Penjar-se una medalla amb només 34.000 habitants

BarcelonaAlessandra Perilli tenia tot el dret del món de competir per Itàlia, país on va néixer. Però va preferir participar en els Jocs amb el passaport de San Marino, d’on és originària la seva mare. Una decisió que podia ser d’allò més banal, si no fos que aquesta tiradora va guanyar un bronze, el primer metall olímpic que guanya aquest país de 34.000 habitants. Una fita doblement històrica, ja que San Marino també passava a ser la nació amb menys població del món que guanya una medalla en uns Jocs.

La delegació de San Marino era molt austera, com és ben normal. Tan sols cinc atletes. Però no és casualitat que la primera medalla hagi caigut en la modalitat de tir, que gairebé es pot considerar un dels esports nacionals i que li ha valgut al petit país diversos ors en campionats europeus i un parell de plates en els mundials. Curiosament, el bronze de Perilli arriba només uns dies després que una altra delegació austera, la de Bermudes, amb tan sols dos atletes, també s’estrenés en aquests Jocs. El país, de 63.000 habitants, tenia dimarts la possibilitat de fer medalla. “Hem hagut d’esperar molts anys per tenir opcions reals”, deia la triatleta Flora Duffi abans de competir. Resulta que no només va fer medalla, també va penjar-se l’or. Dimarts, doncs, Bermudes era el país més petit en tenir una medalla. El rècord els ha durat ben poc, tot i que de moment poden dir que són els més petits en tenir un or olímpic.

I un altre país que també es va estrenar al medaller, tot i que amb més habitants (5,5 milions), va ser el Turkmenistan, gràcies a Polina Guryeva, que es va penjar la medalla de plata en halterofília, en la categoria femenina de menys de 59 quilos.

Kosovo i Fiji només guanyen ors

No són les úniques històries curioses referents a estats poc poblats que deixen aquests Jocs atípics de Tòquio. N’hi ha més. Per exemple, ¿com s’explica que un país de gairebé 50 milions d’habitants no tingui cap medalla d’or, i en canvi un que en té 1,8 ja hagi pujat dues vegades al graó més alt del podi? O que aquestes medallistes siguin dues judoques veïnes que s’entrenen al mateix gimnàs. És la història de Kosovo, país que participa en els seus segons Jocs -va debutar a Rio 2016- i ja suma tres ors olímpics, tots en judo: un al Brasil i dos al Japó. Amb només 11 esportistes, aquesta república no té ni lleones, ni guerreres ni sirenes, però sí que disposa d’un dels clubs de judo més importants del món. Fundat just després de la guerra a la ciutat muntanyosa de Pec per l’exolímpic Driton Toni Kuka, ha enviat cinc judoques a Tòquio, “tots amb opció a medalla”. Al final han sumat dos ors, el de Distria Krasniqi (-48 kg) i el de Nora Gjakova (-57 kg).

La història de Fiji també és per sucar-hi pa. El país que no arriba al milió d’habitants però tot i així ha guanyat dues medalles: les dues d’or i les dues en rugbi VII. Aquesta modalitat, més atlètica, de la qual alguns jugadors fan broma dient que “es va inventar per fer fora els grassos de l’equip”, ha donat a la delegació el primer lloc tant a Rio 2016 com ara a Tòquio. Per si fos poc, la delegació de Fiji va arribar al Japó en un avió que transportava peix ultracongelat. La versió oficial era per “les dificultats logístiques” de trobar un avió comercial. Al final, les autoritats van acabar reconeixent, entre línies, que l’opció més assequible era la de convertir un avió de càrrega en un xàrter.

I una última curiositat. La de Hong Kong, que amb 7,5 milions d’habitants tornava a guanyar un or, 25 anys després. Llavors es va considerar tota una proesa i el windsurfista Lee Lai Shan va tenir l’honor que li fessin una escultura al davant de la platja. Ara Cheung Ka Long, que dilluns va guanyar l’or en esgrima, ja s’està preguntant on li rendiran homenatge.