L’ALTRA MIRADA

La il·lusió d’un barri on cauen els gegants

L'AE Bellsport s'enfrontarà al Barça de futbol sala a la Copa després d'eliminar al Saragossa

La il·lusió d’un barri on cauen els gegants / MANOLO GARCIA

L’Oriol Serrano va enviar la pilota al fons de la xarxa i la bogeria va esclatar al pavelló Sergio Manzano de Bellvitge. Amb aquell gol a la tanda de penals, l’AE Bellsport de l’Hospitalet de Llobregat es convertia en l’únic equip de Segona B que aconseguia la classificació per a vuitens de final de la Copa de futbol sala. “Quan vaig xutar tenia clar que marcaria, perquè no tenia pressió”, assegura l’Oriol.

Era un dimecres fred de desembre i els jugadors arribaven al pavelló amb una sobredosi de motivació pel fet de veure’s les cares contra un equip de Primera, el Fútbol Emotion Saragossa. L’Antonio Mesa, Chacho, l’entrenador, els havia fet treballar la manera d’enfrontar-se a un dels equips d’Espanya que més bé executen la defensa en zona. Tot i el pes del rival, el tècnic va seguir la mateixa metodologia de treball de sempre i va funcionar: van aguantar l’empat al temps reglamentari (2-2) i a la pròrroga (3-3) i l’eliminatòria es va decidir als penals (7-6). “Crec que als penals, tot i que és una loteria, es va fer justícia”, afirma convençut el porter Joan Miñano.

La recompensa va arribar per a un grup de jugadors que es troben dos o tres dies a la setmana per entrenar després d’un dia de feina. L’Iván Gonfaus s’acosta a la pista després de fer tasques com a monitor a la instal·lació. El Sergio Alfonso fa de dinamitzador d’activitats esportives per a la gent del carrer a l’Hospitalet i el Raúl Ceni deixa a un costat, per unes hores, la seva faceta de docent al Centre d’Estudis Jaume Balmes. El Joan Miñano és enginyer químic i el Jaume Condominas és estudiant. El David Alba, que forma part de l’organització d’escoles de tecnificació i és director del campus del seu germà, el jugador del Barça Jordi Alba, comenta que el dia a dia de tots ells “es nota a l’hora de jugar”: “Arribar a les nou del vespre de treballar i anar a entrenar fins passades les onze és dur”.

El Chacho entén que hi hagi vegades que el rendiment dels seus homes no sigui el màxim: “No és el mateix aixecar-se per anar a entrenar que despertar-se per anar a treballar i després a entrenar”. No ingressen un sou nominal, només reben una quantitat simbòlica per als desplaçaments. El pressupost de l’AE Bellsport és de gairebé 260.000 euros, 40.000 dels quals van destinats al primer equip, molt lluny dels equips de Primera.

El pròxim objectiu a la Copa del Rei serà la visita del Barça, el vigent campió. Serà una eliminatòria a partit únic al Sergio Manzano el 15 de gener. “Passi el que passi, l’equip ja pot dir que va estar a uns vuitens de la Copa. Els socis i els equips de la base estan molt il·lusionats”, assegura el president, José Antonio Torres.

Serà un duel especial per a l’Oriol Serrano, ja que jugarà contra el club que l’ha vist créixer i es veurà les cares amb el seu germà, el Roger, que forma part del primer equip blaugrana. “Va ser ell qui em va informar de l’emparellament. Quan estiguem jugant no estarem pensant en això, però la casualitat de si ens trobem a la pista i la imatge que estiguem jugant tots dos alhora ens fa il·lusió”, confessa el jugador de l’equip riberenc. El que també es retrobarà amb vells amics serà el Joan Miñano, que va formar part del filial blaugrana i va coincidir amb el Roger Serrano i el Joselito a l’equip entrenat llavors per Andreu Plaza, que ara dirigeix el primer equip del Barça. Després de l’aventura a Segona Divisió va provar sort a l’elit al Burela FS la temporada 2016-2017, on va estar-se un any abans de tornar a casa i decantar-se per l’enginyeria abans que pel futbol sala professional.

L’AE Bellsport ja ha escrit una pàgina a la història del futbol sala català, però en vol més. “El Barça és millor tàcticament, tècnicament i físicament -reconeix el Chacho-. En l’únic que els podem igualar és en actitud i il·lusió”. Amb aquests ingredients, res és impossible.