17/05/2022

Un gest per respectar, un futbolista a qui admirar

2 min
Jake Daniels, futbolista del Blackpool

BarcelonaJake Daniels recorda que l'endemà d’explicar-li a la seva mare i a la seva germana que és homosexual va marcar quatre gols en un partit de juvenils. S’havia tret un pes de sobre. Ara, amb 17 anys, s’ha convertit en el primer futbolista professional britànic a revelar que és homosexual en més de 30 anys. L'últim havia sigut Justin Fashanu, protagonista d’una història tràgica, ja que es va suïcidar durant els anys 90, en part pel rebuig que va patir, en part per problemes relacionats amb una família problemàtica. Fashanu explicaria que el seu entrenador havia volgut investigar si els seus jugadors sortien gaire de nit i va descobrir que ell anava a locals de la comunitat LGTBI. Als altres jugadors els va renyar amb una rialleta, però a ell li va prohibir que es deixés veure en aquests locals. Us podeu imaginar les paraules que va utilitzar.

Han canviat molt les coses, en aquest període de temps, però a la carta que ha publicat a la web del seu club, el Blackpool, Daniels diu que "ser gai, bisexual o queer en el futbol masculí encara és un tabú". "Crec que està molt relacionat amb la idea que els futbolistes volen ser coneguts per la seva masculinitat. I molta gent encara pensa que ser gai significa ser feble", continua. De raó no n'hi falta. A les xarxes els debats han arribat immediatament, esclar. Un d’ells és sobre si cal sortir de l’armari públicament o no. Un altre es pregunta sobre el to que hauria de tenir aquesta proclamació.

Daniels pot fer el que vulgui, bàsicament. Es tracta d’això: que cadascú visqui la seva vida com vulgui i s’expliqui com vulgui. Que els que hem nascut a Europa, blancs, homes i heterosexuals ens dediquem a escoltar, en lloc de continuar dient als altres el que han de fer i com ho han de fer. Que Daniels sigui un jove de 17 anys en els primers anys de la seva carrera sembla una bona notícia. Arriba una fornada amb més consciència, llesta per trencar murs de silenci. Una generació que no és perfecte, esclar, però de la qual cal aprendre'n moltes coses. A molts adults els costa entendre que també cal aprendre dels joves en lloc de criticar-los. Daniels acaba de signar el seu primer contracte professional i ha fet 30 gols. Abans de criticar-lo faríem bé d'escoltar-lo i respectar el que ha fet. ¿Quants jugadors en una situació similar deuen haver callat, pressionats per un entorn homòfob, carregat encara de vells prejudicis? ¿Quants deuen haver estat amenaçats dient-los que no es podran guanyar la vida jugant a futbol, la seva passió, si de ben joves no fan el pas de fingir? Negar que el futbol masculí segueix molts anys endarrerit respecte de la resta de la societat és estar molt cec. Negar que Daniels és valent també és estar cec.