Esports 30/07/2021

El combat de boxa que ha enfrontat les dues Cubes cara a cara

Reyes Pla, que competeix com a espanyol després de passar per camps de refugiats, ha perdut contra la llegenda cubana La Cruz

5 min
La Cruz i Reyes Pla, cara a cara als quarts de final del torneig olímpic de boxa

BarcelonaQuan no guanyes per KO, la boxa entra en un territori gris. Allà on un ull no expert veu el triomf de qui ha mogut més els braços, els jutges poden veure el triomf de qui s'ha mogut menys. Molts cops, ni els mateixos experts en boxa es posen d'acord sobre qui ha guanyat, en els combats igualats. I Emmanuel Reyes Pla sentia que els jutges li havien pispat la medalla olímpica. El púgil cubà amb passaport espanyol, indignat després de perdre als punts el combat dels quarts de final dels pesos pesants, no es mossegava la llengua: "Ho han portat al pla polític, no és just. He sigut millor. Només Déu pot jutjar-me".

[L’equip d’Esports de l’ARA té en marxa un minut a minut dels Jocs Olímpics de Tòquio. Fes clic aquí per estar al dia de com avança la jornada]

Jutjar-te, no. Però els jutges de boxa si que donen i prenen triomfs. I, considerant que qui havia pegat millor no era ell, van aixecar el braç del seu compatriota Julio César La Cruz per donar-li el triomf. A la boxa olímpica, el sol fet d'arribar a les semifinals ja et dona una medalla de bronze, així que amb una medalla en joc, dos cubans s'enfrontaven just ara que es torna a debatre el règim comunista de l’illa. La Cruz és l'heroi local. El boxejador que no ha marxat a un altre país per ser professional i s'ha quedat a Cuba, on la boxa és amateur, per guanyar medalles olímpiques i encadenar quatre triomfs en semipesants als Mundials. El 2016 va guanyar l'or a Rio de Janeiro en una categoria on no tenia rival. De fet, Reyes Pla, quan entrenava amb ell, va arribar a engreixar-se per canviar de categoria i veure si els tècnics de la Federació de Boxa Cubana apostaven per ell, ja que entenia que en la mateixa categoria de pes que La Cruz no hi tenia gran cosa a fer. Trobar-lo en un ring olímpic, doncs, era poder tancar el cercle. Era irònic. Reyes Pla havia marxat de Cuba en part per allunyar-se de La Cruz. I ara que tenia opcions de medalles, de nou li apareixia al davant La Sombra, com és conegut, perquè el 2020 havia pujat dels semipesants als pesants.

Però mentre Reyes Pla pegava amb passió, La Cruz va calcular millor, amb el seu estil estrany, en què sembla que no defensi el rostre, amb la guàrdia baixa, movent-se de forma hipnòtica. El primer assalt el va guanyar La Cruz. El segon, Reyes Pla. I el tercer, on es decidia tot, va ser tens, entre els crits d'altres boxejadors presents a la graderia. "Cuba, Cuba!", se sentia cridar contra un home que sense La Cruz potser hauria estat competint sota bandera cubana. Qui sap.

El camí de Reyes Pla ha acabat aquí. Davant un mur conegut. La Cruz, sempre ell. I la Sombra ja és a semifinals després de tallar les ales del Profeta, com s'anomena a si mateix Reyes Pla. Un dels nombrosos boxejadors cubans que competeixen sota una bandera diferent, ja que han marxat a l'estranger a buscar sort. Cada un, amb una història diferent. Alguns, fugint de la pobresa. D'altres, buscant la riquesa dels contractes als Estats Units. Reyes Pla era una de les esperances d'Espanya de sumar medalla després de deixar KO Vassili Levit, un boxejador del Kazakhstan, un país on com passa a Cuba la boxa és un dels esports més populars. Levit va acabar a la lona, mentre Reyes Pla mirava el cel, buscant la complicitat divina, afirmant que el seu destí estava escrit amb sang. "He vingut a arrencar caps. He vingut per guanyar l'or i passaré per sobre de qui sigui. ¿Deien que venia un tifó al Japó? Ja ha arribat, soc jo. Només vull l'or. Respecto els rivals, però jo soc el rival a batre" deia abans del duel contra La Cruz, amb qui havia compartit hores i hores d'entrenaments. "No m'importa que sigui de Cuba. Si es posa davant meu, caurà. He vingut a arrencar caps". La seva llengua, però, ha resultat ser més ràpida que el seu cos. I qui va acabar parlant pels colzes va ser La Cruz. "Venceremos, venceremos", cridava cap als seus entrenadors el boxejador nascut a la preciosa Camagüey, al centre de l’illa, on la seva imatge presideix l'entrada a les farmàcies, les escoles i les botigues. Al costat de les fotos dels germans Fidel i Raúl Castro. Ara que el règim cubà ha viscut manifestacions a casa, el triomf de La Cruz era un triomf polític. I Reyes Pla veia l'allargada mà del govern de l'Havana arribant fins als jutges del combat. "Ho han polititzat", es queixava ell, que aquests dies ha criticat al govern cubà i defensat els opositors.

Reyes Pla havia après a combatre als carrers, esclar. A l'Habana Vieja, on els joves creixen entre les històries dels punys de llegendes com el gran Teófilo Stevenson, campió olímpic el 1972, el 1976 i el 1980 en pesos pesants, mentre rebutjava ofertes per anar a fer-se ric a Las Vegas. A Cuba, un dels plaers és parlar de boxa. La literatura creada al voltant de la boxa és tan rica que sembla poesia. Fins que veus el combat i t'adones de la brutalitat d'un esport que sempre ha sigut una via ràpida per sortir de la pobresa. A cops de puny. Al final, Reyes Pla va decidir abandonar l’illa el 2019 aprofitant que tenia familiars a la Corunya i que, al ser esportista, podia volar a Bielorússia, fugint de les autoritats cubanes, fingint que anava a un torneig. El viatge va ser tan llarg com dur, ja que va acabar tancat quatre mesos en un pis de Moscou intentant trobar la manera d'entrar a la Unió Europea. El seu periple el va portar a un centre de refugiats a Àustria, on rodejat de persones que fugien de la guerra de Síria, practicava com podia la boxa. Després va acabar en un altre centre de refugiats a la frontera entre Alemanya i França, on va haver d'estrènyer els punys per no acabar ficant-se encara en més problemes amb el poc tracte amable de la policia francesa. I, finalment, va arribar a la Corunya, on viu amb la seva àvia, el seu pare i el seu tiet, regentant un bar anomenat El Cubanito. Els entrenadors de la Federació Espanyola de Boxa no s'acaben de creure que un boxejador que coneixien de tornejos internacionals els truqués per telèfon. "Soc a Espanya, vull competir amb vosaltres". I quan aspires a medalles, ja se sap, passes per davant d'altres immigrants. En pocs mesos, ja era a Madrid entrenant amb l'equip olímpic. Recuperant el pes perdut als camps de refugiats i parlant amb ell mateix, per creure's un predestinat a l'or i tenir més confiança que ningú.

La medalla, però, no ha arribat. Tampoc el triomf sobre La Cruz. La Sombra segueix endavant i ara aspira a ser el setè boxejador capaç de guanyar dos ors olímpics en dues categories diferents. 

stats