La jugada guanyadora de Dani Alves

BarcelonaDani Alves és un home feliç. Cada matí surt a mirar les vistes sobre una de les places més cèntriques de Torí, la Piazza San Carlo, on viu en un àtic a la cantonada de la Via Roma. Més al centre, impossible. Torí és una ciutat on els jugadors poden fer vida al centre sense sentir-se intimidats per turistes o aficionats esbojarrats, i Alves ho disfruta. Quan ara fa uns mesos, el juny del 2016, va visitar per primer cop les instal·lacions del Juventus, a Vinovo, al sud de la ciutat, li van recomanar que es busqués una casa pel centre, però ell va dubtar. Després de parlar-ho amb més calma, però, va acceptar els consells, només amb una condició: volia piscina. Finalment va trobar aquest àtic, on es pot banyar acompanyat de la seva xicota -Joana Sanz, que viu entre Torí i Barcelona- amb vistes als Alps. “Poc servei et farà, la piscineta”, li va fer broma Buffon a l’octubre, quan la boira i la pluja van arribar a Torí. I efectivament, fins al mes de març Alves va patir el fred torinès amb mala cara al seu apartament, on és veí d’alguns jugadors del Torí, com Ljajic i Iturbe, i d’altres del seu equip, com Bonucci. A Torí és normal veure el brasiler sopant pel centre, signant autògrafs i disfrutant del seu primer any a la Serie A. Quan va marxar del Barça de manera gratuïta, al club català van renegar d’ell. Ara Alves disfruta de “l’hòstia elegant” -tal com la va definir ell mateix- que li va suposar marxar sense traspàs, ja que no mantenia una bona relació amb els directius del conjunt blaugrana.

Als 34 anys, el lateral brasiler viu dies de felicitat. Aquesta pròxima jornada podria guanyar la seva primera lliga italiana. A més, l’equip de Massimiliano Allegri ja és a la final de la Copa i ara també a la de la Champions. “Està a un nivell espectacular. Primer li va costar una mica, però un cop s’ha adaptat, ha encaixat en la mentalitat guanyadora de la Juve”, en deia Buffon després de la victòria en el partit d’anada de les semifinals de la Champions contra el Mònaco. Ahir l’equip italià va segellar el bitllet cap a la final europea del 3 de juny a Cardiff derrotant el Mònaco al Juventus Stadium (2-1), amb un genial Dani Alves que va ser l’autor del segon gol del partit, una volea que va engaltar des de la frontal. Serà la novena final de la Juve en la màxima competició europea de clubs -n’ha guanyat dues-, i necessita guanyar com sigui aquest títol, ja que els fa mal saber que l’Inter i el Milan en tenen més. De fet, Dani Alves tot sol té més Lligues de Campions que el Juventus.

Potència i caràcter

El futbolista de Juazeiro és un autèntic especialista a guanyar títols i ha aterrat aquesta temporada al Juventus per seguir demostrant que queda molt futbol a les seves botes i seguir farcint un palmarès a l’altura de pocs. “Des que ha arribat des de dins de l’equip es diu que calia un jugador com ell, perquè a la Juve calen jugadors així, que només volen guanyar i que saben guanyar. El seu impacte, especialment els tres últims mesos, ha sigut sorprenent”, escrivia Guido Vaciago, del diari torinès Tuttosport. Alves ha aconseguit deixar a la banqueta un dels jugadors més estimats, el suís Lichtsteiner.

Incansable com sempre, segueix pintant de color i atreviment el carril dret, ja sigui jugant de lateral -el seu rol més habitual- o amb un perfil més ofensiu. Sempre a la banda dreta. Sempre amb una benzina que sembla que no s’acaba mai, tot i que aquest any ja ha bufat 34 espelmes. Quasi tantes com títols al seu palmarès: 32 trofeus, aconseguits amb el Brasil, el Sevilla i el Barça. És el segon futbolista en actiu que en té més, superat només per un títol pel seu compatriota i també lateral Maxwell, que en té 33 -la Copa de la Lliga, a França, l’ha sumat aquesta temporada-. El futbolista del PSG, un vell conegut de l’afició blaugrana -va jugar al Barça dos anys i mig, entre el 2009 i el 2012-, ocupa la tercera posició, i Alves la quarta. Dos futbolistes mítics ja retirats com el gal·lès Ryan Giggs, amb 36 títols, i el porter portuguès Vítor Baía, amb 35, encapçalen la llista de jugadors amb més trofeus.

A la caça de Ryan Giggs

Dani Alves té aquesta temporada el repte d’arribar a la xifra de 35 títols i situar-se a només un de la primera posició que ocupa Giggs. Per fer-ho hauria d’acabar una temporada de somni amb el Juventus de Torí aconseguint el triplet. Un triplet que anhelen els seguidors italians i que suposaria el tercer de Dani Alves, que el va aconseguir amb el Barça les temporades 2008-2009 i 2014-2015. “A la Juve li ha funcionat l’aposta d’anar incorporant puntualment jugadors veterans que mantenen el nivell competitiu, donen fons d’armari i eviten que els joves cometin errades. Alves pot semblar un paio esbojarrat, però Buffon i companyia l’han beneït, ja que sempre és el primer a l’hora d’entrenar-se i de clavar cops a les portes si es perd. Créixer amb gent així és el camí ideal per a jugadors com Dybala”, apunta Vaciago. Dani Alves també podria superar Arie Haan i Paolo Maldini com a jugadors amb més títols europeus si aconsegueix guanyar la final de Cardiff. Per ara en sumen nou, comptant totes les competicions europees oficials. Alves podria ser el primer a arribar als 10 títols.

El lateral brasiler és un especialista a guanyar finals europees. Tot i que en la primera Champions que va celebrar amb el Barça -l’any de la seva arribada al club- no va poder disputar la final contra el Manchester United per sanció, va jugar i guanyar les altres dues. L’idil·li amb les finals europees, però, ja havia començat amb el Sevilla, quan els anys 2006 i 2007 es va proclamar campió de la UEFA Europa League havent disputat tots els minuts de les dues finals. Sense oblidar-se de 4 Supercopes d’Europa, 3 Mundials de Clubs, 5 Supercopes espanyoles, 5 Copes del Rei i 6 lligues espanyoles. Tot això repartit entre les sis temporades que va ser al Sevilla i les vuit que va ser jugador blaugrana. Amb el Brasil, un Mundial sub-20 l’any 2003, una Copa Amèrica el 2007 i dues Copes Confederacions (2009 i 2013) completen el seu palmarès.

A Cardiff Alves buscarà la seva quarta Champions. I podria ser contra el Madrid, un club al qual ja va marcar amb el Barça, d’on va marxar gratis gràcies a una clàusula que va incloure en la seva última renovació. La clàusula que ha aprofitat la Juve per fer una jugada que ha resultat guanyadora. Avui Alves aspira al triplet. I el Barça no.