Esports 05/08/2021

Un garrot contra un fuet d'hípica: un duel d'honor als Jocs Olímpics

Aldo Nadi, mestre d'esgrima italià, tenia per costum batre's en duel també fora de la competició

2 min
Els germans Aldo i Nedo Nadi, durant una exhibició d'esgrima

BarcelonaEls germans Nadi eren un bon parell. El seu pare no veia amb bons ulls la manera com vivien, massa dispersa, però en el fons n'estava orgullós cada vegada que tornaven a casa amb copes i medalles. I en van guanyar unes quantes, als anys 20. Beppe Nadi era un mestre d'armes molt respectat, a Itàlia. Havia fundat un club a Liorna, la seva ciutat, on ensenyava esgrima de forma tradicional, convençut que servia per endreçar la vida de les persones, per defensar l'honor i perdre la por. Ara, només ensenyava floret i sabre. L'espasa no la volia ni veure. La considerava una arma poc honesta, que només agradava als francesos. El Nedo i l'Aldo, els seus fills, van ser educats i entrenats de forma estricta, però d'amagat del pare van aprendre a fer servir l'espasa alhora que es posaven en problemes. Quan als anys 10 van viatjar a Viena, on van guanyar la Copa de l'Emperador, van acabar detinguts per fer de les seves de nit. Pel que sembla, van acabar damunt d'una taula d'un cafè elegant amb un sabre a la mà cantant consignes patriòtiques italianes.

Tots dos, de fet, lluitarien a la Primera Guerra Mundial contra els austríacs. I el 1920, quan van tornar els Jocs Olímpics després de la pausa obligada pel conflicte, van ser els grans protagonistes dels Jocs d'Anvers. El Nedo va guanyar cinc medalles d'or, i l'Aldo, tres d'or i una de plata. El pas pels Jocs dels germans va ser ben sonat, especialment pel temperament de l'Aldo. Quan un periodista va criticar-lo, el va ferir amb l'espasa. I quan Filippo Bottino, un aixecador de pesos, va encarar-se amb ell, va afirmar que podria derrotar-lo en un duel una mica estrany: ell portaria un fuet d'hípica, d'aquells prims per colpejar el cavall, i Bottino un garrot. L'aixecador va acceptar, però en pocs segons ja havia perdut. Més ràpid, l'Aldo li va colpejar la mà de Bottino amb destresa, cosa que va provocar que quedés desarmat.

Després dels Jocs, Nedo Nadi marxaria a l'Argentina, on va guanyar diners entrenant. L'Aldo va escollir perseguir el Somni Americà als Estats Units, on feia espectacles públics d'esgrima amb Giorgio Santelli, un altre mestre d'esgrima italià, davant d'audiències elegants. L'Aldo també ho provaria a Hollywood, fent d'extra en diversos films. Arribaria a compartir cartell amb Humphrey Bogart i Lauren Bacall al film de Howard Hawks Tenir-ne o no.

Els germans Nadi acabarien tornant a Itàlia, on ja destacava un altre nom de l'esgrima, Edoardo Mangiarotti, que guanyaria 13 medalles olímpiques. Quan Mangiarotti va dir a l'Aldo que el millor campió d'esgrima italià era ell i no pas el seu germà Nedo, l'Aldo li va respondre: "Tu tens més medalles, però les del Nedo són totes d'or". Mangiarotti no baixava del burro, així que l'Aldo va decidir reptar-lo a un duel públic. "Amb quina arma? Sabre, floret o espasa?", va respondre Mangiarotti. I l'Aldo, pensant que potser ja s'havia fet vell o que Mangiarotti realment era temible, li va respondre: "Pistola!". El duel no es va arribar a fer.

stats