ALPINISME

L’últim repte de l’alpinisme català

Òscar Cadiach i Ferran Latorre estan a punt de fer els 14 vuitmils, una fita que no ha aconseguit cap català

Òscar Cadiach i Ferran Latorre en una imatge del 2014. Els dos alpinistes són ara a l’Himàlaia.
Ferran Rigat
29/06/2016
4 min

BarcelonaUn vuitmil és un terme utilitzat en l’alpinisme per definir els pics que tenen més de 8.000 metres, valgui la redundància. A la Terra només n’hi ha catorze, tots a l’Himàlaia. Fer el cim de tots els vuitmils no és una fita fàcil i només 33 alpinistes els han pogut coronar, però encara són menys els que ho han aconseguit sense l’ús d’oxigen artificial, exactament 15. El primer va ser l’italià Reinhold Messner, pare de l’alpinisme modern, el 1986 sense ús d’oxigen, i després ho han aconseguit altres alpinistes, entre els quals quatre bascos, incloent-hi la primera dona, Edurne Pasaban. Completar-los és un repte que no està a l’abast de qualsevol. És més, a Catalunya encara ningú ha sigut capaç d’ascendir tots els vuitmils, però Òscar Cadiach i Ferran Latorre estan disposats a canviar aquesta situació.

Cadiach, famós per ser el primer alpinista català que va conquistar l’Everest, el 1985, ha completat tretze dels catorze cims i ja ha començat l’atac per conquerir el seu últim gran cim, el Broad Peak. Els 8.051 metres del Broad Peak se li han resistit dues vegades, l’última la primavera de l’any passat. Un abandonament justificat: “En aquell cas vam rescatar una persona, si a mi m’hagués passat el mateix m’hauria agradat que m’haguessin ajudat”. Aquell rescat, juntament amb la seva trajectòria, li va valer una important condecoració, la Creu de Sant Jordi 2016.

“De manera quasi involuntària m’he vist en aquest repte. El 2012, quan vaig pujar el meu sisè vuitmil, em vaig preguntar: «Per què no?»”, explica Latorre. Tot va començar quan treballava a Al filo de lo imposible, programa d’aventures de TVE de culte nascut el 1970. Aquella feina de càmera li va permetre endinsar-se en un projecte “que més tard va prendre forma”. El barceloní ja ha fet dotze dels catorze vuitmils i, gairebé el mateix dia que Cadiach marxava cap al Broad Peak, ell sortia a la recerca del seu penúltim cim, el Nanga Parbat. Si tot va segons els plans, només l’Everest, que ha intentat coronar dues vegades, quedarà pendent en la seva llista.

Rivals casuals

No és una cursa entre ells, simplement la muntanya els crida. Segons Latorre, l’alpinista és un altre tipus d’esportista: “La muntanya m’ha ensenyat a ser humil. No serveix de res la prepotència que mostren altres esportistes. L’alpinista ha après a escoltar a la muntanya, a demanar-li permís”. Però darrere d’aquest discurs l’alpinista no amaga la seva veritable motivació: “Vull ser el primer alpinista català que corona els 14 cims més alts del planeta sense oxigen artificial”. Tot el contrari que Cadiach: “No ho faig per ser el primer, simplement desenvolupo un somni que em permet ser millor i no el millor. Jo vaig fer l’Everest i tampoc em vaig plantejar si era el primer català o no”, assegura a l’ARA. Que el seu nom pugui quedar en els annals de la història de l’alpinisme no és l’objectiu, ja que, per a Cadiach, fer els catorze cims amaga la veritable motivació: “A mi m’hauria agradat obrir una nova ruta, la gran travessa de la Via Làctia. Vaig assumir aquest repte dels catorze vuitmils pensant que agafaria prou renom perquè em sortissin patrocinadors per a aquest nou repte”. Les rutes ja obertes tenen un preu fixat, però una nova ruta “pot tenir un pressupost deu vegades més gran”. “Jo no competeixo amb el Ferran, jo m’enfronto a un repte que és la muntanya. El convido quan vulgui a fer una escalada plegats o una cervesa”, explica Cadiach.

Dues carreres molt diferents

Casualment els dos primers vuitmils de Cadiach són els dos últims en la cursa de Latorre. Cadiach va fer el Nanga Parbat el 1984 i un any després arribaria al cim que el faria passar a la història, l’Everest. Vuit anys després que Cadiach fes el primer vuitmil, Latorre feia el seu amb la tendra edat de 21 anys. La feina de càmera li va permetre fer el segon el 1999. A partir del 2013 comencen les opcions reals de ser el primer català que completa el repte. A partir d’aquí, i comptant un pic previ al 2012, aconsegueix sis vuitmils en quatre anys.

Una ratxa igual d’increïble va viure Cadiach, però aquesta va començar el 2011: “Si feia el Manaslu, podria reprendre això dels vuitmils”, ha explicat. “Vaig començar el 2012 amb molta força. Devia estar molt motivat perquè em sortís tot tan rodó. Vaig fer el hat trick català”, primer l’Annapurna, més tard el Dhaulagiri i per acabar el K2. Si s’hi suma l’ascens al Kanchenjunga el 2013, eren quatre cims en menys d’un any. Però la fortuna va acabar amb l’últim cim, el Broad Peak: “Estava cantat que el 2014 s’acabaria, però em vaig quedar a 20 metres del cim”. Un any després faria un nou atac però el rescat de Luo Jing, l’alpinista xinesa atrapada per una allau, va evitar la gesta: “El canvi climàtic ha convertit la muntanya en un lloc molt perillós”. Precisament el clima serà l’enemic de tots dos per intentar aconseguir el seu repte.

stats