L’art de treballar en silenci quan tothom fa fressa

Girona“No és el moment de plorar ni de desviar els pensaments, estem molt enfocats a intentar fer un bon play-off”, assegura Quique Cárcel, el director esportiu d’un Girona que s’ha mantingut al marge dels altres clubs implicats en la lluita per l’ascens, immersos en el desgast d’haver d’escriure comunicats contínuament fent públiques les seves queixes. L’endarreriment de les eliminatòries finals, que en principi s’acabaven el dia 2 i encara no han començat, després del rebombori en el Deportivo-Fuenlabrada, té tothom enfadat. El club blanc-i-vermell, però, ha optat per situar-se en un discret i intel·ligent segon pla, disposat a parlar al terreny de joc a partir de dijous, en la visita de l’Almeria a Montilivi en l’anada de les semifinals (19.30h, Movistar LaLiga). El capità, Àlex Granell, ho expressa així: “Personalment, m’agrada molt l’actitud que hem pres, em sento molt ben representat per l’entitat. Hem conviscut en el silenci, esperant notícies, entrenant-nos i sent professionals; això diu molt del gran club que som”. Sense anar més lluny, el Saragossa ha demanat per activa i per passiva que s’anul·lin els play-off, i ha proposat diverses fórmules en què, casualitats de la vida, sempre acabava amb els aragonesos a Primera. I tot perquè no podran disposar de Luis Suárez perquè el Watford ha cancel·lat el préstec. Com va fer el Celta amb Jozabed, encara que la incidència en el col·lectiu dels dos jugadors no sigui comparable.

Seguint les exigències de la Lliga, el Girona s’ha concentrat a l’Hotel Camiral del PGA, en què s’estarà aïllat un mínim d’una setmana que tothom espera que siguin dues. Un senyal que significarà que l’equip de Francisco, que va acabar el campionat cinquè, disputaria la tercera final de la seva història. La notícia, primerament, va provocar el rebuig d’un vestidor que no té més remei que acceptar les ordres procedents dels alts despatxos. Tota la plantilla, inclosos el cos tècnic i els fisioterapeutes, estaran separats de la resta de l’hotel i dormiran en habitacions individuals. “És una mesura que, a hores d’ara, és complicada d’assimilar. La Lliga s’ha d’acabar al camp, que és on es guanyen i es perden les coses. Llavors, concentrar-nos és el que toca i ho hem d’entendre d’aquesta manera perquè tenim ganes d’acabar el campionat d’una vegada per totes”, opina Cristhian Stuani, la gran esperança d’un equip que ja fa més de tretze mesos, un llunyà 8 de juliol del 2019, que va començar la pretemporada.

L’aspecte emocional serà un dels factors clau per decidir qui acompanya l’Osca i el Cadis a Primera. L’arribada de Francisco va permetre canviar una dinàmica perillosa i renovar els aires, alterats perquè els resultats van situar un interrogant immens sobre la fiabilitat d’un equip dissenyat per pujar sí o sí però que mai ha tret el cap en les posicions d’ascens directe. El seu millor lloc a la Lliga, la quarta posició, va arribar a la jornada 41, ja sense possibilitats. “S’ha fet molt llarg i dur, perquè no teníem cap data on agafar-nos. Ha sigut una situació complexa, i no amagaré que ens ha creat certa angoixa. Arribàvem a casa xafats perquè no sabíem si els entrenaments servirien per a alguna cosa”, afegeix Granell. La confirmació que el campionat continua ha servit per alleugerir la tensió, com diu Stuani. “Mentalment estem preparats, tot i les dificultats que hem passat. Però tot això ens ha unit i ens dona forces per afrontar el que queda, que serà a vida o mort”.

Més que un ascens en joc

Quique Cárcel reconeix que la planificació de la temporada 2020/21 li preocupa. Sigui com sigui, el desavantatge existeix: si és a Primera, els danys seran lleus perquè hi haurà molt més mercat on recórrer; però si és a Segona, la realitat es complica. De fet, a Montilivi hi ha molt més que un ascens en joc. La propietat va fer un esforç econòmic l’estiu passat i pràcticament no ha disminuït els recursos invertits. El dia a dia del club no ha variat gens del dels dos últims cursos, tot i el canvi de categoria. La temporada que ve no serà així, i hi haurà retallades significatives. Això afectarà la plantilla i també molts treballadors, que no saben quin serà el seu futur. El Girona té les dues carpetes, la de l’ascens i la de no ascens, sobre la taula, amb un munt de noms i operacions preparades per actuar quan arribi el moment. El marge de reacció serà estret i obliga a ser àgil.