L'equip de dones que va desafiar el patriarcat a la competició més prestigiosa del món

El 1995, una tripulació formada per dones gairebé arriba a la final de la Copa Amèrica després de topar amb rivals masclistes i una decisió presa als despatxos

5 min
L'equip femení que va participar a la Copa Amèrica de vela el 1995

BarcelonaLa Copa Amèrica de vela, que aquest estiu arribarà per primer cop a Barcelona, tindrà una de les novetats en la seva primera edició femenina. Dins dels equips que participen per guanyar la regata més antiga del món hi ha dones, però la major part dels mariners són homes. Enguany, doncs, els organitzadors han decidit potenciar el paper de la dona amb el naixement de la competició femenina, on participarà un equip català, el Sail Team BCN. A la masculina, no hi ha equip català. Però fa més de 25 anys, una tripulació formada només per dones va decidir desafiar els millors navegants del món per demostrar que dalt d'un vaixell tant és on has nascut, com has nascut i quin és el teu gènere. Aquell 1995, una tripulació femenina va tancar un munt de boques, les dels homes que deien que no en sabien prou.

Tot va començar l'any 1994, quan el multimilionari nord-americà Bill Koch va anunciar que estava formant un equip femení per intentar guanyar la Copa Amèrica. Koch forma part d'una nissaga d'empresaris amb un imperi en el sector del petroli, el gas i les mines, amb seu a Wichita, Kansas, lluny del mar. Però els Koch sempre passaven temporades lluny de les fàbriques, a la costa, apassionats per la vela. Es dedicaven a comprar vells velers, els reformaven i competien amb ells. La passió per la vela era tal que Koch va invertir un munt de diners per poder tenir un vaixell capaç de guanyar la Copa Amèrica de vela el 1992 i prendre'ls-la de les mans als australians. El 1994, Bill Koch va voler més i va crear l'equip femení America3, influenciat per la seva família i per les dones amb les quals navegava. La seva mare, de fet, va ser qui li va donar la idea.

La decisió de Koch va sorprendre a tothom, en un esport i un món més masclista que ara, especialment a la vela. Només un grapat de dones havien navegat fins aleshores en qualsevol dels iots de la Copa, que es remuntaven a la primera regata, el 1851. Però mai s'havia vist un equip liderat per una dona i només amb dones a bord. La marinera escollida per liderar el projecte va ser Leslie Egnott, que havia guanyat una medalla de plata fent parella amb Jan Shearer als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 en la categoria 470 femení. Egnot, però, havia guanyat les medalles amb el passaport de Nova Zelanda. Ara, però, a l'haver nascut als Estats Units podia fer-se càrrec del projecte. I va ser ella qui escollir com a mà dreta Dawn Riley, que havia format part de la tripulació exclusivament femenina que havia competit a la Whitbread Around the World Race de 1989-1990, una cursa de velers per fer la volta al món. Quan totes dues van començar a explicar el projecte buscant marineres, van rebre més de 600 sol·licituds per fer una prova a San Diego.

"La idea era treballar fins a l'esgotament. Hi havia proves de força, proves de forma física, proves de vela a l'embarcació i regates pràctiques. El nostre equip tenia remeres olímpiques, una campiona d'halterofília i Shelley Beattie, una noia que havia participat en el programa de televisió American Gladiator. Algunes dones no havien navegat mai, però ens feien falta per ser fortes i ocupar places clau", recordaria Egnott. "A més, totes les que teníem experiència a la mar en teníem en vaixells més petits. En aquells bots grans només tenia experiència Dawn. Teníem un any per aprendre", afegeix Egnott, que recorda com era de dur el procés, ja que, per exemple, per moure cada dia la vela major calien deu persones. "Va ser molt cansat i vam passar més hores que la resta d'equips entrenant", diu. Amb el suport de Koch i amb base a San Diego, Califòrnia, l'equip va fer una feinada mentre a la premsa, la major part d'articles es prenien poc seriosament la seva aposta. Però després de mesos d'entrenament, l'America3 es va alinear per participar en la primera regata de les proves d'on sortiria l'equip que desafiaria el vigent campió. Just abans del seu debut, America3 va batejar el seu vaixell com Mighty Mary, en honor de la mare de Koch, la dona que havia convençut el seu fill per defensar aquella iniciativa.

L'equip femení que va participar a la Copa Amèrica el 1995.

En el seu debut es van imposar al vaixell Stars and Stripes de Dennis Conner, el gran favorit, en la primera regata. Conner havia menystingut l'America3, referint-s'hi com al "team lesbo", dient que eren lesbianes poc preparades. "Va ser dur, ja que Conner era una llegenda de la vela que nosaltres havíem admirat, però ens va menystenir i ofendre. Ell era una de les moltes persones que dubtaven de la nostra capacitat per navegar amb un vaixell. Quan vam aconseguir vèncer per primer cop Dennis Conner va ser molt emocionant", recorda Egnot. Aquell triomf va fer que l'equip femení fos més respectat i temut.

Aquell èxit també va provocar que les marineres de l'America3 es convertissin en referents per a milers de dones, que van començar a enviar cartes de suport a les marineres. "Va ser increïble rebre tantes cartes de suport d'arreu del món, especialment la del meu avi", recorda Egnot. El seu avi, que aquells dies estava ingressat a l'hospital molt malalt, li va enviar un missatge dient que ara ja podia morir tranquil, després de veure la seva neta competir i guanyar en aquesta prestigiosa copa. Ell l'havia introduït en el món de la navegació.

Les següents curses contra el vaixell de Conner no van ser iguals. Conner llavors tenia 53 anys i ja havia guanyat quatre cops la Copa Amèrica fent servir a vegades joc brut, com guerres psicològiques o espionatge dels rivals. Les següents regates, els mariners del vaixell Stars and Stripes cridaven insults a les marineres del Mighty Mary. "Eren grollers, intentaven intimidar", recorda Egnot. L'America3 va plantar cara, però va començar a perdre regates, fins al punt que Bill Koch va prendre la controvertida decisió d'incorporar-hi un home com a tàctic principal, Dave Dellenbaugh. "Primer no ens va agradar, ja que trencava la idea de l'equip, però el Dave era un mariner experimentat i respectuós que va ajudar amb els consells, sense voler canviar res", admet la neozelandesa. L'America3 va reaccionar i va aconseguir arribar a la darrera regata de les semifinals sabent que, si guanyava, es plantava a la final contra el Young America. I van guanyar. Però havien estat traïdes. "Estàvem molt emocionades d'haver guanyat aquella cursa, però després de travessar la meta la premsa ens va explicar que no havíem eliminat l'equip de Dennis Conner. S'havia pactat que seria una final de tres equips en lloc de la final de dos equips. Així que va ser una gran decepció per a tot l'equip. La nostra direcció havia estat xerrant amb la direcció de l'equip de Conner, cap dels equips volia ser noquejat. Ens ho havien canviat aquell matí abans de la carrera. La nostra direcció suposo que no confiava que poguéssim guanyar. Vam sentir que no tenien cap confiança en nosaltres", recorda Egnot. El mateix Bill Koch, responsable de la decisió, admetria anys després que va ser una errada. Les normes de la Copa Amèrica permeten modificar el sistema si hi ha acord, com va ser el cas. Les marineres es van sentir traïdes.

A la final, l'America3 va competir a un gran nivell i es va quedar a un pas de guanyar i ser l'equip que disputaria la Copa Amèrica. De fet, en la cursa clau van arribar a anar per davant de forma clara, abans de quedar-se sense vent. "El vent va desaparèixer, no n'hi havia gens, el mar era com un mirall. I vam poder veure a la distància que Conner tenia una brisa i ens va avançar just a la línia de meta tot i que nosaltres teníem aquest avantatge enorme", encara es queixa Egnot. Seria l'Stars and Stripes qui disputaria la Copa Amèrica al vaixell de Nova Zelanda, contra el qual va perdre de forma molt clara.

Egnot tornaria a participar en la Copa Amèrica amb el vaixell America True, l'any 2000, en un equip que unia homes i dones a bord. Però segueix sent fins ara l'única dona que ha liderat un equip a la competició esportiva més antiga del món.

stats