Esports 25/07/2021

L'increïble triomf d'Anna Kiesenhofer, l'austríaca d'Arenys de Mar que es va doctorar a la UPC

S'ha endut la medalla d'or en la prova de ciclisme en ruta malgrat no ser professional

3 min
L'austríaca Anna Kiesenhofer, medalla d'or en ciclisme

BarcelonaEl 21 de desembre del 2016 Anna Kiesenhofer va defensar la seva tesi doctoral del doctorat en matemàtica aplicada a la UPC. L'austríaca ja feia alguns anys que vivia a Catalunya, on era habitual veure-la rodar per carreteres de l'Empordà i del Maresme amb la bicicleta. Cinc anys després, Kiesenhofer ha guanyat la medalla d'or de ciclisme en ruta sorprenent tothom. Sobretot la neerlandesa Annemiek van Vleuten, una de les favorites. La corredora del Movistar havia liderat els atacs del gran grup per neutralitzar unes corredores escapades tot el dia. L'una rere l'altra, les han enxampat. I al creuar l'arribada, Van Vleuten ha celebrat la medalla d'or sense adonar-se, que realment, era de plata. En un racó de l'asfalt del circuit on s'acabava la cursa hi havia Kiesenhofer, sense aire als pulmons, recuperant-se. Era ella, la campiona.

Als 30 anys, Kiesenhofer ha escrit una de les pàgines més boniques de la història del ciclisme olímpic. Ha guanyat la medalla per davant de Van Vleuten i la italiana Elisa Longo, malgrat que ni tan sols és professional. La vienesa sempre ha competit. Primer, al triatló i el biatló, esports que abandonaria en part per les lesions. I després amb el ciclisme, esclar. El 2016, just l'any en què preparava el doctorat a la UPC, va arribar a guanyar la Copa d'Espanya de ciclisme competint amb l'equip gironí Frigoríficos Costa Brava-Naturalium. La seva passió per la bicicleta la va portar a creuar Espanya amunt i avall, passant setmanes amb la selecció catalana a la Cerdanya, coneixent cada racó d'una terra que s'estimava perquè "els paisatges són preciosos": "La gent pensa en els cims d'Àustria, però jo soc d'una zona plana a prop de Viena. I tenir el mar aquí m'encanta", explicava llavors. Com recorda la ciclista Marta Vilajosana, "va competir amb la selecció catalana durant aquella època en algunes competicions".

I, de fet, les seves bones actuacions li van permetre arribar a competir breument com a professional amb l'equip Lotto, però ho va deixar perquè l'afectava massa la salut. Durant aquells anys tenia un blog on explicava els seus somnis com a ciclista mentre estudiava, però ràpidament va canviar el to dels textos, narrant els problemes de salut i la pressió que sentia. Kiesenhofer va explicar que tenia amenorrea, perquè ja no li venia la regla, i problemes als ossos.

[L’equip d’esports de l’ARA té en marxa un minut a minut dels Jocs Olímpics de Tòquio. Clica aquí per estar al dia de com avança la jornada!]

El 2017 va decidir allunyar-se d'aquest estil de vida i va tornar a casa per continuar investigant. Des de llavors ha passat per Cambridge i per universitats suïsses com la de Lausana, on ara fa la investigació postdoctoral. Sempre sense deixar de rodar, però amb una mentalitat diferent. "Al ciclisme molts cops la dèria per guanyar fa que t'oblidis que bonica que pot ser la vida", deia el 2018 una dona que torna constantment a Catalunya, sobretot a Arenys de Mar. A les seves aplicacions per controlar les rutes que fa, de fet, apareix així: com una ciclista d'Arenys.

Els últims anys, alliberada de pressió i de competència a Àustria, s'ha proclamat campiona nacional tant en contrarellotge com en ruta, i s'ha guanyat el dret de ser en uns Jocs Olímpics on bona part de les rivals no la coneixien. Era una cara més dins el gran grup. Un grup que abans de sortir de Tòquio rumb al mont Fuji ha vist com un grup de valentes atacava. Kiesenhofer s'hi ha sumat, segurament pensant en gaudir de l'experiència. I com que cap era favorita, les han deixat fer. I quan les candidates al títol han reaccionat, els ha costat Déu i ajuda atrapar-les. A totes, menys Kiesenhofer. "No la coneixíem, no sabíem com rodava. En alguns moments pensàvem que guanyaríem l'or però ella anava al davant", es queixava la neerlandesa Van der Breggen. A l'era dels GPS i de les dades que tant domina Kiesenhofer, l'austríaca ha aconseguit desaparèixer. Esfumar-se. I quan les seves rivals l'han tornat a veure, ja era estirada a terra al circuit, intentant recuperar l'aire per celebrar una medalla que li demostra que també al ciclisme, la vida pot ser bonica de vegades.

Per cert, Kiesenhofer es va doctorar cum laude a la UPC.

stats