Els germans Márquez, l’orgull de Cervera

CerveraCervera fa anys que, per aquestes dates, a mitjans de novembre, fa festa grossa. No és ni la festa del poble ni la de la seva patrona. La capital de la Segarra s’ha acostumat a celebrar, any sí any també, els títols dels seus veïns més il·lustres, els germans Márquez. Els últims anys, Marc Márquez havia celebrat els seus èxits acompanyat de la seva família, però aquest any, per primer cop, els dos germans han pogut celebrar un títol mundial plegats. Àlex Márquez ha aconseguit ser campió del món per primer cop, i això, sumat a la revalidació del títol de campió de MotoGP del germà gran, ha fet que aquest any la festa sigui completa, especial. “Espero que aquesta tarda sigui inoblidable, com ha sigut aquest any”, reconeixia en la roda de premsa prèvia a la rua Marc Márquez. No s’equivocava. De nou, els carrers de Cervera per on va passar la rua i sobretot la plaça Pius XII, on es va ubicar l’escenari, van omplir-se de gent -prop de 12.000 persones- que volia felicitar-los. I és que aquest any Cervera s’ha convertit en la localitat amb més campions per metre quadrat.

Després de ser rebuts a la Paeria al matí en l’acte institucional i d’atendre la premsa a primera hora de la tarda, va arribar el moment de sortir al carrer i gaudir. Tots dos es van passejar amb els seus equips pels carrers de la seva Cervera natal sobre el camió vermell que el Fan Club guarda durant l’any per a l’ocasió i que els esperava a la sortida del Restaurant Bona Teca. Aquest cop, a més de banderes amb el número 93, el del Marc, també hi havia les del 12, el número de l’Àlex. Tot i que la pluja va amenaçar de deslluir la festa, res va impedir que els cerverins sortissin al carrer per celebrar els títols dels pilots. “Crec que aquest any serà recordat durant molt de temps. Dos germans i tots dos campions del món!”, deia Ramon Márquez, tiet dels campions i president del Fan Club dels pilots. El camió vermell va recórrer els carrers de Cervera acompanyat de prop de mig centenar de motos que no van deixar de fer rugir els seus motors i d’un petit autobús on anaven els coneguts i la família. I, entre ells, l’avi Ramon, l’àvia Sole i l’àvia Elvira. En un dia com ahir, amb tot Cervera al carrer, ni ells es van voler perdre la festa. “Gràcies per acompanyar els meus néts, que són collonuts!”, va dir l’avi Ramon.

Qui s’estrenava aquest any era Àlex Márquez. Sempre havia celebrat els títols del seu germà, però aquest any també li tocava a ell. “L’any passat era aquí i vaig prometre que vindríem amb dos títols. He complert!”, va exclamar el petit. Tot just va tornar divendres després de provar la Moto2 a Jerez i no havia tingut encara temps per veure com els carrers de la localitat estan guarnits amb les banderes de tots dos. “Tinc la gran sort que és el quart any que gaudeixo d’això. Però aquest any és especial perquè també ha guanyat el meu germà. És un any difícil de repetir, una celebració doble”, afegia el gran.

Un any inoblidable

Aquest és el primer cop que dos germans són campions del món de motociclisme. “És un dia històric, no ens adonem del que han aconseguit aquests dos xavals de Cervera. Ho valorarem d’aquí 15 o 20 anys”, deia Emili Alzamora, mànager dels dos pilots. Per a ells ha sigut una temporada especial i ahir van recordar què és el que més els ha marcat de la temporada de l’altre. “M’ha demostrat que té una paciència superior a la meva. Tenir aquesta paciència en situacions límit et pot portar a guanyar un Mundial com ha fet ell”, va comentar Marc Márquez sobre les picabaralles que el seu germà ha tingut a la pista amb l’australià Jack Miller durant les últimes curses del curs. De fet, ahir Cervera va recordar l’australià a crits de “Boti, boti, boti, de Miller qui no boti” mentre el petit dels Márquez es feia seu el cant i cridava “Boti, boti, boti, cangur qui no boti” i provocava la rialla de tothom.

L’Àlex va explicar que el moment més especial de la temporada del seu germà gran va ser la desena victòria consecutiva que va aconseguir a Indianapolis. “La pressió que tenia, quan tothom li preguntava si podria guanyar totes les curses... Ho va saber portar bé, i de cara a final de temporada, que jo també tenia pressió, allò em va servir d’exemple per poder gestionar-ho tot de la millor manera possible”. El gran sempre elogia el petit i, de fet, abans de ser campió del món de MotoGP, el Marc ja deia que seria millor que ell. “Ell té el títol de campió del món d’Espanya i jo aquest no el tinc”, repeteix una vegada i una altra: “El triomf del meu germà el vaig viure moltíssim. Intentarem seguir amb més força, pit i collons”.

La celebració es va descontrolar quan els equips dels dos pilots van aparèixer a l’escenari. “Ja heu vist que el meu equip és calmadet. Nosaltres som seriosos, treballem! Però quan s’acaba la cursa, aquesta gent es transforma i no hi ha qui els pari!”, cridava Marc Márquez mentre la plaça, malgrat la pluja, saltava i corejava el nom dels dos pilots.

La pressió de ser campió

Dos anys seguits sent campió fan que tothom pregunti pel pròxim. Ara, a diferència d’anys enrere, Marc Márquez somriu. Sap que s’haurà d’acostumar a conviure amb la pressió d’estar entre els favorits, entre els candidats al títol. “Sóc conscient que cada any tindré les mirades sobre mi, tindré la pressió d’haver de lluitar pel títol. Si no el guanyo no serà un fracàs, perquè depèn de com vagi l’any. Però l’objectiu serà lluitar pel títol. A veure si ho podem aconseguir algun any més”, va dir el bicampió més jove de MotoGP. El gran dels Márquez va recordar que aquest any ha tornat el seu dream team : “És el que jo volia. Ells són els que estaran amb mi fins que em retiri. Espero que estiguem molts anys junts i que tornem aquí”, va afirmar abans de cloure l’acte amb un ball descontrolat amb el seu germà petit.