Un 'hat-trick' de Stuani permet que el Girona agafi velocitat (3-1)
Els gironins superen el Rayo Vallecano i sumen la segona victòria consecutiva
GironaCom canvien les coses, en poc temps. No fa ni quinze dies el Girona només havia sumat un punt, tothom tenia dubtes i la continuïtat de Cristhian Stuani no estava assegurada. Dues victòries després i amb l’uruguaià disposat a tot, Montilivi no només s’ha tranquil·litzat sinó que somriu. Té motius de sobres per fer-ho, perquè, amb la maquinària encara sense greixar, ara que comença a agafar velocitat se li entreveu un potencial terrorífic.
Tant el Màlaga com el Rayo Vallecano han arribat invictes a Montilivi i tots dos han marxat havent deixat de ser-ho. Avui ha sigut el torn dels madrilenys (3-1). De candidats a pujar a Primera a hores d’ara n’hi ha molts, però el favorit no pot ser cap altre que el Girona. Per qualitat i quantitat de plantilla, i també per desig. Perquè els gironins, després d’un fluix inici de Lliga, estan demostrant que volen tornar a la màxima categoria, que ningú ho somia més que ells. I això, encara que no asseguri res, ja és el pas més important que podien haver fet.
Només una genialitat del de sempre, Cristhian Stuani, ha desencallat un partit en què els madrilenys han començat millor però no han gaudit d’una arma que sol donar punts i que ha permès al Girona guanyar dos partits seguits, l’efectivitat. El plantejament visitant ha sigut clar: evitar que el potencial local entrés en joc. En només sis minuts, Borja García, empaitat per un mínim de dos rivals i amb la pilota en possessió, ha rebut tres faltes. Ha sigut l’avís més sincer. Amb problemes per sortir jugant còmodament, els homes de Juan Carlos Unzué, que ha repetit sistema i alineació, s’han vist contínuament inquietats per les bandes. Álvaro i Embarba han sigut un autèntic malson, i Ulloa s’ha encarregat de perdonar el gol en dues ocasions. Stuani no ho ha fet: aquesta és la diferència.
Un cop l’uruguaià, caigut del cel, ha obert la llauna aprofitant una assistència d’Àlex Gallar, Montilivi s’ha estirat els cabells veient les oportunitats perdudes del seu equip. Primer Marc Gual, incansable en l’esforç, i més tard Gallar, en un un contra un que ha definit tan malament com ha sabut, han recordat que tocaria patir. Perquè a Segona Divisió és inevitable. Serà una constant tota la temporada.
La sort juga el seu paper
Al descans, Unzué ha fet entrar Jairo per Gual, condicionat per una targeta groga i a qui, possiblement, han perdonat l’expulsió a mitjans de la primera part per una acció absurda en què ha fet caure un rival. Que el Girona ha volgut anar per feina ha sigut evident, perquè Stuani no ha trigat ni dos minuts a posar en problemes Alberto. També ha aparegut Juanpe, que ha reclamat penal en una acció d’estratègia.
La sort, per descomptat, sempre juga el seu paper. El destí ha pogut canviar quan Trejo, a l’interior de l’àrea petita i molestat per Aday, ha enviat un xut al pal. Si fins i tot aquests detalls cauen del costat del Girona, no hi haurà qui els aturi. Gerard Gumbau, en una contra de manual, no ha pogut fer el segon. El gol estava destinat a Cristhian Stuani, que continua fent mèrits per convertir-se en llegenda. Si fa dos cursos va marcar-ne 21 i l’any passat 19, aquest ja en porta 4. Mig gol, però, cal atribuir-lo a Jairo Izquierdo, que amb la seva velocitat ha provocat un penal que l’uruguaià no ha dubtat en transformar.
Com que no hi ha partit tranquil, el Rayo ha retallat les diferències gràcies a Embarba, que ha caçat una pilota dividida per superar Juan Carlos, que s’ha hagut d’activar perquè seguidament ho ha provat Bebé. Unzué, que ha vist Gallar cansat, ha fet entrar Mojica d’interior. No serà pas per recursos, aquesta temporada. Paco Jémez, però, s’ha entregat a la causa i ha situat una defensa de tres centrals. L’entrenador canari, si ha de perdre, sempre ho fa sent fidel a la seva valentia i els madrilenys han començat a bombejar pilotes a l’àrea. Però Cristhian Stuani no en tenia prou –de fet, mai en té prou– i ha tancat la seva tarda màgica assolint un 'hat-trick', una fita que a Montilivi no recordaven des d’aquell matí en què Olunga es va fer un nom a l'estadi. L’uruguaià ha marxat del camp feliç, amb la pilota a les mans. I si ell és feliç i continua marcant gols, el Girona tindrà a prop el seu retorn a Primera Divisió.
