Esports 07/03/2021

Els socis deixen clar que el Barça està ben viu: la participació se situa a tocar del rècord del 2010

Messi vota per primer cop en una jornada amb un munt de cares conegudes al Camp Nou

Laia Florit Puerta / Martí López Andreu / Toni López Maynou
3 min
Leo Messi vota amb el seu fill gran, Thiago.
Disponible en:

Acompanyat pel seu fill Thiago, Lionel Messi va votar per primer cop en unes eleccions a la presidència del Barça. Uns comicis per elegir la persona que haurà de reunir-se amb ell per posar-li sobre la taula les raons per les quals no hauria de fer les maletes i marxar del Barça. El Barça no és un club com els altres. Un club en què alguns futbolistes poden escollir qui serà el seu cap. Els que són socis, perquè no tots ho són. El mateix Ronald Koeman no va votar perquè no tenia clar si podia fer-ho. S’havia fet soci als anys 90, però després va oblidar-se de renovar-se el carnet.

Les eleccions, previstes inicialment per al gener i ajornades entre debats, van ser un èxit organitzatiu. Si fa poc les eleccions al Parlament de Catalunya van veure com baixava la participació, l’afició blaugrana, un col·lectiu més petit, la va apujar respecte al 2015. I això que mai havia costat tant organitzar uns comicis. Però just quan més foscos són els núvols a l’horitzó, més digna va ser la resposta de la massa social barcelonista amb una participació històrica, donades les circumstàncies. Si inicialment, en part per culpa de la pluja, l’afluència no va ser la millor, amb el pas de les hores riuades de gent van anar arribant al Camp Nou a mesura que sortia el sol. Malgrat que hi havia altres punts de votació al territori, aquest estadi, on els aficionats no poden entrar des del 7 de març del 2020, va tornar a bategar amb força, i es va convertir en el cor d’un club especial. Un cop Lionel Messi va arribar per votar, la seva imatge es va fer viral, i va arribar en pocs segons a tots els racons del planeta. No, no és normal veure un dels millors esportistes del món votant en unes eleccions per saber qui el presidirà. I més en aquest context tan estrany, en què han passat tantes coses, des que Messi va enviar un burofax. Ara, en canvi, dipositava un vot.

Un munt d’exjugadors

Els tres candidats van votar de bon matí. I van quedar-se tot el dia per les instal·lacions, caminant amunt i avall, donant voltes al recinte. Era una imatge curiosa, perquè s’anaven creuant entre ells, en ocasions ignorant-se, d’altres cops saludant-se amb un gest de les celles, per sobre de les mascaretes. Al seu voltant sempre hi anava un eixam d’aficionats buscant fotografies. Molts socis, un cop havien votat, es quedaven una bona estona per veure si enxampaven algun famós, com exjugadors com Carles Puyol, sempre amb màniga curta, Éric Abidal, Víctor Muñoz o Pichi Alonso.

I l’estadi era ple de cares conegudes, cert. Polítics com Artur Mas o Quim Forn, i futbolistes del primer equip com Sergio Busquets, Sergi Roberto, Jordi Alba, Riqui Puig i Leo Messi, que ho feia per primer cop. El 2010, quan hauria pogut estrenar-se, tampoc va poder perquè era al Mundial de Sud-àfrica, que havia començat dos dies abans de les eleccions. I el 2015 va marxar en un viatge amb fins benèfics al Gabon, en un acte organitzat per l’exdirectiu del Barça Jaume Ferrer. També es van deixar veure expresidents com Josep Maria Bartomeu, Sandro Rosell, Joan Gaspart i Enric Reyna, així com Luis Enrique, actual seleccionador espanyol, o Juan Carlos Unzué. Àlex Abrines, jugador de la secció de bàsquet, també va votar, així com l’exblaugrana Bojan Krkic, que en el seu cas va fer-ho a la seu de Lleida.

El ritme de votants no va afluixar, cosa que va sorprendre els socis que eren a les meses. “Gairebé em cau la mà de tant apuntar!”, deia Maria Tikas, presidenta de mesa. “És que no parava d’entrar gent, un no parar!” Els membres de la mesa (dos fixos i un substitut de suport) s’organitzaven per torns. Els del matí fins a les 15 h, quan es desinfectava l’espai i entrava el segon torn fins a les 21 h. Es tractava d’una feina voluntària remunerada en què els treballadors, per cada torn, cobren 200 euros, i els familiars, 150. Sense aquests socis voluntaris, les eleccions no s’haurien pogut fer. I sense una massa social amb ganes d’escriure noves pàgines de la seva història amb més optimisme, tampoc. A la sala de premsa, on es va treballar fins a la matinada, s’explicava en diferents idiomes a tot el món com són unes eleccions en un club de futbol. El que sempre sorprèn lluny de casa és una tradició preciosa que fa del Barça més que un club.

stats