CAS RIMET

El tribunal confia en la paraula de Rosell i Besolí

L’expresident del Barça i el seu soci queden en llibertat condicional sense fiança

Passaven pocs minuts de les set de la tarda quan s’obrien les portes del centre penitenciari de Soto del Real. Sandro Rosell i el seu soci Joan Besolí sortien després de 21 mesos en presó preventiva acusats d’un delicte de cobrament il·lícit de comissions de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) i de posterior blanqueig d’aquest capital. Al matí, la jutge Concepción Espejel, presidenta del tribunal que els jutja a l’Audiència Nacional, havia acordat deixar-los en llibertat condicional sense fiança. A fora els esperaven els familiars, que els van rebre amb abraçades i plors d’emoció.

El cas Rimet va fer ahir un gir inesperat després que Rosell -que s’enfronta a una pena d’11 anys de presó i a 59 milions d’euros de multa- i Besolí -10 anys i 55 milions- haguessin vist com la justícia els denegava fins a deu vegades la llibertat provisional, fet pel qual han passat 21 mesos entre reixes. Eren els únics a la presó, ja que els altres quatre acusats, entre ells la dona de Rosell, estaven en llibertat amb càrrecs des que es van practicar les detencions, el 23 de maig del 2017.

Dilluns, el dia que començava el judici, els advocats Pau Molins i Andrés Maluenda van tornar a demanar-ne l’alliberament, si no imminent, just en acabar-se el judici i a l’espera que el tribunal dictés sentència. El mateix dilluns, un cop acabada la primera sessió i després d’escoltar les al·legacions del fiscal encarregat del cas, els lletrats reconeixien que era difícil que el tribunal acceptés la petició. Ara bé, dimarts s’obria “una escletxa” per a l’esperança després d’escoltar les declaracions dels acusats. Ahir al matí, en l’inici de la sessió, van rebre la notícia. “Estem molt contents perquè s’ha fet justícia. Ara només falta que això es tradueixi en una absolució”, deia Pau Molins a la sortida de l’Audiència Nacional.

La llibertat és condicional i sense fiança. Això, però, no evita que tot el seu patrimoni -que en el cas de Rosell ascendeix, segons consta per al ministeri públic, a 30 milions d’euros- segueixi embargat. A banda, Espejel va imposar algunes mesures cautelars: l’obligació de fixar una residència en territori espanyol, la retirada del passaport, l’obligació d’assistir a totes les sessions del judici i la de presentar-se a comissaria el primer i el tercer dilluns de cada mes.

La decisió del tribunal va generar sorpresa en l’entorn jurídic. Els experts en dret penal consultats per l’ARA van coincidir en dir que la presó provisional ja era “desmesurada” -feia 21 mesos que hi eren, cosa que, per un delicte econòmic, és un rècord a l’Estat- però que la llibertat a mig judici era “sorprenent i poc habitual”, i que el més normal hauria sigut esperar fins al final de la vista oral, que s’acaba a finals de març. En qualsevol cas, es tractaria d’una decisió que, a ulls dels juristes, es podria interpretar com una avantsala de la sentència final, que podria ser molt menor que les penes sol·licitades inicialment per la fiscalia, que van dels sis als onze anys de presó i entre 40 i 59 milions d’euros, en funció dels acusats.

Enrere queden els arguments que havien frenat l’alliberament de Rosell i Besolí per “risc de fuga” i de “reiteració delictiva”. En la interlocutòria, Espejel justificava la decisió perquè ja s’havia “complert l’objectiu” que els acusats fossin al judici oral, però també recorda que els acusats ja han superat els 21 mesos d’aquesta “mesura excepcional”, la presó preventiva, “i més tenint en compte” que el màxim permès per llei és de dos anys.

La decisió del tribunal arribava l’endemà que Rosell i Besolí prestessin declaració en el judici, on van negar-se a respondre a les preguntes del fiscal, José Javier Polo, i només van respondre als seus advocats. En acabar l’interrogatori, i seguint aquesta estratègia, Molins i Maluenda els van preguntar per la seva situació personal, i ells van assegurar que posaven “a disposició” del tribunal tot el seu patrimoni. Uns arguments que van semblar convèncer els magistrats després de “reexaminar” la petició.

La notícia es va escampar de seguida i a través de les xarxes socials els acusats van rebre nombroses mostres de suport, entre elles les del president del Barça, Josep Maria Bartomeu, i l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. Tot i que una de les més sorprenents -i matineres- va ser la de l’expresident blaugrana Joan Laporta, a qui Rosell va enviar als tribunals per malversació. Laporta va dir que “ja era hora” que sortissin en llibertat “després d’una presó preventiva desproporcionadament injusta”.

Els investigadors avalen la fiscalia

Coneguda la llibertat provisional de Rosell i Besolí, el judici va continuar amb la declaració dels dos últims acusats, Shahe Ohannessian i Andrés Ramos, que tampoc van voler respondre al fiscal i només van atendre les peticions dels seus advocats. Posteriorment va ser el torn dels primers testimonis, citats a declarar per part de la fiscalia.

Ahir va ser el torn dels membres de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF), que van donar detalls de la investigació i van sostenir la tesi de l’acusació popular. De fet, un dels inspectors de la Policia Nacional que van declarar va assegurar que els fets que s’estan jutjant fan referència a les comissions que hauria cobrat Ricardo Teixeira -expresident de la CBF- com a conseqüència de la trama de suborns per la qual és investigat al Brasil. El judici seguirà avui amb més testimonis encarregats de la investigació policial.

Més continguts de