Barça

Memphis evita el naufragi del Barça a San Mamés (1-1)

L'equip de Koeman rep una bufetada de realitat, però un gran gol del neerlandès permet salvar un punt

4 min
Memphis, en acció a San Mamés

BarcelonaLa realitat era això, haver de patir per treure un punt després de quedar-se sense ungles, de tant mossegar-les. El debut contra la Reial Societat no va deixar de ser el somni d’una nit d’estiu, mentre que el viatge a Bilbao va servir per despertar. Si algú pensava que viure sense Messi seria bufar i fer ampolles, s’enganyava. L’argentí, durant els últims anys, ja havia tret les castanyes del foc en partits com aquest. Ara la responsabilitat sembla assumir-la Memphis, que amb un gol preciós va evitar el naufragi. Un empat per maquillar una mica una actuació desafortunada d’un Barça que, per moments, a Bilbao es va limitar a sobreviure. No serveix ni de consol, protestar un gol injustament anul·lat a Araujo just abans del descans. Fer-ho seria amagar una realitat lletja, la d’un equip que no aconsegueix imposar el seu discurs.

Si fa uns dies tornar a sentir l’escalfor de l'afició va omplir les veles del Barça, a Bilbao tocava tapar-se per aguantar un ruixat d’aquells del nord que et deixen ben xop. 11.000 aficionats de l’Athletic tornaven a la Catedral, però entre la txalaparta que fan sonar abans dels partits i que els de Bilbao ja sabem com són, semblava que la Catedral estava plena de gom a gom. L’inici de l’equip de Marcelino va ser elèctric, amb una pressió angoixant que no deixava jugar un Barça en què només Memphis no s’amagava. 

Si el Barça va enyorar aquells tocs de geni de Messi que servien per canviar els partits quan venien mal dades, a la porteria tornarà aviat Ter Stegen. Per sort, ja que per moments les cames de Neto van tremolar. El porter brasiler va fer-se un fart de posar en problemes els seus companys amb passades complicades que facilitaven la feina a un molt bon Athletic. I recuperant la pilota prop de la porteria catalana, els lleons van quedar-se a un pam de marcar amb un xut al travesser de Sancet i la velocitat d’un Iñaki Williams que va treure de polleguera Eric Garcia. Ben cert és que haver de patir els primers minuts a Bilbao sol ser un guió previsible, que normalment cal esperar que les aigües es calmin i deixar que la pilota flueixi. El problema és que el diluvi, en aquesta ocasió, es va allargar més de 70 minuts.

Iñigo Martínez, autor del gol de l'Athletic contra el Barça.

Després d’una ocasió desaprofitada per Braithwaite, que no va saber aprofitar un gran eslàlom de Memphis, el Barça semblava que s’ordenaria al voltant de la pilota. Un miratge. A l'espera del retorn de lesionats i de veure com aguanten les cames dels jugadors, Koeman va repetir la fórmula que li va funcionar contra la Reial Societat. Exactament el mateix equip per a un escenari diferent. I més enllà del caràcter rebel de Memphis, ben poca cosa. A més, Piqué no va ni poder acabar la primera part, lesionat. Res li sortia, a un Barça que, malgrat tot, hauria pogut marxar al vestidor per davant, quan en l'última acció del primer temps Martínez Munuera va veure una falta de Braithwaite inexistent anterior a una errada del jove porter Agirrezabala. Araujo, de manera espectacular, va marxar de xilena. Però l’àrbitre ja tenia decidit que havia vist una falta al salt del davanter danès. Falta que ni el defensa de l’Athletic havia protestat. Una injustícia d’aquelles en què tot depèn del prisma que fas servir. Per als culers, que aquest gol sigui anul·lat és un robatori. Per als athleticzale no hauria sigut just rebre un gol després d’un primer temps en què havien sigut millors. Tots, de fet, tenien bona part de raó. 

De l’alegria de la primera jornada, el Barça passava a un exercici de supervivència. De cuidar la pilota fa una setmana es passava a perdre-la fàcilment, amb una sortida de pilota complicada, entre la baixa de Piqué i els problemes de Neto. Només Pedri, quan apareixia, hi posava seny. De Griezmann, poques notícies. I si la primera part havia començat amb Araujo reclamant un gol, la segona ho va fer amb l’uruguaià evitant el gol basc sobre la línia després d’una acció al cap de 30 segons en què Eric Garcia, de nou, va perdre la partida contra Iñaki Williams. No deixava de ser una manera d’allargar l’agonia, ja que poc després Eric Garcia tornaria a arribar tard, en aquest cas defensant un córner, i veuria com Iñigo Martínez feia el gol que els bascos portaven una bona estona mereixent-se. No va ser el dia del central de Martorell, expulsat a l'últim minut per una falta sobre l'altre Williams, Nico, el germà jove.

Els neerlandesos, al rescat

Koeman va reaccionar amb un doble canvi. Pedri, fos, va donar pas a Sergi Roberto i el jove austríac Demir, que s’estrenava a la Lliga deixant detalls de qualitat. El doble canvi coincidia amb un pas endavant de Frenkie de Jong i el cansament d’un Athletic que s’havia deixat l’ànima amb la seva pressió. Després de 70 minuts de joc, per fi el Barça tancava els locals al voltant de la seva porteria. De Jong, amb una vaselina al travesser, va encarregar-se d’anunciar que per fi el Barça havia arribat. Però va ser Memphis qui va salvar els mobles amb un xut violent, sec, com si amb ell el neerlandès volgués treure’s de sobre la ràbia pel mal partit del Barça. L'exjugador del PSV fins i tot hauria pogut fer el segon poc després, quan el partit ja s'havia trencat, i també Nico Williams va quedar-se a prop del gol en la jugada de la vermella a Eric Garcia. Al final, el millor va ser el resultat i el gol de Memphis. Un instant de llum en un partit convertit en un bany de realitat. Tocarà remar contra corrent.

stats