senyors que acumulen poder i riquesa i que mai en tenen prou de cap de les dues coses.

El Mundial de Clubs fa pudor, però els nens poden veure gratis per fi el Madrid, lloat sia Déu, mentre els amos del món juguen al seu Monopoly exclusiu amb petrodòlars i la resta, lamentablement, assistim anestesiats, embadalits perduts, a l’espectacle penós tan bon punt roda la piloteta. Com deia la meva àvia, el que és barat surt car… i el que és gratis, ni t’ho explico.